Els barris eduquen. Els plans educatius d’entorn arriben a la majoria d’edat

Fa 18 anys el barri de Sant Cosme, al Prat, arros­se­gava l’estigma de ser un dels més peri­llo­sos de Cata­lu­nya. L’Ajun­ta­ment, que lide­rava lla­vors Lluís Teje­dor, va posar tots els esforços per acos­tar Sant Cosme a la resta de la ciu­tat, i una de les acci­ons va ser ins­tal·lar-hi equi­pa­ments d’ús gene­ral com els jut­jats o la seu de Fun­des­plai. Una altra acció, igual d’impor­tant, va ser per­me­a­bi­lit­zar escola i entorn i impli­car tot el barri en l’edu­cació de l’alum­nat de les dues esco­les. “Costa molt tren­car els estig­mes i no volíem que Sant Cosme fos un gueto. Havíem de fer sor­tir l’alum­nat a l’exte­rior perquè és una població molt lli­gada al seu entorn”, explica la regi­dora d’Edu­cació del Prat, Pilar Eslava. Va sor­gir així el pla edu­ca­tiu d’entorn (PEE) de Sant Cosme el 2005, en un moment en què la llei de bar­ris va implan­tar millo­res en aquest sec­tor. La ciu­tat es va acos­tu­mar a veure alum­nes de Sant Cosme al cen­tre espor­tiu Julio Méndez, per exem­ple. Enti­tats locals es van impli­car en el reforç esco­lar, i els ser­veis muni­ci­pals van poder acce­dir a les esco­les per col·labo­rar en l’acom­pa­nya­ment a l’alum­nat més des­fa­vo­rit.

El PEE de Sant Cosme va ser un dels pio­ners a Cata­lu­nya, i el resul­tat ha estat tan posi­tiu per a l’Ajun­ta­ment que el Prat dis­posa d’un segon pla que inclou tota la ciu­tat. “Els plans són molt impor­tants perquè obren mol­tes opor­tu­ni­tats per fer acci­ons”, diu Eslava, ja que es fan en col·labo­ració amb la Gene­ra­li­tat i això per­met tre­ba­llar més con­jun­ta­ment amb les esco­les i ins­ti­tuts. La relació entre els dife­rents agents es mani­festa en acci­ons com ara la cre­ació de cur­sos de català específics, a través del Con­sorci per a la Nor­ma­lit­zació Lingüística, per als alum­nes d’FP de l’ins­ti­tut Les Sali­nes. O en la par­ti­ci­pació en el pro­grama Lec­xit de la Fun­dació Bofill, en què alum­nes de secundària acom­pa­nyen els de primària en la lec­tura. O en la col·labo­ració entre admi­nis­tra­ci­ons i enti­tats de lleure per fer un acom­pa­nya­ment i segui­ment de la par­ti­ci­pació de l’alum­nat més vul­ne­ra­ble en casals d’estiu. Els plans pra­tencs han bene­fi­ciat més de 3.000 alum­nes i han supo­sat una inversió d’un milió d’euros.

Els PEE han arri­bat a la majo­ria d’edat “i no dei­xa­rem que s’inde­pen­dit­zin”, va mani­fes­tar la secretària de Trans­for­mació Edu­ca­tiva de la Gene­ra­li­tat, Núria Mora. Ho va dir en una jor­nada al Prat a l’abril en què es va fer un balanç d’aquesta política i en què Edu­cació va refer­mar el seu com­promís amb els pro­jec­tes. “És una política que ens cre­iem i com més muni­ci­pis s’hi sumin, millor”, va dir el con­se­ller d’Edu­cació, Josep Gonzàlez-Cam­bray.

Aquesta pro­posta de coo­pe­ració entre totes les admi­nis­tra­ci­ons i agents edu­ca­tius, amb una filo­so­fia d’edu­cació comu­nitària, rebrà un nou impuls després que la Gene­ra­li­tat ha apro­vat un acord de govern que regula la cre­ació i man­te­ni­ment d’aquests plans. Fins ara s’havien creat a través de con­ve­nis entre depar­ta­ment i ajun­ta­ments, que han permès crear en aquests 18 anys 135 plans a 118 muni­ci­pis. Edu­cació, que el curs pas­sat va des­ti­nar 11,7 mili­ons als plans d’entorn –l’apor­tació de la Gene­ra­li­tat va caure a mínims durant la crisi econòmica, men­tre que es va man­te­nir la d’ajun­ta­ments i enti­tats–, cal­cula que hi ha 44 muni­ci­pis sus­cep­ti­bles de crear un nou PEE.