Mònica Moreno
mmore382@xtec.cat
Professora Tècnica d’FP
Especialista en mitjans interactius i competències digitals crítiques (MSc UPF)
Diversitat cultural, multicultural, intercultural, transcultural, inclusió, integració… No us sentiu embriagats/des de terminologia pedagògica, que sovint no materialitza? De tant fer-la servir, despullem de significat conceptes tan importants com respecte per la diversitat cultural. Celebrem setmanes culturals, perquè la resta del curs transitem per setmanes no culturals. Fem atenció a la diversitat, perquè ‘la normalitat’ ja se les apanya soleta. Treballem per projectes, marquem reptes, contextualitzem 
aprenentatges, definim i avaluem competències bàsiques, i tot ho treballem des de les TIC. A la vegada, apugen ràtios, minven pressupostos, i la professió de les persones docents i educadores es veu cada vegada més desprestigiada, les seves fites menys reconegudes. Per què, ara, ens hem de preocupar també per educar i formar amb mirada intercultural i fer-ho de forma transversal? I, fins a quin punt és la nostra responsabilitat.
L’educació de qualitat ha de garantir el desenvolupament de persones en totes les seves dimensions, i això exigeix reconèixer la riquesa cultural que les envolta. La diversitat entre la població, a més d’enriquir-nos a tots els nivells, és inevitable. És una realitat i l’experimentem diàriament als centres. Si no ho tenim en compte les persones que estem amb canalla i adolescents, qui ho farà? És als centres educatius, tant a la formació reglada com a la no reglada, a les activitats extraescolars, a les sales de reforç i a tots aquells espais i activitats on els menors i les menors interrelacionen, on s’ha de tenir més cura.
Com ho podem fer?
Podem començar per treballar els estereotips, sense caure a menystenir les diferències entre cultures. No calen ni grans projectes ni grans infraestructures per treballar el respecte i el reconeixement. Té més a veure amb alliberar de prejudicis les generacions que estan creixent. Elles crearan noves formes de relacionar-se i de respectar-se. Desenvoluparan eines i recursos tecnològics, emocionals i materials, per tirar endavant les nostres societats.
Fer de les escoles espais més lliures de prejudicis vol dir que tot l’alumnat podrà créixer i desenvolupar-se des del seu grup social, econòmic, cultural, religiós, ètic, etc., sense que això suposi una limitació. No fer-ho implicaria perpetuar desigualtats, històries de vida, d’èxits i de fracassos.
Evitem confondre nacionalitat amb cultura, les persones no són tòtems culturals inabolibles definits pel lloc de naixement. Sovint no ho sembla, però l’alumnat ens té de referents, hem de treballar per saber reconèixer les aportacions culturals, tecnològiques, socials i de valors de les diferents cultures. Cada moment compta, cada prejudici, cada comentari basat en estereotips.
Cada vegada que un/a alumne/a és jutjat/da i mesurat/da no pel que pot arribar a ser sinó pel que projectem sobre ell o ella les persones adultes, no estem construint un projecte educatiu que reconegui la diversitat.
Un espai educatiu intercultural també és aquell que valora tant la cultura pròpia com sap reconèixer la importància que té que cada alumne/a mantingui un lligam fort amb les cultures heretades. És aquell que es vincula a unes formes de fer i a una trajectòria històrica però aprèn en els valors de les altres. Aquell que enfront del prejudici sʼinforma i investiga altres formes de fer sense prepotència, que quan no sap, pregunta i sap valorar que el coneixement no sempre prové dels professionals de l’educació i la formació.
Recordem sempre que el nostre alumnat, més que ningú, està en construcció. No siguem nosaltres qui els limitem, qui imposem expectatives o dinamitem les seves projeccions. No vull dir que no els puguem acompanyar per gestionar les expectatives, sinó que aquestes no estiguin basades en prejudicis de grup.
I per últim, tant les religions, en les diverses formes dʼespiritualitat, com la llibertat de consciència formen també part d’aquesta diversitat cultural. Creure en un model laic d’educació, tan propi de les avantguardes pedagògiques, i alhora respectar les creences de la persona ésimprescindible. Les religions avui en dia són motiu o excusa per a moltes disputes entre famílies, pobles i països. Donem espai a la canalla perquè es coneguin i respectin, perquè intercanviïn valors.
Com puc assolir aquesta tasca si jo mateixa, com tothom, tinc els meus propis prejudicis? Aprendre a treballar amb perspectiva intercultural és una tasca que no es pot fer sola. Cal comptar amb companys i companyes, amb les famílies i els diferents agents culturals i socials dels barris. Cal recordar que no es tracta d’oferir fórmules o solucions, treballem perquè l’alumnat creixi i les trobi, en un entorn culturalment divers, sense els racismes i els prejudicis que sovint carreguem les persones adultes.
Il·lustracions by Niwat Royalty-Free for students and charities
Aquest text es va escriure originariament com a presentació a l’Eina didàctica per al treball intercultural als espais educaius. gràcies al treball en col·laboració entre les àrees de Mediació, Socioeducativa i Comunicació de la Fundació Tot Raval. El treball de recerca i l’elaboració de l’eina pedagògica s’han emmarcat dins d’una col·laboració entre la Fundació Tot Raval i la Fundació de la Universitat de Girona.
