2.A.1.2 Entén els riscos d’una dependència excessiva de la IA, com ara la delegació cognitiva i l’acompanyament inadequat en l’àmbit emocional o psicològic.
Delegació cognitiva i sedentarisme cognitiu
La delegació cognitiva és el procés pel qual una persona assigna a una eina tecnològica funcions cognitives que abans realitzava directament. No té per què ser dolent, però un excés de delegació sostingut pot derivar en sedentarisme cognitiu, que pot comportar una pèrdua d’autonomia intel·lectual, el deteriorament de capacitats com el raonament crític, la memòria o la creativitat.
El debat sobre si l’ús de les tecnologies disminueixen les nostres capacitats és un debat molt antic:
En el Fedre (274b–275b), Plató posa en boca de Sòcrates una crítica explícita a l’escriptura, que és presentada com una tecnologia que afebleix la memòria i produeix només l’aparença de saviesa, en lloc del coneixement autèntic, que només pot sorgir del diàleg viu.
La introducció de la televisió (anys 50) i el vídeo (anys 80) en educació va generar un debat sobre si aquests mitjans milloraven realment l’aprenentatge. Alguns autors, com Robert Kozma, defensaven que augmentaven la motivació i facilitaven la comprensió gràcies a les imatges i el so. Altres, com Richard E. Clark, sostenien que els mitjans només són canals i que el que importa és el disseny pedagògic (“no és el vídeo el que ensenya, sinó com s’organitza l’activitat didàctica”).
La introducció de la calculadora a l’escola, sobretot a partir dels anys 70, va generar un debat sobre el seu impacte en l’aprenentatge matemàtic. Alguns docents advertien que podia debilitar el càlcul mental i la comprensió de les operacions bàsiques. Altres defensaven que permetia centrar-se més en la resolució de problemes i el raonament.
Kosmyna, N., Hauptmann, E., Yuan, Y. T., Situ, J., Liao, X. H., Beresnitzky, A. V., Braunstein, I., & Maes, P. (2025). Your Brain on ChatGPT: Accumulation of cognitive debt when using an AI assistant for essay writing task [Preprint]. arXiv. https://doi.org/10.48550/arXiv.2506.08872
Aquesta recerca analitza com l’ús de models de llenguatge extensos (LLM) afecta la capacitat cognitiva i el processament cerebral en comparació amb els motors de cerca tradicionals. L’estudi demostra que, tot i que eines com ChatGPT redueixen l’esforç mental immediat i la frustració, poden provocar una atròfia cognitiva en disminuir el pensament crític i la memòria profunda. Mitjançant anàlisis d’electroencefalografia (EEG), els investigadors van observar que la dependència de la IA debilita les xarxes neuronals vinculades a l’escriptura i la resolució de problemes. Els resultats indiquen que els usuaris que prescindeixen d’eines digitals mostren una major interconnectivitat cerebral i una identitat més forta en els seus treballs. Per contra, l’ús excessiu d’IA fomenta un consum passiu d’informació que podria limitar el desenvolupament intel·lectual autònom a llarg termini.
👉 Per tot plegat, es recomana un enfocament híbrid on la tecnologia serveixi de suport sense substituir els processos cognitius fonamentals.
Aquest estudi de Anthropic (els creadors de la IA Claude) investiga com l’ús de la intel·ligència artificial afecta l’aprenentatge de noves competències en la programació de programari. Els investigadors van descobrir que, tot i que la IA pot facilitar la finalització de tasques, el seu ús redueix significativament el desenvolupament d’habilitats fonamentals com la comprensió conceptual i la depuració d’errors. Els participants que van delegar totalment el treball a la tecnologia van obtenir pitjors resultats en les avaluacions posteriors de coneixement. No obstant això, es van identificar patrons d’interacció amb esforç cognitiu, com fer preguntes conceptuals, que permeten mantenir el nivell d’aprenentatge malgrat l’assistència externa. En conclusió, l’ús de la IA pot actuar com una drecera ineficaç que compromet la capacitat dels professionals per supervisar sistemes automatitzats en el futur.
Shaw, S. D., & Nave, G. (2026). Thinking—fast, slow, and artificial: How AI is reshaping human reasoning and the rise of cognitive surrender. SSRN. https://doi.org/10.2139/ssrn.6097646
Aquesta investigació presenta la Teoria dels Tres Sistemes, una expansió del model tradicional de pensament que incorpora l’intel·ligència artificial (IA) com el Sistema 3. A diferència dels sistemes interns d’intuïció i reflexió, aquesta variant externa permet externalitzar el raonament i delegar decisions a processos algorítmics. Els autors identifiquen un fenomen crític anomenat rendició cognitiva, on els humans adopten les respostes de la IA sense cap mena d’escrutini ni avaluació crítica. Mitjançant diversos experiments, el text demostra que aquesta dependència augmenta la confiança de l’usuari, fins i tot quan la tecnologia comet errors evidents. El perfil de qui més claudica davant la màquina inclou persones amb alta confiança en la IA i menor propensió a l’esforç analític. En definitiva, la font adverteix sobre com aquesta nova ecologia cognitiva està redefinint l’autonomia humana i la responsabilitat en l’era digital.
Acompanyament inadequat en l’àmbit emocional o psicològic
La IA pot generar dependència emocional quan una persona comença a buscar-hi consol, validació o companyia de manera habitual. En estudiants i adolescents, això pot ser més intens perquè estan en una etapa de construcció de la identitat i de necessitat de reconeixement. El risc és que substitueixin part de les relacions reals per una interacció fàcil, immediata i sempre disponible. També pot tenir un punt positiu: pot oferir suport, resoldre dubtes o donar confiança en moments puntuals, especialment quan no hi ha altres recursos accessibles. Per això, és important usar la IA com a suport puntual i no com a substitut dels vincles humans.
Ted Talk Replika
La fundadora de Replika, companyia que crea companys d’intel·ligència artificial adverteix dels seus perills si no es fa un bon disseny. Subtítols en castellà disponibles.
Projecte AVA
Anunci d’un producte que es vol comercialitzar durant el 2026. Es fusiona el món virtual i el món físic amb un company que t’acompanya.
Al final de l’anunci ella li diu a ell: Creus que els saben que som nosaltres qui realment prenem les decisions? I ell respon: No, i deixem que sigui així.
Comenceu a escriure i pressioneu la tecla ENTER per cercar
