1.A.2.2. Sap interactuar de manera elemental amb bots de conversa utilitzant peticions, definint l’objectiu, el context i el format de sortida.

L’objectiu és el verb i el producte: què ha de fer l’assistent i què n’ha de sortir. És la part que més sovint es dona per sabuda.

Una petició sense objectiu clar obliga l’assistent a triar per nosaltres, i acostuma a triar el més genèric: un text explicatiu, mitjanament llarg, sobre el tema esmentat.

Exemples de peticions

• Escriu un text breu per al butlletí del centre.
• Redacta un correu de sol·licitud.
• Prepara una graella de repartiment de tasques.

🔴 Límits. Un sol objectiu per petició. Si se’n demanen tres alhora (“redacta el text, tradueix-lo i fes-ne una versió curta”), el resultat sol ser fluix en tots tres. Val més fer-ho per parts.

El context és tot allò que l’assistent no pot saber: per a qui és, per a què servirà, quines condicions hi ha i de quin material es parteix.

Sense context, l’assistent omple els buits amb el que és estadísticament més habitual, que rarament coincideix amb la realitat d’un centre concret.

Preguntes que ajuden a construir-lo:

• Per a qui? Famílies, alumnat, una entitat externa, l’equip directiu.
• Per a què? Informar, sol·licitar, organitzar, convocar.
• Amb quines condicions? Dates, nombre de persones, espais, restriccions.
• A partir de què? El text, les notes o les dades que ja es tenen.

Exemples de peticions

• …per informar les famílies que el servei de préstec de la biblioteca torna a estar obert a partir del 15 de setembre, dilluns i dimecres a l’hora del pati.
• …adreçat a una entitat del barri, per convidar-la a fer una xerrada de 50 minuts durant la setmana cultural del mes de març.
• …per repartir vuit tasques entre cinc persones d’una comissió que es reuneix un cop al mes.

🔴 Límits. El context no ha d’incloure dades personals identificables d’alumnes, famílies ni companys. Abans d’enganxar informació real, consulta 1.A.3.3.

El format és la forma que ha de tenir el resultat: estructura, extensió, to, llengua i, si cal, què no s’hi vol.

És la part que estalvia més feina posterior, perquè evita haver de retallar, reordenar o reescriure el que s’ha obtingut.

• Estructura: text seguit, llista, taula, correu amb assumpte.
• Extensió: un nombre concret de paraules, línies o punts.
• To: formal, informal, divulgatiu, institucional.
• Llengua i variant: català, i si cal, la variant o el tractament (vós, vosaltres).
• Exclusions: el que no s’hi vol.

Exemples de peticions

• …en un text de 80 paraules, en català, to informatiu i sense signes d’exclamació.
• …en format de correu, amb assumpte, un màxim de sis línies i tractament de vostè.
• …en una taula de tres columnes: tasca, persona responsable i data límit.

🔴 Límits. Els comptadors de paraules no són exactes: l’extensió demanada és orientativa i cal revisar-la. Si no s’indica la llengua, l’assistent pot respondre en la llengua de la petició o del material adjunt, que no sempre és la que es vol.