Entenem per Cartografia, el conjunt d’arts i ciències que tenen per objecte la concepció, preparació, redacció i realització de mapes, així com la seva utilització. Comprèn el conjunt d’estudis i operacions científiques, artístiques i tècniques que, a partir dels resultats de les observacions directes o de l’explotació d’una documentació, intervenen en la confecció de mapes, plànols i altres formes d’expressió cartogràfica, com els diagrames, els cartogrames, els cartodiagrames o les representacions tridimensionals, com els mapes en relleu, (mapa), etc. En cada un d’aquests documents la representació dels diferents elements es fa mitjançant símbols, l’equivalència dels quals es dóna en una llegenda, i la relació de dimensions (proporció) és donada per l’escala. Molt sovint l’objecte representat és tridimensional (la superfície de la Terra) i la seva equivalència sobre un pla en dues dimensions es fa des del s XVI per procediments matemàtics mitjançant una projecció.
En els darrers temps, els avenços més significatius en la cartografia s’han produït gràcies a la utilització massiva de les noves tecnologies, tant pel que fa a la informació com a la confecció cartogràfica. Així, l’ajuda dels sensors remots d’observació de la Terra (imatges des de satèl·lits, fotografia aèria, etc), dels sistemes d’informació geogràfica (SIG) i la utilització, en general, d’ordinadors i perifèrics com a instruments per a assistir a la cartografia, han donat lloc a l’obtenció de productes cartogràfics de molta més qualitat. Juntament amb la utilització més tradicional de la fotografia aèria, es produeix una adquisició massiva d’informacions de la Terra des de l’espai amb l’ús de satèl·lits (a partir del 1972 amb el programa Landsat i, més tard, altres satèl·lits com NOAA, Meteosat , SPOT, etc). Aquesta evolució ha portat a un cert desplaçament de la fotografia per part dels sensors d’escombratge òptico-electrònics, que subministren dades digitals en bandes espectrals cada vegada més nombroses i estretes que permeten l’obtenció d’imatges de gran qualitat i possibiliten fer mapes temàtics.
El procés de realització cartogràfica consta bàsicament de tres etapes: obtenció de dades, dibuix del mapa i reproducció. En la cartografia tradicional, les dades eren obtingudes directament sobre el terreny, la realització del mapa era feta manualment i per a la reproducció hom emprava les tècniques de gravat de l’època. El desenvolupament paral·lel dels procediments emprats en les tres etapes de producció cartogràfica ha conduït a l’actual cartografia automàtica , caracteritzada per la utilització dels mitjans informàtics i la desaparició, gairebé total, del dibuix manual. En la cartografia automàtica, la recollida de dades és obtinguda mitjançant la fotografia aèria o la taquimetria electrònica.
Font: a partir de l’entrada de la paraula “Cartografia” a la Gran Enciclopèdia Catalana redactada per CMG (Carme Montaner Garcia -ICGC)
A l’hora de representar la Terra i referenciar un determinat indret s’ha recorregut històricament a un sistema de referència cartesià que, tot i ser força precís en la localització sobre la geoide terrestre, és més imprecís quan aquesta s’ha de realitzar sobre el pla per les dificultats que suposa traslladar un cos esfèric (3D) sobre un pla (2D).
En els dos subapartats d’aquesta pàgina, coordenades geogràfiques i projeccions, s’intenta aclarir de forma simplificada algun d’aquests problemes de representació i de les solucions que s’han anat trobant al llarg de la història de la cartografia.
