Com a humans, i com a catalans, estem acostumats a mirar amunt: mirem cap al cel per saber si hi ha núvols que ens indiquin que ha de ploure; aixequem el cap per ser espectadors dels castells que fan les colles de cada un dels nostres pobles i ciutats; per contemplar campanars, torres o grans edificis així com majestuosos cims o arbres centenaris.
És per això que, en les visites de l’alumnat, quan ens trobem en l’interior d’edificis com els monestirs cistercencs de les nostres contrades no podem deixar de fer-ho degut a l’austera i senzilla bellesa dels sostres que van cobrint cada una de les estances del complex monacal.
Conseqüentment, no podem deixar passar l’oportunitat que ens brinden els monestirs de Poblet, Vallbona i Santes Creus. És en aquest últim, en les voltes de creueria de la nau central de l’església, on parem un moment per connectar amb l’arquitectura dels mestres d’obres cistercencs tot facilitant a l’alumnat un mirallet per enfocar aquestes voltes compostes per senzillesa i bellesa i dibuixar-ne la seva geometria.
Aquest tipus de volta, que creua dos arcs sobre un element de suport i que sovint s’enclava en el gòtic (en aquesta mania de posar etiquetes a tot i que sovint ens juga més en contra que a favor) serveix de clar exemple per descompondre-la en totes les seves parts, tot dibuixant-la en un mirall.
D’aquesta manera, aprenen a identificar cada un dels elements que conformen la volta. Acte seguit, es complementa amb un taller amb dovelles de fusta on la pròpia canalla acaba construint i entenent, amb l’ajuda d’una cintra, la volta de creueria.
Podríem dir, per tant, que les activitats vivencials que composen les visites que realitzem als monestirs amb alumnat es complementen amb l’ús d’eines com aquests miralls que ens permeten observar i dibuixar aquestes voltes de forma més natural, menys rígida, sense la necessitat de pujar i baixar el cap del full al sostre en cada moment.
Imatge de X.Salat i Brúnel