A vegades, els professors fem el pas de tornar a ser alumnes, i no hi ha exercici més sa d’humilitat i de realisme. Recentment, he tingut la sort de passar uns dies a La Meva Corona (Banyoles), amb la Fatoumata. Ella és una d’aquelles persones que et trasbalsen només de veure-les treballar: jove, emprenedora, amb un caràcter decidit i unes idees tan clares com la passió que posa a cada clienta.
La Fatou és una autèntica experta en cabell afro, un món que sovint queda en un segon pla en els llibres de text però que és el dia a dia de molts dels nostres joves. M’ha obert les portes del seu negoci de bat a bat, compartint amb mi un saber fer que va molt més enllà de l’estètica. He descobert que tractar el cabell afro és un art de paciència, una arquitectura minuciosa que requereix una rapidesa i una precisió manual que em fan treure’m el barret. He de reconèixer que necessitaria moltes més hores per arribar a la seva destresa! però l’aprenentatge ha estat immens.
Aquesta estada no ha estat només una formació tècnica de perruqueria; ha estat una formació de sensibilitat. Ara em sento molt més capaç d’entendre i acompanyar el meu alumnat d’ètnia africana. Ja no es tracta només de conèixer una tipologia de cabell, sinó de saber com tractar-lo amb el respecte que es mereix, entenent la seva identitat i la seva cura.
Però, per sobre de tot, em quedo amb el vessant humà. Gràcies, Fatou, per fer-me sentir com a casa des del primer dia. Gràcies per ensenyar-me que la perruqueria pot ser una forma d’acompanyar les dones, d’empoderar-les i de crear una comunitat on tothom es pot sentir reconegut. Marxo amb la sensació que he après a fer tractaments, sí, però sobretot he après a mirar millor la realitat que m’envolta.
