“Santes Creus és un monestir reial més que cistercenc”. Amb aquesta afirmació iniciava la seva intervenció Marina Povill Salas, doctoranda en Història de l’Art a la Universitat Rovira i Virgili, la formació que va impartir al professorat del CdA Monestirs del Cister el passat 9 de setembre de 2025 al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, a l’Alt Camp.

La formació es va vertebrar seguint la cronologia de la construcció del monestir. El punt d’inici: el claustre. La investigadora Povill va explicar les transformacions impulsades per Jaume II, que van suposar el pas del claustre romànic inicial a l’actual claustre gòtic, finalitzat l’any 1341, vint anys després de la mort del monarca. En aquest punt, va mostrar als docents les restes arqueològiques que permeten explicar a l’alumnat com van canviar els espais i els accessos arran d’aquesta ampliació. Un exemple són els arcs apuntats descentrats o les fornícules amb les tombes dels nobles que estaven enterrats prèviament a l’arribada de la reialesa.

A continuació, els assistents van conèixer les darreres investigacions arqueològiques sobre l’església de Santa Maria. D’una banda, gràcies als estudis de la Dra. Xènia Granero, s’ha pogut determinar que l’edifici, iniciat sota el regnat d’Alfons el Cast, fou culminat a finals del segle XIII per Pere el Gran, tal com evidencien els escuts situats a les claus de volta de les naus laterals, al costat de la porta principal. De l’altra banda, Povill es va centrar en les aportacions de la seva tesi doctoral, dedicada, entre altres aspectes, a les tombes de Pere el Gran i Jaume el Just. En aquest context, va aprofundir en la configuració de l’espai funerari, la simbologia dels materials emprats i les influències artístiques que hi conflueixen: la francesa i la concepció ideològica siciliana. Segons la investigadora, “es va trencar amb la tradició anterior de tombes molt més senzilles i Jaume II canvia aquesta dinàmica amb la introducció del gòtic radiant francès a la Corona d’Aragó”. A més, va subratllar que, per exemple, l’ús del pòrfir vermell en la tomba de Pere el Gran “simbolitzava poder, sacralitat i oposició al papa” en un context de fortes tensions entre la Corona d’Aragó i el pontífex. Amb tot, Jaume II volia establir a Santes Creus un panteó reial, projecte que, però, quedà truncat quan Pere III el Cerimoniós decidí convertir Poblet en el lloc de sepultura de la monarquia. 

La jornada es va cloure amb la presentació de l’activitat didàctica que es durà a terme al CdA Monestirs del Cister: una cacera de capitells adreçada a l’alumnat. Povill en va avançar alguns continguts, explicant la iconografia de diversos capitells i les raons de les diferències estilístiques que s’hi observen a les quatre ales del claustre. Així mateix, va concloure a tall de síntesi que “l’art cistercenc no existeix sinó que segueix unes solucions formals que responen a uns preceptes concrets”. Per això, en el treball pedagògic amb l’alumnat s’aborda el romànic i el gòtic, així com la mentalitat i el context històric, amb l’objectiu de valorar i apreciar el ric patrimoni cultural i artístic que conserven Santes Creus, Poblet i Vallbona.