L’equip LIC de la Catalunya central va participar, el dimecres 15 de març, a la 4a sessió de la Xarxa Territorial de Transformació Educativa (XTTE), per explicar el vector de la qualitat de l’educació lingüística.
Els vectors del currículum són aquells elements de caràcter transversal que s’han de tenir presents i han d’articular totes i cadascuna de les decisions relatives al desplegament del currículum. La qualitat de l’educació lingüística és clau en tant que proporciona les eines i els recursos necessaris per comprendre la realitat, expressar el pensament, raonar, transmetre el coneixement i compartir una determinada manera de veure i entendre el món, i de relacionar-se amb els altres.
La llengua serveix per a APRENDRE, imprescindible per estructurar el pensament; serveix per COMUNICAR-NOS amb el món, i per COHESIONAR, ja que el català és la llengua de cohesió en la nostra societat multilingüe.
És important saber què ens hem de plantejar com a docents, en relació amb la llengua, tenint en compte que
- TOTS som referents lingüístics, a tothora i en qualsevol espai educatiu
- La dimensió lingüística abasta totes les àrees/matèries: per progressar en el coneixement de totes les matèries, els alumnes necessiten aprendre, a més dels conceptes bàsics, aquesta llengua pròpia que és el llenguatge acadèmic, que els permetrà adquirir, recordar i comunicar els coneixements. Cada àrea de coneixement té la seva pròpia forma d’organitzar i presentar la informació: disposa del seu patró lingüístic, que es fa palès en l’ús que fa de la llengua i que va molt més enllà del vocabulari. El lèxic acadèmic presenta una sèrie de diferències respecte al llenguatge conversacional i requereix molt més temps per assolir-ne la competència funcional.
- S’ha de garantir la comprensió de tot l’alumnat
- S’ha de promoure el gust per la lectura
El nou marc normatiu defineix la llengua com a competència clau, donat que forma part de la base sobre la qual es construeix cada disciplina. D’aquí que el seu ensenyament no es pot deixar exclusivament a càrrec de l’àmbit lingüístic.
En aquest sentit, les persones participants a 4a sessió de la XTTE van treballar en una dinàmica per constatar que les destreses de pensament i les habilitats cognitivolingüístiques són presents a totes les àrees i matèries. Narrar, descriure, justificar, resumir… no són accions exclusives de les àrees/matèries lingüístiques. En la mateixa dinàmica, els participants van posar en comú quines tipologies textuals i quins gèneres discursius treballen amb més freqüència en les seves classes.
Al mateix temps, i per confirmar el pes de la llengua en tot el currículum, es va fer lectura d’alguns criteris d’avaluació d’àrees i matèries no lingüístiques, per adonar-nos que les habilitats cognitivolingüístiques hi són ben presents.
