Aquest primer trimestre, durant la setmana del 14 al 18 d’octubre vam tenir, un cop més, la visita d’un centre d’Hamburg (Gesamtschule Harburg) de 2n de batxillerat i, per tant, una estada “internacional”. Aquest centre ens visita de manera habitual, normalment 1 cop cada dos cursos així que ja tenim establert un cert projecte de col·laboració.
Però el cas d’aquest curs ha estat diferent als anteriors, ja que han realitzat un projecte Erasmus+ en establir una col·laboració amb l’Institut dels Alfacs de La Ràpita. L’alumnat de tots dos centres han compartit diferents activitats durant la setmana (totes realitzades en anglès). Aquest fet ha suposat un canvi molt enriquidor respecte a cursos passats, ja que ha permès la interacció de l’alumnat, tant en hores escolars com en activitats en el seu temps lliure.
El professorat vam quedar especialment satisfets de veure les sinergies que es van crear en pocs dies entre ambdós grups d’alumnes. Normalment hi ha una certa timidesa i prudència a l’hora de relacionar-se entre si a causa de les barreres d’idioma i/o culturals, però aquest no va ser el cas. L’alumnat de tots dos centres van fer grups mixtos durant les activitats sense necessitat de que els i les docents presents ho incentivéssim, i els podíem veure, fins i tot, intercanviant experiències, anècdotes i històries durant les pauses entre activitats de camp i el temps lliure.
Pel que fa a les activitats realitzades, van ser les següents:
– El primer dia, vam pujar a la Foradada (Montsià) per a veure a vista d’ocell el context natural que descobririen durant els dies posteriors, el delta de l’Ebre. Vam aprofitar per estudiar la vegetació mediterrània i les particularitats geològiques i orogràfiques de la serra del Montsià a mesura que anàvem guanyant alçada cap a cim. Donant pinzellades a la història de la serra, visitant el Mas de Matarredona, contextualitzant amb el moment històric i social en el que aquest va ser abandonat.
– El segon dia, vam visitar les instal·lacions d’IRTA a Amposta, on diferents investigadors/es i tècnics/ques del centre ens van explicar alguns dels seus projectes d’investigació més interessants, molts relacionats amb el cultiu de l’arròs i com aquest s’adapta als reptes que suposa el canvi climàtic.
– El tercer dia va estar centrat en l’estudi de l’ecosistema marí de la badia dels Alfacs. L’alumnat de tots dos centres van fer una sortida en caiacs per descobrir el cultiu aqüícola dels musclos al delta i els reptes als que s’enfronta, també relacionat amb el canvi climàtic. Es va aprofitar la sortida per a fer mesures i agafar mostres d’aigua per veure quins eren els productors d’aquest ecosistema, si les fanerògames marines (mesures de fondària, transparència i Tª) o per contra, els organismes fotosintètics presents a l’aigua: el fitoplàncton (presa de mostres amb una malla de niló de 100 micres). Aquesta mostra va ser estudiada al laboratori amb microscopis, on l’alumnat va identificar i classificar diferents organismes tant del fitoplàncton com del zooplàncton. Finalment es va establir quina era la xarxa tròfica a l’ecosistema marí de la badia, destacant la interacció i influència de l’aportació d’aigua dolça i nutrients del riu Ebre en la productivitat biològica de la badia.
– El quart dia, l’alumnat d’Hamburg va descobrir la gran biodiversitat d’ocells aquàtics del delta, mitjançant una ruta en bicicleta per diferents llacunes i punts d’observació. A través de l’ús de prismàtics i telescopis terrestres van poder observar i identificar la gran varietat d’espècies que s’hi troben. Vam aprofitar per introduir les adaptacions morfològiques d’aquests animals al medi aquàtic, així com les seves estratègies de reproducció, migracions i altres curiositats. Finalment, vam acabar la jornada amb un taller d’anellament científic d’ocells a la Fundació Plegadis, a càrrec de l’ornitòleg Sergi Sales.
– L’últim dia de l’estada va estar destinat a conèixer l’eix vertebrador del nostre territori, el riu Ebre. L’alumnat de tots dos centres va aplicar el mètode científic per tal de conèixer l’estat del riu Ebre a la seva desembocadura. Es van fer una sèrie d’hipòtesis, es va dissenyar un procés experimental, es van prendre mostres d’aigua del riu (metre a metre) en dos punts de mostreig diferents i es van analitzar diferents paràmetres fisicoquímics de l’aigua. Amb tot això l’alumnat va acabar descobrint que no tota l’aigua del riu és aigua dolça, sinó que hi ha una forta intrusió d’aigua marina varis quilòmetres riu amunt, fenomen que es coneix com a “falca salina”. Van acabar traient unes conclusions sobre el procés experiment tot fent una reflexió sobre el futur del delta i les conseqüències que el canvi climàtic i l’impacte humà té sobre casa nostra.
Des del Cda del delta de l’Ebre, considerem que aquest tipus d’estades són molt enriquidores, no només per a l’alumnat que ens visita i l’alumnat del territori, sinó també per als i les docents que hi participen, ja que suposa un repte el fet de sortir de la zona de confort. Estem molt satisfets de com ha acabat sortint tot, ja que hem vist l’intercanvi d’experiències entre alumnat de diferents països i hem pogut conèixer la visió que tenen del nostre territori des de fora. Ha suposat una feina de coordinació important però ha resultat molt positiva per a totes les parts i estem convençuts que el projecte continuarà en els anys.