Imagineu una aula plena d’ordinadors, plaques de microcontroladors i mans brutes de greix però movent-se àgils entre teclats. Així han estat les nostres jornades de treball amb els 14 alumnes de 2n de Grau Mitjà. El repte? No només entendre com parla un cotxe per dins, sinó “traduir-lo” per a tothom.

Tot va començar amb el repte de la descodificació. L’alumnat es va capbussar en el protocol CAN BUS, aplicant enginyeria inversa per desxifrar trames de dades en hexadecimal i identificar PIDs crítics. No era un exercici de llibre; era una missió real per extreure dades de pressió i temperatura que el vehicle “amagava”.

Mentre uns es barallaven amb el codi d’Arduino, uns altres es convertien en dissenyadors industrials a la nostra unitat de fabricació additiva. Hem vist com les idees passaven del CAD a la realitat, imprimint carcasses en filament ASA capaces de resistir les dures vibracions d’un vehicle real. El moment estel·lar? Quan vam portar els nostres nodes al banc de potència per validar que les nostres pantalles tàctils (HMI) marcaven exactament el mateix que els sensors industrials.

Veure l’alumnat transformar dades brutes en una interfície funcional que ara pot ajudar a digitalitzar flotes de vehicles és, sens dubte, la millor cara de la nostra FP.