Aquest hivern està nevant amb força al Pirineu i a molts d’altres indrets. Als cims de la Vall de Boí ja s’han acumulat més de 3 metres de neu, un gruix que generalment, si s’assoleix, és a finals de març o abril. És un bon moment per fixar-nos en aquest fenomen i parlar-ne: us heu fixat algun cop en les formes dels flocs de neu? Com és que adopten aquestes formes tan boniques, perfectament estructurades, i totes… diferents?
Què són els flocs de neu i com es formen
Els flocs de neu es formen quan el vapor d’aigua dins dels núvols es va refredant i condensa sobre petites partícules, com pols o pol·len. Aquestes gotes es refreden i es transformen en cristalls de gel que creixen capa sobre capa mentre es mouen dins del núvol.
La forma que pren cada floc depèn directament de les condicions de temperatura i humitat que troba durant el seu creixement. A mesura que canvien aquestes condicions, la forma del cristall també canvia, donant lloc a formes complexes i variades.
Els cristalls de gel tenen sempre una simetria hexagonal a causa de l’estructura molecular de l’aigua, però poden desenvolupar branques i formes molt diverses depenent de les condicions ambientals.
Històricament, els científics han intentat classificar aquesta diversitat. Amb el temps, el nombre de categories de formes de cristalls de neu ha anat augmentant, i avui dia s’hi reconeixen centenars de variacions en funció de les condicions de creixement.
La pregunta: poden dos flocs de neu ser iguals?
Observacions històriques i controvèrsies científiques
L’any 1885, Wilson Alwyn Bentley va fotografiar milers de flocs de neu amb un microscopi i no en va trobar mai dos d’iguals. A partir d’això va concloure que la probabilitat que dos flocs fossin idèntics era pràcticament nul·la, ja que cada floc es forma sota condicions ambientals úniques.
Tot i això, s’ha observat que si dos flocs es formen sota condicions molt similars o gairebé idèntiques, poden arribar a tenir formes molt semblants. L’any 1988, la científica Nancy Knight va observar dos flocs força semblants en una tempesta a Wisconsin, amb un microscopi, i això va demostrar que sí que és possible trobar flocs molt similars si les condicions de formació ho permeten.
A més, en laboratoris especialitzats els científics han aconseguit fer créixer cristalls de neu sota condicions controlades que es semblen molt entre ells. Això mostra que, tècnicament, una semblança molt alta és possible si es reprodueixen amb precisió les mateixes condicions ambientals.
La ciència moderna i el valor de la probabilitat
La major part de la comunitat científica considera que la frase “no hi ha dos flocs de neu iguals” és veritable en termes pràctics, especialment quan parlem de flocs naturals formats en condicions reals a l’atmosfera. Això es deu a diversos factors:
- Els flocs de neu típics tenen una quantitat enorme de molècules d’aigua (al voltant de 10¹⁸ o més), i la manera com aquestes es col·loquen en el cristall pot variar de maneres gairebé infinites.
- Durant el seu trajecte des del núvol fins al terra, cada floc experimenta canvis molt petits però continus de temperatura, humitat, turbulència i altres condicions que afecten el seu creixement de manera única.
- Tot i que és possible crear estructures similars en laboratoris, a la natura és extremadament poc probable que dos flocs hagin experimentat exactament les mateixes condicions de formació.
Per tant, la probabilitat que dos flocs naturals siguin exactament idèntics en tots els detalls (inclòs el patró molecular i geomètric) és tan baixa que la majoria de científics l’estimen com pràcticament zero.
Fonts:
https://pirineu365.cat/ca/boitaull/en-directe/infoneu
Library of Congress. Is it true that no two snow crystals are alike? (2019)
National Geographic. John Roach No Two Snowflakes Are the Same (2017)
Snopes. Are No Two Snowflakes Alike?
ThoughtCo. The Science of Snowflakes Explained (2025)
