Antecedents històrics

El sentit de les colònies de principi del S.XX

Les primeres colònies escolars estaven dirigides a nens i nenes de ciutat, majoritàriament fills de classe obrera, que vivien en males condicions higièniques i als quals  enviaven uns dies a la natura. A la ciutat de Barcelona, neixen cap a l’any 1906 en una proposta a l’Ajuntament barceloní d’Hermenegildo Giner de los Ríos, pedagog vinculat a la Institución Llibre de Enseñanza.

Amb l’adveniment de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925), el fenomen es multiplica i diverses poblacions es proposen com a lloc d’acollida de colònies escolars:  Cadaqués, Sant Antoni Calonge, Manresa, Tortosa, Balaguer, Sant Boi de Llobregat, Calafell, Badalona, Terrassa, Reus, etc. L’alberg Jaume I, anomenat llavors Villa Engracia, actual seu del CdA dels Monestirs del Cister, n’allotjà també.

Les sortides com a espais reals d’aprenentatge

La dictadura de Primo de Rivera va acabar amb el projecte, que trobà un nou impuls a la Segona República, tenint com a marc pedagògic l’Escola Nova, que entre els seus postulats assenyalava la necessitat de portar l’alumnat a espais reals d’aprenentatge. Les sortides es convertien així en element clau del procés educatiu.

Els seus principis pedagògics es basaven en els mètodes globalitzats descrits per Ovide Decroly, i concretats en els anomenats centres d’interès. Basaven l’activitat educativa dels alumnes en l’observació, la investigació i la capacitat individual per expressar coneixements adquirits. I en John Dewey, considerat l’ideòleg dels projectes d’investigació escolar, i Celestin Freinet, convençut que els infants aprenen perquè són capaços d’actuar directament en els medis on participen.

Una de les gran propostes era la desaparició de la fragmentació del coneixement en disciplines.

La guerra i el franquisme acabaren amb totes aquestes experiències retornant  l’ensenyament al sistema transmissiu i memorístic de l’escola tradicional.

Renaixença de l’educació en entorns naturals

No serà fins a la segona meitat de la dècada dels 60 que a Catalunya apareixen un seguit d’experiències, vinculades fonamentalment a l’educació en entorns naturals, que recuperaran els principis de l’Escola Nova, referents a la necessitat de proposar activitats d’experimentació a l’alumnat, per aconseguir resultats d’investigació sota el principi denominat de descobriment guiat, allunyant-se així dels models tradicionals d’escola i d’educació.

Aquests mestres renovadors foren els creadors de diverses granges-escola i altres espais educatius d’entorn que, seguint els principis dels Moviments de Renovació Pedagògica del moment, tindran el seu moment de màxima eclosió en la dècada dels 70.

Creació dels Camps d’Aprenentatge

Finalment va ser una Ordre del 31 d’agost de 1982 de la Generalitat restablerta, a inicis del postfranquisme, fruit del traspàs de competències educatives al govern autonòmic català que es crearan, en el marc del Programa d’Ajuda a la Renovació Pedagògica, els Camps d’Aprenentatge.

L’objectiu serà contribuir a estendre i potenciar pràctiques didàctiques innovadores en el camp d’estudi del medi. Així doncs, els primers Camps sorgeixen aprofitant les iniciatives de grups de mestres vinculats als Moviments de Renovació Pedagògica, com projectes innovadors en el marc de la direcció General d’Innovació Educativa del Departament d’Ensenyament d’aquell moment.

Els actuals Camps i Entorns d’Aprenentatge

El novembre del 1983 s’estableixen les funcions a desenvolupar i fins avui s’ha anat ampliant el mapa fins a configurar el conjunt de setze Camps d’Aprenentatge actuals amb eixos conceptuals heterogenis, però amb dinàmiques metodològiques i didàctiques iguals.

Un fet rellevant succeeix l’any 2008, quan el Departament d’Educació inicia, davant la impossibilitat d’augmentar el nombre de CdA’s, la creació d’Entorns d’Aprenentatge sota els mateixos principìs educatius que els Camps, però amb diversa gestió institucional compartida amb el Departament. Actualment Camps i Entorns formem un mateix projecte de servei educatiu de suport curricular a l’espera que, finalment, els Entorns esdevinguin Camps. | Inauguració dels Camps i EdA’s |

  Qui som?