Perquè la qualitat arribi realment a l’aula, cal començar pel professorat. Des del centre, és imprescindible assegurar una bona acollida i acompanyament, garantir l’accés a la informació i al coneixement organitzatiu, i disposar d’un pla de formació que doti el professorat de les competències i recursos necessaris per desenvolupar la seva tasca amb seguretat i eficàcia.
El benestar del professorat és l’eix vertebrador d’aquesta proposta: quan el docent se sent acompanyat, informat i recolzat, pot exercir la seva feina amb més qualitat, i aquest impacte es trasllada directament a l’aula.

Coral Vidiella – Institut Miquel Biada: Aquesta ponència explora com una acollida estratègica i el benestar emocional dels docents són els fonaments imprescindibles per garantir la sostenibilitat del projecte educatiu. Proposa transformar la cura del professorat en una eina directa de millora de l’aprenentatge, vinculant la salut de l’equip amb l’impacte positiu i l’èxit de l’alumnat a l’aula.

Begoña Eritja i Dani Llinares – Institut Alfons Costafreda: “Com a traducció pràctica d’aquesta acollida, disposem del DAC, una intranet centralitzada que facilita la integració immediata del professorat. Des d’un únic punt, el docent accedeix a les seves claus d’accés, calendaris, carpetes de Drive i aplicatius clau. Aquesta eina redueix la incertesa inicial i digitalitza els tràmits d’arribada, transformant la burocràcia en un procés transparent. En definitiva, el DAC dota el docent d’autonomia des del primer minut per tal que pugui centrar tota la seva energia directament a l’aula. “

Moderadora: Montse Farré – Coordinadora del PQiMC (Projecte Qualitat i Millora Contínua)

A través d’un sistema únic de Formació Professional, la nova llei ordena un sistema que permet crear una única oferta acreditable, certificable i accessible. L’oferta de formació s’estructura en una dimensió vertical, escalonada, que es tradueix en un sistema integrat de Formació Professional.

Taula tertúlia amb la participació d’un parell d’empreses certificades i d’un centre impulsor per compartir la seva experiència amb la Certificació d’Excel·lència de la DUAL.

L’espai abordarà com presentar i posar en valor la certificació davant les empreses, com generar motivació i compromís, i quins beneficis aporta tant als centres com a les empreses en termes de qualitat formativa, reconeixement i connexió amb el talent

Aquest espai de tertúlia vol generar un debat participatiu i orientat a la millora contínua sobre el paper dels certificats professionals com a eina clau de qualificació i requalificació al llarg de la vida. L’enfocament se centrarà en:

Aquest espai de tertúlia vol generar un debat participatiu i orientat a la millora contínua sobre el paper dels certificats professionals com a eina clau de qualificació i requalificació al llarg de la vida. L’enfocament se centrarà en:

• Compartir experiències reals d’implementació als centres.
• Analitzar el valor afegit dels certificats professionals en l’oferta formativa.
• Explorar el seu impacte en l’ocupabilitat i en la promoció professional de l’alumnat i de les persones participants.
• Identificar oportunitats de millora i estratègies per reforçar la seva qualitat, adaptació al territori i connexió amb el teixit empresarial.

Taula rodona destinada a compartir experiències i models de treball en l’àmbit de l’orientació educativa i la Formació i Orientació Professional. La sessió permetrà conèixer estratègies de coordinació entre els diferents professionals implicats, així com experiències de desenvolupament col·laboratiu de l’Itinerari Personal per a l’Ocupabilitat (IPOP) i del Pla d’Acció Tutorial (PAT).

Objectiu de la taula:
o Compartir enfocaments de treball relacionats amb l’orientació a l’FP.
o Conèixer models de coordinació entre aquestes dues figures.
o Difondre experiències que desenvolupen l’IPOP de forma col·laborativa.
o Treballar de manera col·laborativa entre els diversos perfils relacionats amb l’orientació als centres d’FP i a través de diferents instruments com el PAT.

Moderadores: Roser Poblet i Diana Fora – Tècnics/tècniques del Servei d’Ordenació de la Formació Professional

Amb la col·laboració:

• Núria Vázquez Saldoní – Cap de Departament d’Orientació del IOC
• Eva López Iglesias – Cap de Departament de FOL Institut Provençana de l’Hospitalet de Llobregat

Taula tertúlia per compartir experiències i orientacions sobre el pas de les FCT al nou model de DUAL.

L’espai permetrà analitzar canvis organitzatius, relació amb les empreses, gestió administrativa i impacte pedagògic, així com identificar dificultats i bones pràctiques per facilitar una transició coordinada i amb valor per a centres, empreses i alumnat.

La nova versió de la norma ISO 9001:2026 suposa una oportunitat per revisar, actualitzar i enfortir els sistemes de gestió de qualitat dels centres educatius.
Aquesta taula tertúlia vol ser un espai de treball col·laboratiu per analitzar:

• Quins canvis incorpora la nova versió i quin impacte tindran en els centres.
• Com planificar la transició de manera realista i sostenible.
• Estratègies relacionades amb les oportunitats de millora que es detecten en diferents auditories.
• Bones pràctiques per integrar la qualitat en el dia a dia del centre.

L’objectiu és compartir experiències, identificar dificultats comunes i generar orientacions pràctiques que facilitin una implementació coherent, participativa i alineada amb el projecte educatiu de centre.

Moderador: Cesar Riola – Coordinadora del PQiMC (Projecte Qualitat i Millora Contínua)

En aquesta taula, comptarem amb l’expertesa de: Arnau Rosas | Applus+

• Checklist per la preparació de l’auditoria interna – Mireia Palau – Institut Carles Vallbona (Granollers)
• L’auditoria Interna des de la visió de l’empresa Encarni Pérez Bautista – Bureau Veritas

Al llarg de la presentació s’aniran veient els diferents punts de la Norma ISO 9001:2015 i la seva relació amb els requisits definits en el sistema de gestió d’un centre educatiu.

Moderadora: Nedi Bosch – Coordinadora del PQiMC (Projecte Qualitat i Millora Contínua)

Certificació e2cat: com planificar l’autoavaluació de centre amb l’eina APLEC, com abordar la redacció de la memòria i com preparar el contrast.
Som un centre excel·lent? Alberto Sorribas de QualicatEdu.

Un centre que treballa en millora contínua i aplica el REDAR amb èxit pot optar a elaborar una memòria e2cat i presentar-se a reconeixement extern, prèviament cal fer una autoavaluació.

Però, fer la memòria sempre és farragós, requereix temps i dedicació. Volem explicar com es pot simplificar aquesta tasca i ajudar en la seva realització.

Moderadora: Dolors Calabuig – Coordinadora del PQiMC (Projecte Qualitat i Millora Contínua)

Gestionar un centre educatiu avui dia implica atendre múltiples dimensions: l’excel·lència pedagògica (ISO 9001), el compromís amb la sostenibilitat (ISO 14001) i la garantia d’un entorn segur i saludable (ISO 45001). La integració d’aquests sistemes no consisteix a sumar burocràcia, sinó a crear un model de gestió únic i coherent. Un sistema integrat permet aprofitar les sinergies entre normes, optimitzar recursos i tenir una visió global que facilita la presa de decisions estratègiques, alineant la qualitat educativa amb la responsabilitat ambiental i el benestar de les persones.

En aquesta taula tertúlia, debatrem sobre com fer créixer el nostre sistema de gestió de manera harmònica:

Escola del treball de Lleida: Analitzarem com l’Estructura d’alt nivell de les normes ISO facilita aquesta unificació i compartirem experiències sobre com implementar un sistema integrat que sigui àgil, eviti duplicitats i aporti un valor real a tota la comunitat educativa.

Moderadora: Pepita Oms – Coordinadora del PQiMC (Projecte Qualitat i Millora Contínua)

En un entorn educatiu en transformació constant, la qualitat d’un centre no depèn només dels seus processos, sinó de la seva capacitat per esdevenir una organització intel·ligent. Un lideratge directiu eficaç és aquell que aconsegueix mobilitzar el talent intern, fomenta el creixement professional i estructura el centre de manera que l’aprenentatge organitzatiu sigui possible. Gestionar persones avui implica transitar de models jeràrquics cap a estructures més àgils, horitzontals i estratègiques que permetin una millora contínua i real.

Dins d’aquest marc, comptarem amb l’experiència pràctica de:

Escola del Treball de Lleida | La transformació del centre: organització intel·ligent per liderar el canvi.
Presentarem com hem reorganitzat el centre per adaptar-nos als nous reptes i oportunitats, passant d’un organigrama tradicional a un model més estratègic, basat en àrees, responsabilitats compartides i noves direccions, totalment alineat amb la missió i els objectius del centre.

Moderador: Joan Monguillot – Coordinador del PQiMC (Projecte Qualitat i Millora Contínua)

La comunicació en un centre educatiu ha deixat de ser una simple tasca informativa per convertir-se en un eix estratègic de gestió. Un Pla de Comunicació eficaç és la millor eina per alinear tota la comunitat amb els objectius del centre, garantir la transparència i projectar una identitat clara cap a l’exterior. En el marc de la millora contínua, la comunicació actua com el fil conductor que cohesiona l’equip, facilita la participació de les famílies i posa en valor el projecte educatiu davant la societat. Gestionar-la amb rigor vol dir passar de la improvisació a una estratègia planificada que escolta, informa i connecta.

Moderadora: Eva Cuello – Coordinador del PQiMC (Projecte Qualitat i Millora Contínua)

Amb la col·laboració de l’Escola del Treball de Lleida i l’Institut Miquel Biada de Mataró:

Laura Chacón – Institut Miquel Biada – Pla de comunicació i eines de comunicació interna a l’Institut Miquel Biada: Gestió del Newsletter setmanal que rep tot el professorat del centre i el mapa de la informació on es recull tota la informació general de funcionament intern com a eines de comunicació interna.

Olga Garcia – Escola treball de Lleida – La seva intervenció es basarà en una organització estratègica i coordinada, liderada per la Direcció de Comunicació i Promoció. El model combina planificació setmanal, gestió multicanal —xarxes socials, web i pantalles internes— i automatització dels continguts per facilitar que el professorat comparteixi activitats sense augmentar la seva càrrega de treball.
Aquesta metodologia permet publicar més contingut, amb més agilitat, qualitat i coherència visual, alhora que reforça la participació del professorat, el sentiment de pertinença i la imatges professi6onal del centre. Els resultats mostren un model sostenible, eficient i replicable, amb més impacte comunicatiu i millor connexió amb la comunitat educativa i l’entorn.
Punts que tractarem

1. Comunicació estratègica.
2. Presència ditial.
3. Treball en equip
4. Automatització de continguts
5. Participació del professorat
6. Millora de resultats

Espai de diàleg amb persones responsables de Centres d’Excel·lència per compartir com es treballa des de dins d’un centre d’aquest tipus i com la col·laboració amb altres centres multiplica l’impacte dels projectes i les iniciatives compartides.
La taula vol posar en valor bones pràctiques transferibles, trencar estereotips sobre què vol dir excel·lència i generar idees aplicables a altres realitats educatives, fomentant una mirada col·laborativa i transformadora del sistema.

Moderador: Victor Pérez Ballestero – Tècnic docent del Departament d’Educació

Amb la col·laboració de Gema Olmo directora de l’Institut Escola del treball de Barcelona i David Saura que forma part de l’equip de direcció de comunicació i promoció, així com, la coordinació de centre d’excel·lència de l’Institut Escola del Treball de Lleida

Les dades per si soles no milloren un centre; el que marca la diferència és la capacitat de transformar-les en informació útil per a la presa de decisions. En el marc dels sistemes de gestió de la qualitat, els indicadors són el termòmetre que ens permet mesurar l’assoliment dels objectius i l’eficàcia dels processos. La Revisió a càrrec de la Direcció és l’espai estratègic per excel·lència: el moment d’analitzar resultats, detectar desviacions i, sobretot, decidir accions que garanteixin la millora contínua. Gestionar aquest procés amb rigor significa liderar basant-se en evidències per conduir el centre cap a l’excel·lència.

Moderador: Xavier Damunt – Coordinador del PQiMC (Projecte Qualitat i Millora Contínua)

Taula tertúlia per abordar els aspectes clau en la gestió dels contractes de formació en el marc de la DUAL.

L’espai permetrà compartir experiències sobre procediments, coordinació amb les empreses, gestió administrativa i seguiment de l’alumnat, així com identificar criteris comuns i bones pràctiques que facilitin una implementació rigorosa i eficient del model.

La irrupció de la Intel·ligència Artificial (IA) no és només un canvi tecnològic, sinó un canvi de paradigma en la manera d’ensenyar, aprendre i gestionar els centres educatius. En l’àmbit de la qualitat, la IA ens ofereix oportunitats sense precedents per a la personalització de l’aprenentatge, l’optimització de les tasques docents i la millora de l’eficiència administrativa. Tanmateix, el seu desplegament requereix una mirada crítica, una reflexió ètica i una planificació estratègica que asseguri que la tecnologia estigui sempre al servei de les persones i dels objectius pedagògics.

Per part de l’Institut Josep Puig i Cadafalch participarà Joan Zamora Jiménez, que actualment lidera diversos projectes vinculats a la intel·ligència artificial aplicada a l’àmbit educatiu. Entre aquestes iniciatives destaca el desenvolupament d’eines basades en IA per generar programes d’orientació educativa personalitzats i, especialment, per facilitar la detecció precoç d’alumnat amb dificultats en la realització d’activitats, amb l’objectiu de millorar l’acompanyament i la resposta educativa.

La sessió proposa un espai de treball centrat en com la convivència i l’acompanyament personalitzat poden prevenir l’abandonament escolar, especialment en l’alumnat més vulnerable. Inclou una breu introducció, la presentació d’experiències de centres i la dinàmica de taula tertúlia cafè per generar idees aplicables. Es tancarà amb una síntesi col·lectiva que reforça la importància de crear vincles, gestionar positivament els conflictes i treballar en xarxa.

Amb la col·laboració de Raquel Sala de l’Institut Baix Montseny com a moderadora i els ponents convidats:

• Aurora Elvira Blanco de l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Barcelona
• Cristina Bergès Gómez de l’Institut de l’Ebre

Taula orientada a facilitar la incorporació de la perspectiva de gènere en la pràctica quotidiana dels centres educatius mitjançant accions concretes i aplicables. Es treballaran estratègies per analitzar la realitat del centre, impulsar iniciatives transformadores i avançar cap a la construcció d’un futur Pla de Gènere. Inclou la presentació de bones pràctiques desenvolupades en diferents centres com a referents inspiradors. La xerrada afavoreix la reflexió crítica i l’intercanvi d’experiències entre docents. L’objectiu final és generar canvis sostenibles en clau d’equitat i inclusió.

En aquesta taula es pretén posar en evidència que la Formació Professional i els Ensenyaments Artístics de règim especial comparteixen avui una mirada pedagògica basada en projectes reals, competències professionals i connexió amb el territori. Aquesta evolució es pot explicar en aquests grans punts.

• En primer lloc, els projectes reals donen sentit a l’aprenentatge. A la FP, l’alumnat treballa amb encàrrecs d’empreses, institucions o entitats socials, desenvolupant productes i serveis que tenen una aplicació directa. En els ensenyaments artístics, les produccions, exposicions o espectacles també tenen projecció pública. En ambdós casos, el repte deixa de ser teòric i esdevé professional, incrementant la motivació i la responsabilitat de l’estudiant.
• En segon lloc, la millora pedagògica es basa en metodologies actives com l’Aprenentatge Basat en Projectes, el treball cooperatiu i l’avaluació competencial. La FP aporta una forta orientació tècnica i d’empresa, mentre que els ensenyaments artístics reforcen el procés creatiu i la reflexió crítica. Aquesta combinació permet desenvolupar perfils híbrids amb competències tècniques i creatives.

Per tant , els reptes actuals —com la digitalització, la sostenibilitat o la innovació cultural— esdevenen oportunitats d’aprenentatge transformador. Quan es treballen conjuntament, la FP aporta la solució tècnica i els ensenyaments artístics la dimensió creativa i comunicativa, oferint respostes integrals a necessitats socials reals.

Aquesta complementarietat no només millora la qualitat educativa, sinó que contribueix al desenvolupament econòmic, cultural i social del territori.

Moderadores: Yolanda Parejo i Carla Arenas

Amb la col·laboració: Imma Font Directora de l’Institut de Formació Professional Antoni Algueró de Sant Just Desvern (Barcelona) i Daniel Hernández Director Escola d’Art de Manresa

Taula tertúlia cafè per reflexionar sobre com les competicions internacionals de skills ofereixen una visió global de l’evolució dels oficis, en connexió amb la participació d’empreses punteres, la relació entre centres educatius, empresa i talent, i el desenvolupament de noves competències professionals.

Tindrem el plaer de tenir com a participants:

Francesc Xavier Martí Casals docent de forneria a l’Escola d’Hostaleria de Lleida. Va presentar el seu alumne Èric a Catskills 2025, on va obtenir la medalla d’or i va representar la selecció catalana a SpainSkills 2026, on també va assolir la primera posició. Actualment entrena el seu alumne per participar com a representant d’Espanya a la competició WorldSkills Shanghai 2027.

César Neto expert internacional en l’organització de competicions Skills i representant de FANUC, empresa Global Industry Partner de WorldSkills i Premium Sponsor d’EuroSkills.

Moderadors:

• Roderic Pérez Ferran – Tècnic docent Departament d’Educació i Formació Professional
• Clara Torné Franch – Tècnica docent Departament d’Educació i Formació Professional
• Brauli Muñoz Oliva – Tècnic docent Departament d’Educació i Formació professional

En aquesta taula, volem compartir els mòduls optatius dels ensenyaments esportius que representen una oportunitat estratègica de connexió entre la Formació Professional i els Ensenyaments Esportius de Règim Especial, especialment dins la família professional d’Activitats Físiques i Esportives però també amb altres famílies professionals.

En els cicles de Formació Professional els centres poden impartir mòduls optatius relacionats amb continguts dels Ensenyaments Esportius per tal de realitzar sinèrgies entre les dues formacions i poder completar el perfil professional de l’alumnat dotant-lo de més especialització i de més competències professionals.

Moderadora: Montserrat Codony – Tècnic docent Departament d’Educació i Formació Professional

Amb la col·laboració: Sr. David Camprubí de l’Institut de l’Esport de Barcelona ( IEB) i el Sr. Nahum Espelt de l’Institut Rocagrossa de Lloret.

Taula tertúlia per compartir estratègies i experiències sobre com reforçar la prospecció d’empreses des dels centres per garantir oportunitats de pràctiques i DUAL.

L’espai abordarà metodologies de contacte, organització interna, aliances amb el territori i accions de fidelització, amb l’objectiu d’ampliar la xarxa d’empreses col·laboradores i generar relacions estables i de confiança.

Bloc 1: L’acollida i el diagnòstic inicial
L’orientació a les escoles d’adults comença abans de la matrícula. El debat en aquest bloc s’ha d’enfocar en:
• L’entrevista inicial: Com es detecten els interessos reals de l’alumne davant de l’oferta formativa del centre.
• L’avaluació de l’experiència/coneixements previs: Com es posa en valor el bagatge acadèmic i laboral de l’adult.
• Gestió de les expectatives: Com orientar l’alumne cap a itineraris realistes segons el seu temps disponible i la seva situació personal.
Bloc 2: Itineraris formatius i professionals
L’alumnat adult sovint necessita moure’s entre diferents sistemes (educació, treball, serveis socials).
• L’orientació acadèmico-laboral: Preparació per a les proves d’accés (Grau Mitjà/Superior, Universitat), el Graduat en Educació Secundària (GES), la formació instrumental, els idiomes o la inserció directa al mercat de treball.
• La coordinació amb l’entorn: Com es connecta l’escola d’adults amb el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), empreses locals o altres agents d’orientació del territori.
• L’orientació al llarg de la vida: L’acompanyament a persones que es formen per continuar aprenent, no només per motius laborals.
Bloc 3: L’acompanyament emocional i la prevenció de l’abandonament
L’absenteisme i l’abandonament són reptes majúsculs en la formació d’adults a causa de la conciliació familiar, laboral o la falta d’autoestima acadèmica.
• La síndrome de l’impostor/a i les “motxilles” del passat: Com orientar i motivar alumnes que van tenir males experiències escolars en la infància.
• Eines de tutoria i seguiment: Estratègies per detectar quan un alumne està a punt de deixar els estudis i com intervenir a temps.
Bloc 4: Recursos, perfils professionals i futur del servei
L’apartat més reivindicatiu i de futur del debat.
• Qui ha d’orientar? Debat sobre la necessitat de figures d’orientació de psicopedagogs/es fixos als CFA versus el rol tutor del professorat de secundària o primària destinat a adults.

Moderador: Joan Antoni Ferreres – Coordinador del PQiMC (Projecte Qualitat i Millora Contínua)

Explicar que el model e2cat està adaptat als centres educatius, per tant, els continguts, els exemples i el llenguatge és el de l’escola.
El model e2cat serveix com a model per a la gestió integral d’un centre, d’una manera amable i eficaç.
La seva eina més important és el REDAR, que és com la roda de la qualitat, però partint sempre de saber on volem anar; és a dir, quins resultats volem assolir o què volem aconseguir, partint d’on som.
e2cat és el model que ens permet avançar en millora contínua cap a l’excel·lència.
Els centres que hi treballen els resulta molt més fàcil fer l’autoavaluació d’excel·lència o elaborar una memòria per aconseguir un reconeixement extern d’excel·lència educativa.

De la mà de tres professionals docents, explorarem com la robòtica i la programació poden fomentar el pensament crític a les aules, oferint als estudiants eines per resoldre problemes, crear de manera innovadora i reflexionar sobre el seu entorn. Ens presentaran experiències reals on aquestes disciplines han estat utilitzades per potenciar l’aprenentatge actiu i crític en diferents nivells educatius. A més, es reflexionarà sobre com la intel·ligència artificial pot integrar-se per enriquir i ampliar aquestes pràctiques pedagògiques:

• “La robòtica educativa com a eina interdisciplinària” – Jordi Gavaldà Bernal – La Salle Tarragona: La robòtica educativa, des de la perspectiva STEAM, es converteix en una eina interdisciplinària. Us proposem un exemple de situació d’aprenentatge basada en reptes de robòtica que ajudi a l’alumnat a entendre com funciona el port de Tarragona. Els alumnes no només resolen els reptes sinó que també els dissenyen i fabriquen les peces que necessiten amb impressora 3D.

• “Fem visible la ciutat invisible” – Hugo Cardillo Mata – Escola La Parellada de Santa Oliva – Tarragona i Àngel Espinosa Llauradó – Mentor digital 4.0 (robòtica)
  Els i les alumnes han ideat la manera de poder visibilitzar el patrimoni amagat a la ciutadella ibèrica de les Masies de Sant Miquel a Banyeres del Penedès. Una ciutat ibèrica amb una superfície de 2,5 hectàrees que un cop desenterrada podria esdevenir una de les més importants d’aquesta època. S’estima que al ritme actual de les excavacions caldran més de 30 anys per desenterrar aquest tresor, però amb l’ajuda de la impressió 3D i de Minecraft podem tenir una primera visió d’aquest patrimoni.

• “Fem un galliner robotitzat” – Hugo Cardillo Mata – Escola La Parellada de Santa Oliva – Tarragona i Àngel Espinosa Llauradó – Mentor digital 4.0 (robòtica)
  Els i les alumnes han desenvolupat un projecte en el qual han robotitzat un galliner. L’objectiu és poder controlar que les gallines passen per totes les zones d’un camp de tòfones per eliminar-ne els cucs de forma sostenible i sense pesticides. De moment el galliner es mou amb un comandament però en una segona fase de desenvolupament utilitzarà ubicació per GPS.

Objectius:

1. Mostrar com les eines tecnològiques poden facilitar la gestió del dia a dia a l’aula i al centre educatiu.
2. Proporcionar pautes pràctiques per dissenyar i implementar un bot adaptat a les necessitats educatives.
3. Reflexionar sobre els beneficis i reptes d’incorporar eines innovadores en l’organització docent.

La sessió se centrarà en explicar pas a pas com dissenyar i utilitzar un bot per optimitzar tasques docents i administratives. Es presentaran quatre àmbits d’aplicació:

1. Automatització de tasques repetitives:
   • Exemples: Enviar recordatoris als alumnes sobre dates d’exàmens, lliurament de treballs o esdeveniments del centre.
   • Pautes: Identificar tasques que es puguin automatitzar i configurar el bot per gestionar-les.
2. Gestió de la comunicació amb els alumnes
   • Exemples: El bot com a eina de suport per respondre preguntes freqüents dels alumnes o canalitzar consultes fora de l’horari lectiu.
   • Pautes: Crear respostes automàtiques basades en les necessitats més habituals dels alumnes.
3. Organització d’activitats i recursos
   • Exemples: Utilitzar el bot per compartir enllaços a recursos educatius, recordar l’ús de plataformes o fer seguiment d’assistència.
   • Pautes: Configurar el bot perquè s’integri amb altres eines digitals del centre, com plataformes de gestió educativa.
4. Optimització de la gestió docent
   • Exemples: Fer seguiment de les tasques pendents, planificar reunions o rebre informes automàtics sobre el progrés dels alumnes.
   • Pautes: Explorar com el bot pot ser útil per al treball administratiu diari del professorat.

La ponència conclourà amb una reflexió sobre com aquestes eines innovadores poden ser clau per optimitzar temps i millorar l’eficiència educativa, oferint exemples pràctics i recursos per a la seva implementació.

Amb la col·laboració de Ferran Mas Lazaro – Responsable àrea informàtica associació JubicatFP

Teixint vincles convida a reflexionar sobre com convertir l’acollida en una oportunitat educativa i relacional dins dels projectes d’internacionalització. La taula rodona abordarà diverses maneres d’organitzar la recepció de professorat, estudiants i experts, en el marc d’Erasmus+ i altres programes. Es debatran models de rebuda eficaços, inclusius i coherents amb la identitat del centre, així com eines per facilitar la comunicació i la creació de vincles significatius.

Es presentaran diversos projectes dels Programes de Formació i Inserció (PFI) amb impacte social.  A la taula rodona es compartiran recursos, activitats i experiències PFI que són transferibles a altres nivells educatius.

Moderadora: Sonia Villaescusa tècnica docent del Departament d’Educació

Amb la col·laboració de:
• Ponent: David Formiga (Institut Esteve Terradas i Illa) – Cornellà de Llobregat
• Projecte: Adequació d’espai municipal per a una colònia de gats
• Projecte d’aprenentatge servei intercentres per a l’adequació d’un espai municipal en desús, amb l’objectiu de convertir-lo en una gatera. El projecte es desenvolupa en col·laboració amb el PFI de fusteria de l’Institut Martí i Pol i la Fundació El Llindar, incorporant criteris de sostenibilitat ambiental i funcionalitat.

Ponents: Victòria Luaces y Stefi Frieden (Institut Carles Vallbona) – Granollers
• Projecte: Els teus drets en joc
• Col·laboració amb la Creu Roja en la recollida de joguines per al Nadal. És un projecte ampli perquè es fa una campanya de màrqueting per a la recollida de joguines, producció de productes per a la venda, embolicar joguines a la seu de la Creu Roja i repartiment a les famílies.

• Ponents: Gemma Fons i Albert Piñol – Institut Pla Marcell
• Projecte: Passes amb història.
• Un projecte intergeneracional d’aprenentatge-servei. Els joves fan de suport en les sessions de caminada i marxa nòrdica a un grup de persones majors de 60 anys dins del projecte d’envelliment actiu del municipi. Aquest projecte permet posar en pràctica aspectes relacionats amb diferents àrees del currículum.

Aquesta taula tertúlia proposa un espai de reflexió i intercanvi sobre com avaluar la competència emprenedora en el context educatiu. Més enllà de l’adquisició de coneixements, el desenvolupament de la iniciativa, la creativitat, la capacitat de prendre decisions o el treball en equip són elements clau que formen part d’aquesta competència i que plantegen nous reptes en els processos d’avaluació.
Amb la participació de Estel Paloma, es compartiran experiències, criteris i eines que poden ajudar els centres i el professorat a identificar, evidenciar i valorar el desenvolupament de la competència emprenedora de l’alumnat.
La conversa abordarà qüestions com ara quins indicadors poden ajudar a observar aquesta competència, quines metodologies d’aprenentatge faciliten el seu desenvolupament i com es poden integrar instruments d’avaluació coherents amb enfocaments competencials. La tertúlia vol afavorir un diàleg participatiu entre les persones assistents per compartir pràctiques i avançar cap a una avaluació més significativa i alineada amb els reptes educatius actuals.

Moderadors: Antonio Trigueros i Alberto Gómez – Tècnics docents del Departament d’Educació

Amb la col·laboració de la Doctora Estel Paloma: docent de l’Escola Pia de Mataró i de la UPF (Tecnocampus) i ha fet una tesis doctoral sobre l’avaluació de la competència emprenedora i assessora de la xarxa BCN2 d’EmprènFP.

Aquesta taula de treball aborda el paper de l’empresa com a espai formatiu actiu i estratègic dins la FP, més enllà de la seva funció com a col·laboradora puntual o proveïdora de recursos materials. A través de convenis de col·laboració, l’empresa esdevé una veritable aula d’especialització, vinculant directament el professorat amb la realitat tècnica, productiva i innovadora del sector.
La sinergia centre-empresa permet el co-disseny de continguts curriculars, especialment en mòduls optatius i mòduls de projecte, incorporant tecnologia aplicada, metodologies reals de treball, innovació i emprenedoria alineades amb les necessitats del teixit productiu. Aquest model reforça el rol de l’empresa com a mentora de projectes reals i com a agent clau en la definició del perfil professional de l’alumnat.
La taula vol generar reflexió i eines pràctiques perquè el professorat pugui integrar aquestes col·laboracions en la seva pràctica docent, afavorint una FP més connectada amb el món laboral i orientada al desenvolupament de talent altament qualificat i especialitzat.

Amb la col·laboració de Belén Pagán, Gerard Sanahuja i Xavi Pi per part del Departament d’Educació

Espai de debat i intercanvi d’experiències sobre com els centres educatius aborden la ciberseguretat com un element clau dins dels seus sistemes de gestió i qualitat.
Més enllà de la protecció tècnica, la ciberseguretat implica garantir la confidencialitat de les dades, la continuïtat del servei educatiu i la formació de la comunitat educativa en un ús segur i responsable de la tecnologia.
A partir de casos reals, s’exploraran aspectes com:

• la gestió de dades personals i compliment normatiu
• protocols davant incidents de seguretat
• formació del professorat i de l’alumnat en competència digital segura
• bones pràctiques en l’ús d’eines digitals i plataformes educatives
• integració de la ciberseguretat dins del sistema de qualitat del centre

La tertúlia pretén identificar riscos, bones pràctiques i estratègies per avançar cap a una cultura de seguretat digital compartida i sostenible als centres.

Amb la col·laboració de Jaume Mirealles de l’Institut Montsià i Miquel Mayà de l’institut Montilivi

Espai de debat i intercanvi d’experiències sobre com els centres educatius poden generar impacte social positiu en el seu entorn, integrant-lo dins dels seus sistemes de gestió i projectes educatius.

A partir de casos reals —com la gestió de serveis (cantina, manteniment, etc.) a través d’entitats d’inserció sociolaboral— s’exploraran altres línies d’actuació com:

• col·laboracions amb entitats socials del territori
• projectes d’aprenentatge-servei
• iniciatives vinculades als ODS
• inclusió laboral i responsabilitat social del centre

La tertúlia pretén identificar claus d’èxit, barreres i oportunitats per tal que altres centres puguin replicar o adaptar aquestes pràctiques.

La sessió aborda com la planificació estratègica de la Formació Professional permet articular un sistema integrat. Es tractarà els criteris, eines i actors que intervenen en la planificació de l’oferta de Formació Professional a Catalunya, amb l’objectiu d’avançar cap a un sistema integrat, coherent amb el territori i alineat amb les necessitats del teixit productiu i social.

Moderador: Tècnic docent del Servei de Planificació i Integració de la Formació Professional

Amb la col·laboració de Míriam Milan Sub-directora general de Planificació i Ordenació de la Formació Professional i Olga Castilla Coordinadora territorial de la Formació Professional de Lleida

D’una banda compartir experiències d’innovació metodològica entre iguals (experiències, bones pràctiques, casos reals, projectes, compartir experiències per al futur…) de la mà d’Àlex Sánchez i Mariam Caps, creadors de la iniciativa “Turisme Pedagògic”, i d’altra banda compartir experiències de simulació avançada, de la mà de Mònica Negredo experta en simulació clínica.