La proposta educativa del CdA Juneda ‘penja’ sota l’enorme paraigües del món rural, els processos de producció i els models de consum. Establim un punt de partida històric per entendre i comprendre com han evolucionat els diversos àmbits de treball del món rural.
Feia temps que no incorporàvem un nou àmbit en aquesta ‘bany rural’ que oferim als centres educatius, i en aquest curs hem volgut donar un pas més en la difusió d’oficis tradicionals que (també) ajuden a explicar l’actualitat. En una societat cada vegada més digitalitzada, sovint ens allunyem de l’origen dels productes que ens han acompanyat al llarg del temps: amb quin material està fet, quina tècnica s’utilitza per construir-lo, per a què servia i com ha evolucionat amb el temps… Clarament, l’ús dels les matèries primeres va canviar radicalment amb l’arribada del plàstic. El material polifacètic derivat del petroli va canviar la concepció i aplicació de la resta de materials utilitzats en el nostre dia a dia. Fins aleshores, les eines i estris s’elaboraven amb els materials provinents de l’entorn més immediat, amb allò que era típic de cada zona i que en creava el seu segell d’identitat.
És per això que hem ofert a diversos centres educatius d’Educació Primària la possibilitat de realitzar un taller manipulatiu de cistelleria. Aquest fet ens ha permès recuperar un ofici i posar en valor la tradicionalitat i l’artesania, però també parlar de l’aprofitament dels recursos de l’entorn. La cistelleria es basa en això, en teixir eines específiques per a cada una de les feines que una família podia tenir en el seu dia a dia, i fer-ho amb els materials naturals propers. Per tant, els cistells d’arreu del món poc tenen a veure entre ells en quant a materials, però sí en objectiu i paciència per teixir-los. Una cistella per anar a buscar els ous, bolets, per la roba, per protegir les ampolles de vidre, per recollir la llana, per penjar-la a l’esquena… una per cada cosa (i moltes ja hem deixat de fer-les) amb unes formes i característiques particulars.
Com a equip ens plantegem contínuament la millora i creació de nous àmbits de treball que ens permetin en un futur poder-los incorporar en la nostra oferta educativa. En aquesta primera experiència, hem tingut la sort de comptar amb una cistellera professional, que ha convertit aquesta activitat tradicional en el seu ofici, i també en la seva vida. Més enllà de la creació de cistelles de tot tipus, és conscient del paper de persona difusora que ha de fer, ja que el seu àmbit de treball ho necessita. Cal explicar a infants que creixen envoltats de plàstic que, des de sempre, les coses s’han fet d’una altra manera. Més propera, més rural, més sostenible. La tradició oral i l’artesania van ser canal de comunicació durant segles per transmetre coneixements. Ara, nosaltres, tenim l’oportunitat d’aportar el nostre granet de sorra en la transmissió de la ruralitat, les tradicions i l’estima cap a l’entorn.
