EMISSIÓ DIJOUS 17 DE DESEMBRE A LES 18:45
Conceptes clau:
APRENENTATGE BASAT EN PROJECTES – OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE
L’institut Cardener, de Sant Joan de Vilatorrada, és un dels centres que participa al projecte pilot d’Educació Híbrida. Per evitar situacions de risc aquest curs han apostat per la semipresencialitat a 3r i 4t d’ESO. El nou Pla d’Organització del centre és basat en l’educació híbrida i manté part dels principis pedagògics de l’institut. En Jaume Comenge, coordinador de 3r d’ESO, i dos alumnes, el Marc i la Martina, ens expliquen quines són les fortaleses i oportunitats d’aquest model i amb quines dificultats i amenaces s’han trobat.
REFERÈNCIES, EVIDÈNCIES I ALTRES RECURSOS
La modalitat híbrida integra entorns d’aprenentatge físics i virtuals i es desenvolupa fent ús de recursos i metodologies tant presencials com en línia. Cal tenir en compte que no es tracta de traspassar l’organització presencial ordinària d’aula a un espai en línia, sinó de combinar les potencialitats d’ambdós entorns tenint en compte:
- Què ens aporta educativament estar junts a l’aula o en un altre espai: fer activitats cooperatives de caràcter manipulatiu, experimental o creatiu; intercanviar i discutir temàtiques o idees de manera més ràpida; oferir suport, ajuda i interacció emocional; analitzar problemàtiques en directe; aprofitar elements de l’entorn físic; fer ús del cos i del moviment; relacionar-nos amb la comunitat propera al centre…
- Què ens facilita un entorn virtual: fer recerca, buscar, consultar i compartir informació; rebre instrucció a través de material audiovisual o textual; fer exercicis o activitats individuals; realitzar produccions escrites, visuals, orals o audiovisuals individualment o col·laborativa; fer públiques les tasques a través de blocs, revistes electròniques, taulers visuals, canals de vídeo o àudio i xarxes socials; comunicar-nos amb persones o organismes llunyans; crear xarxes de suport.
També cal tenir present la flexibilitat de la modalitat híbrida, ja que es poden estar fent servir eines i entorns digitals mentre s’està a l’aula i es pot realitzar un treball fora d’aquesta que no sigui en línia o més basat en connexions asíncrones.
Com els centres afronten una modalitat híbrida
Els centres educatius han hagut d’assumir el repte de començar a implantar la modalitat híbrida en un curs acadèmic amb canvis organitzatius constants a causa dels confinaments espontanis i parcials. Fins al moment es detecta que la implantació de la modalitat depèn molt de la cultura de centre prèvia a aquesta situació. Atén a factors d’infraestructura i organització tant d’espais físics com virtuals, d’ús de metodologies més transmissives o més actives, de domini en competència digital del professorat i l’alumnat, de tipus d’organització horària, de capacitat d’autonomia i iniciativa de l’alumnat per entomar activitats obertes i no directives, de problemes fruit de la inclusivitat, l’equitat i del volum de grups a atendre.
El ventall de respostes dels centres és molt ampli i abraça des dels centres que mantenen el mateix horari i tipologia d’activitats amb connexions síncrones a gran part de les sessions, fins als que han estructurat entorns unificats d’aprenentatge amb recursos que es poden fer servir dins i fora de l’aula, amb activitats asíncrones en suport en línia.
Metodologia
Per poder afrontar la incorporació d’una modalitat híbrida hem d’intentar descriure les necessitats i els problemes que es detecten al centre. Cal fer-ho conjuntament amb el professorat, però també demanar l’opinió a l’alumnat i a les famílies. Les orientacions publicades pel Departament d’Educació determinen aspectes a considerar en un context híbrid. Es presenten aquí alguns dels elements que es poden analitzar i tenir en compte que atenen a aspectes d’organització i metodològics:
Formació docent, infraestructura i materials:
– Tenim necessitat de formació docent en competència digital i metodologia en línia?
– Podem utilitzar les formacions docents del Departament d’Educació o ens falta una formació més específica i orientadora adaptada al centre?
– Disposem de material i recursos per ser utilitzats en línia?
– Aquests recursos són variats en format i en llenguatges i accessibles a tot l’alumnat? (Recursos com ara els llibres electrònics, vídeos, podcast, simulacions, pissarres digitals, interactius, agregadors de contingut, programari específic…).
– Coneixem i podem utilitzar els recursos per l’alumnat que ofereix el Departament d’Educació?
– Hem acordat paràmetres de funcionament unificats pel que fa a l’entorn virtual d’aprenentatge?
– Quines eines fem servir per comunicar-nos amb l’alumnat? Les hem sistematitzat?
– Quines mesures utilitzem per atendre l’alumnat confinat individualment? Tenim capacitat de connexió en directe tant durant el treball en petit grup com en el treball en gran grup? Tenim altres maneres de mantenir-lo dins la dinàmica d’aprenentatge?
– Com ens hem comunicat amb les famílies per transmetre tota la informació i per ajudar-los en cas de confinament del grup?
Gestió i tipologia d’activitats:
– Hem comptabilitzat les hores de tasques que es fan en línia per evitar sobrecàrregues?
– Cal modificar la tipologia de tasques? Quines ens funcionen? Intentem que siguin més actives?
– Podem donar continuïtat a les tasques que es fan en línia amb les presencials?
– Com incentivem l’alumnat perquè vagi essent més autònom i pugui autogestionar-se? Hi ha maneres d’organitzar les activitats que ajuden més a fer-ho?
– Ens funciona l’horari tal com s’ha plantejat? Aniria bé un horari menys fragmentat? Hi podem fer retocs a aquestes alçades o ho hem de tenir en compte per a d’altres ocasions?
– Combinem l’asincronia amb la sincronia, en les sessions en línia?
– Com utilitzem les connexions síncrones? Són útils per l’alumnat? Li suposen moltes hores davant la pantalla? Són perquè parli el docent o perquè els alumnes presentin i intervinguin?
– En les activitats en línia afavorim la interacció entre el treball col·laboratiu i l’intercanvi amb el treball individual?
– Hem diversificat els suports i llenguatges (oral, escrit, visual, físic, digital…) en les produccions que realitza l’alumnat tant si es realitzen dins com fora de l’aula?
Per orientar-se: Orientacions per a la implementació de l’aprenentatge híbrid.
Per conèixer el projecte d’Educació Híbria: Projecte pilot d’Educació Híbrida
Per aplicar: Ambientes híbridos de aprendizaje: elementos para su diseño e implementación
Per saber què diuen les directives internacionals:. Blended learning in school education –guidelines for the start of the academic year 2020/21
Per saber què diu la recerca: Què sabem sobre l’efectivitat de les tecnologies digitals en educació?
Per conèixer el Pla d’educació digital de Catalunya: Pla d’educació digital de Catalunya
Per implantar el Pla d’educació digital: Estratègia digital de centre
Per formar-se: Formació en competència digital
Per conèixer la capacitació digital docent: Competència digital docent
Per descarregar i adaptar cursos Moodle per matèries: Cursos moodle per matèries (Alexandria)
Recursos per a la gestió d’entorns virtuals d’aprenentatge: Administració d’EVAs
Pros i contres
Les modalitats híbrides demanen capacitat d’autonomia de l’alumnat. En aquest sentit, és necessària una gestió progressiva per part del docent perquè l’alumnat pugui anar-se autogestionant. Una de les grans problemàtiques és la infraestructura de què l’alumnat disposa a casa, tant pel que fa a l’espai, el temps, la tecnologia i l’ambient de treball. En els casos on hi ha mancances en aquests aspectes és necessari un seguiment més personalitzat i la implantació de mesures tecnològiques específiques per garantir l’equitat, fet que en molts casos recau en una sobrecàrrega per part del professorat. El mateix succeeix en els casos d’inclusió. S’assenyala que els currículums amb un gran volum de continguts són difícils de gestionar en línia i que aquests haurien d’adaptar-se a les circumstàncies actuals. S’aconsella sempre realitzar menys activitats però més riques i complexes, i controlar molt els temps d’execució. S’assenyala també el gran repte de no deixar de banda aspectes relacionats amb la salut, la seguretat i la sostenibilitat en la gestió de l’educació en línia, aspectes que s’haurien de tenir sempre en compte en les propostes metodològiques i organitzatives.
Per llegir
- Com hauria de ser una educació mixta presencial i en línia a les escoles? (UOC)
- Juan Domingo Farnos (2020), Oportunidades y desafíos en el aprendizaje para el desarrollo académico en una era tecnificada e incierta.(article)
