A Esterri d’Àneu estem de celebració. I és que fa ni més ni menys que 16 anys que en aquesta població del Pirineu s’hi duu a terme el cens del Projecte Orenetes, amb que es censen els nius d’oreneta cuablanca (Delichon urbicum). El Projecte Orenetes està impulsat per l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) i és un dels projectes de ciència ciutadana d’aquesta entitat que té un nombre més elevat de voluntaris: més de 2.500 persones hi han participat duent a terme els censos en 603 municipis diferents de Catalunya, Balears i País Valencià.

Les beceroles del projecte es van gestar a Arenys de Mar entre el 1998 i el 2000, de la mà de dos ornitòlegs d’aquella població: en Pere Alzina i l’Enric Badosa. A ells els apassionaven totes les espècies d’ocells, però les orenetes eren una espècie ideal per dissenyar un projecte de ciència ciutadana a nivell català. Tothom les identifica, encara que es tinguin pocs coneixements ornitològics; són animals bioindicadors, ja que la seva presència indica que la qualitat ambiental d’aquell indret és alta i no hi ha un excés d’insecticides; i són animals estimats per la població, als humans ens cauen simpàtiques perquè quan arriben de l’Àfrica ens indiquen que ja arriba el bon temps.

Són animals insectívors. Tot i que una oreneta cuablanca pesa entre 15 i 21 grams cada individu pot arribar a cruspir-se 3,5 kg de mosquits durant l’estiu mentre són a Catalunya. És precisament la seva avidesa i voracitat devorant mosquits i altres insectes el que les fa bioindicadores de la bona qualitat ambiental, a banda de prestar-nos un útil servei ecosistèmic als humans, mantenint els eixams de mosquits a ratlla. Hi ha altres espècies d’orenetes i falciots a Catalunya; totes elles mengen insectes i, per tant, també són bioindicadores. De fet, un altre ocell molt conegut és la oreneta comuna (Hirundo rustica). Tanmateix, Alzina i Badosa van dissenyar el cens a nivell de Catalunya amb l’oreneta cuablanca perquè aquesta espècie tria principalment les façanes per fer el seu niu, de manera que qualsevol persona des del carrer estant pot observar i registrar els nius, al contrari de l’oreneta vulgar, que té més tendència a fer els nius en coberts o patis interiors, els quals no es poden comptar sense entrar a les cases particulars. Els ornitòlegs arenyencs van anar a parlar amb en Jordi Sargatal, actual Secretari de Transició Ecològica (Generalitat de Catalunya), que en aquell moment era director de la Fundació Territori i Paisatge de l’Obra Social de Caixa Catalunya, la qual va ser la institució que va finançar el desplegament a nivell català del projecte.

La primavera del 2010 l’equip d’educadors ambientals del Centre de Natura de Les Planes de Son (actualment anomenat MónNaturaPirineus), que penjava de la Fundació Territori i Paisatge, va adreçar-se a l’equip docent del Camp d’Aprenentatge de les Valls d’Àneu per establir una col·laboració: dinamitzar conjuntament el cens d’oreneta cuablanca amb l’alumnat d’Esterri d’Àneu. Amb Cicle Mitjà de l’Escola de La Closa i el 1r d’ESO de l’Institut Morelló van dur a terme el primer cens. La col·laboració entre ambdós equips va durar fins la primavera del 2016; a partir del 2017 el Camp d’Aprenentatge de les Valls d’Àneu va seguir endavant amb l’Escola de La Closa.

Enguany l’ICO ha fet 50 anys, de manera que van convidar a l’equip docent del CdA Valls d’Àneu a exposar la experiència didàctica de tots aquests anys dinamitzant el cens davant dels seus socis. Va ser en aquell moment que les professores del CdA vam prendre consciència que Esterri d’Àneu tenia una de les sèries de dades més llargues sense interrupcions. Segons dades de l’ICO, Esterri d’Àneu ocupa la quarta posició en el rànquing en quan a la longitud de la sèrie de dades, i és el municipi de la província de Lleida amb la sèrie de dades més llarga.

El Projecte Orenetes es va intentar estendre per la resta de poblacions del Pallars Sobirà que tenien un centre educatiu, de manera que a la primavera del 2011 es va dinamitzar el cens a les poblacions de Tírvia, Alins, Llavorsí, Rialp, Ribera de Cardós i Sort. D’aquests pobles, només l’equip de mestres de l’Escola Els Minairons va continuar el cens fins al 2017.

Pel que fa la capital de la comarca, gràcies a l’entusiasme i implicació del professor de Biologia de l’Institut Hug Roger III, i ex-professor del Camp d’Aprenentatge, l’Héctor Galera, al 2017 es va reprendre el cens a Sort amb els alumnes de 1r d’ESO, el qual s’ha continuat sense interrupcions des de llavors. Pel cas concret de la capital s’ha experimentat un increment molt considerable del nombre de nius registrats. El passat 2024 es va ampliar l’àrea de mostreig, passant de censar 5 quadrants de 200×200 metres a 11 quadrants, ja que de manera casual vam detectar una àrea de Sort que no estava sent censada històricament que albergava la meitat dels nius de la població (uns 300 respecte els 600 nius totals).

A nivell pedagògic i didàctic el Projecte Orenetes:

• Promou l’hàbit d’observació naturalista i fomenta el coneixement de les espècies de l’entorn proper.
• Reforça la idea que la ciència no és un saber inamovible sinó que és un constructe social.
• Treballa l’estructura del mètode científic.
• Transmet als alumnes que ells poden fer ciència i ajudar als científics en la primera part del mètode científic: el treball de camp i el registre de dades.
• Genera sentiment de pertinença, ganes de tenir cura del medi ambient proper i promou actituds de custòdia del territori.

A nivell legislatiu, l’oreneta cuablanca, com espècie insectívora que és, està protegida pel Conveni de Berna, apareix a l’Annex II, com a espècie de fauna estrictament protegida; així com també apareix al Catàleg de Fauna Salvatge de Catalunya (Decret 172/2022), de manera que la destrucció de nius està prohibida i subjecta a multes. En aquesta línia, l’alumnat de l’Institut Hug Roger III de Sort cada any impulsa una campanya de sensibilització ambiental, per tal de conscienciar als seus veïns i veïnes de quines són les funcions ambientals de les orenetes, quin beneficis ens aporten i perquè és convenient tenir-ne cura. Us adjuntem el vídeo de la campanya del 2023:

L’efemèride de 16 anys seguits duent a terme el cens ha despertat l’interès de la premsa provincial i recentment el diari El Segre va publicar una notícia sobre els censos d’oreneta cuablanca al Pallars Sobirà. El teniu disponible aquí: Orenetes a la vista .

Cal tenir present que la tasca que fan els alumnes censant els nius és cabdal per la protecció d’aquesta espècie, ja que cada niu censat i geolocalitzat és un niu protegit i, en cas de ser destruït, es poden emprendre accions legals per multar a les persones responsables de la seva destrucció. De fet, gràcies a que els alumnes de l’Institut Hug Roger III havien censat els nius, el Seprona va poder denunciar la destrucció de 29 nius d’oreneta cuablanca que es va produir a Sort la primavera del 2022 (consulteu la notícia a la premsa aquí). Malauradament, avui en dia encara un de cada tres nius d’oreneta cuablanca encara és destruït, segons Pere Alzina, un dels ideòlegs del Projecte Orenetes.

Cal destacar que des de la Xarxa de Camps i Entorns d’Aprenentatge de Catalunya també hi ha altres CdA que dinamitzen el cens d’orenetes amb els centres educatius locals. És el cas del Camp d’Aprenentatge de la Vall de Boí, que dinamitza el cens a les poblacions de Barruera i el Pont de Suert des del 2018, i a Vilaller des del 2019. Enguany des del Camp d’Aprenentatge de Tuixent també han iniciat aquest projecte de ciència ciutadana amb l’escola del poble.

Celebrem que la tasca educativa que s’ha impulsat des del Camp d’Aprenentatge amb els centres educatius comarcals hagi pogut aportar dades a la ciència per gestionar i protegir la població d’oreneta cuablanca. Ja sabeu què diu la dita: Casa d’orenetes, molta sort i amoretes.