Històricament s’han tolerat actuacions i actituds d’una societat que si s’autoreconeix com a democràtica no pot acceptar. Durant anys, la nostra societat ha silenciat casos de violència sexual que quan algú s’atreveix a denunciar, molts coincideixen a assenyalar que eren uns fets coneguts per tothom però que mai ningú va fer res per impedir. De la mateixa manera, moltes vegades s’han menystingut casos greus d’assetjament, de racisme, d’homofòbia i molts comportaments masclistes, siguin lleus o greus.
Lluitar decididament contra les violències ha estat un propòsit del Departament d’Educació en aquesta legislatura. No ha estat fàcil, perquè ha calgut vèncer resistències i inèrcies, internes i externes.
El Pla les escoles lliures de violències és el resultat d’aquesta voluntat del Departament. Difícilment hauria estat possible sense les aportacions de l’alumnat i l’exalumnat que ens ha compartit el seu malestar i impotència i que ens ha empès a fer un pas endavant. L’alumnat ha ajudat a posar nom a les violències viscudes i, per tant, a posar la base per erradicar-les.
Igualment, aquest pla tampoc hauria estat possible sense l’expertesa d’entitats i de professionals externs i del Departament d’Educació que han enriquit el debat i han permès avançar. Hi han fet aportacions valuoses entitats i associacions dedicades als drets dels infants i a la prevenció i abordatge de les violències. Tampoc hauria estat possible sense les aportacions i el treball en l’abordatge de les violències d’altres òrgans o departaments de la Generalitat de Catalunya.
