Un cop analitzats els objectes cal assignar-los un valor en ECOs, atenent a criteris de sostenibilitat. Se’ls va guiar en la generació d’un llistat de criteris que podíen utilitzar per valorar els productes en ECOs o la moneda virtual que ells determinessin.
L’objectiu és que l’usuari de la app que crearan, pugui descriure l’objecte a intercanviar a partir d’uns ítems creats i a partir dels quals s’acaba assignant un valor en ECOs. Amb els ECOs obtinguts es podrà adquirir qualsevol objecte disponible facilitat per un altre usuari.
Alhora cal dissenyar la moneda virtual.
Desenvolupament de l’activitat:
Els professors de Matemàtiques els van guiar en la presa de decisions. Calia determinar com fer un càlcul que s’ajustés als seus objectius: no assignar un valor monetari de mercat, sinó un valor en funció de l’impacte mediambiental que generaria l’objecte en un abocador. Així es va decidir que:
- El valor del qual es partiria seria el de producte de segona mà a mercat.
- Un cop analitzat l’objecte (material amb què ha estat fabricat, lloc de fabricació, capacitat de biodegradació o de reciclatge i estat d’ús del producte) s’apliquen una sèrie de coeficients fins arribar al valor en ECO’s de l’objecte.
- Aquest valor en ECO’s és el que l’usuari acumula per tal de ser utilitzat en l’intercanvi per un altre producte que s’ha posat a la seva disposició.
- Es decideix crear un formulari per registrar totes aquestes característiques en el moment de pujar el producte a la app i calcular automàticament el seu valor.
- Un equip de l’empresa s’encarregaria de supervisar i controlar les característiques del producte registrat.
Valoració de l’activitat:
Va resultar difícil en un principi poder establir el procediment per fer els càlculs. Finalment, i amb l’ajuda dels professors de matèmàtiques, van acordar aplicar el procés explicat.
