Què és el Design Thinking?
El Design Thinking ens proposa que ens connectem amb el nostre jo més curiós, aquell que es planteja per què les coses són com són o per què les fem tal i com les fem. Ens anima a no ignorar el que és evident i sortir a explorar el món.
La nostra exploració caldrà dirigir-la en dues direccions:
D’una banda, volem comprendre molt bé l’entorn en el què volem actuar i buscar inspiració en d’altres ambients.
De l’altra necessitem també comprendre a les persones involucrades. Com experimenten aquesta problemàtica els nostres alumnes, els altres mestres o l’equip administratiu de l’escola?
RESULTAT ESPERAT
Una nova comprensió del problema des del punt de vista dels altres, per inspirar noves formes de resoldre’l
Temps necessari: 1 hora
1a. Context
Identificar el marc de treball
Per iniciar un procés de Design Thinking necessitem un punt de partida sobre el qual aportar millores.
Seleccioneu un problema important dins la vostra escola, districte o comunitat. Per fer un impacte real, és important arribar-ne a la causa principal, en lloc d'abordar un problema de nivell superficial.
Plantilla Pas 1a Analitza el context
Què és un arbre de problemes?
L’Arbre de problemes és un tipus de mapa mental.
L'anàlisi de l'arbre de problemes us permet descobrir l'arrel d'un problema mapejant les causes i els efectes. Això permet descomposar el problema en peces manejables i definibles, i proporciona una comprensió més clara del context.
Feu servir els passos següents per guiar-vos.
- Escriviu el vostre punt de partida al centre d'un full o una pissarra. Això es convertirà en el "tronc" de l'arbre i el problema principal on voleu posar el focus. La redacció no cal que sigui molt precisa; les arrels (causes) i les branques (efectes) s’aniran definint poc a poc.
- Com a grup, discutiu les causes d'aquest problema i escriviu-les sota el problema. Aquestes es convertiran en les "arrels" de l'arbre.
- A continuació, parleu sobre els efectes o conseqüències d'aquest problema i escriviu-les sobre el problema. Aquestes esdevindran en les "branques" de l'arbre.
- Què fa cada causa? Quines conseqüències té cada efecte? Continueu aquest procés fins que no quedin causes i efectes per dir. Tingueu en compte que no tindreu resposta a totes les qüestions.
Ajudeu-vos de la plantilla Pas 1a Analitza el context per desenvolupar el vostre arbre de problemes.
Com analitzar un arbre de problemes?
Analitzeu els problemes subjacents, així aconseguireu coneixements més profunds, entenent els problemes subjacents i l'arrel del problema. Pregunteu el "Per què?" d'una afirmació donada, tantes vegades com tingui sentit, us ajudarà a indagar per sota de les hipòtesis o símptomes del nivell superficial i a trobar la causa principal.
Aquí teniu un exemple:
AFIRMACIÓ INICIAL: No sabem com diferents escoles del mateix barri s’enfronten a situacions de ciberassetjament.
PERQUÈ? Què està passant?
NOVA AFIRMACIÓ: Els professors del barri estan implantant diferents protocols de lluita contra el ciberassetjament.
PERQUÈ? Què està passant?
NOVA AFIRMACIÓ: Els professors de les diferents escoles no saben què fan els altres.
PERQUÈ? Què està passant?
ARREL DEL PROBLEMA: El districte no proporciona suport perquè les escoles puguin col·laborar entre elles.
Exemple de definició de l'arrel d'un problema
AFIRMACIÓ INICIAL: No sabem com diferents escoles del mateix barri s’enfronten a situacions de ciberassetjament.
PERQUÈ? Què està passant?
NOVA AFIRMACIÓ: Els professors del barri estan implantant diferents protocols de lluita contra el ciberassetjament.
PERQUÈ? Què està passant?
NOVA AFIRMACIÓ: Els professors de les diferents escoles no saben què fan els altres.
PERQUÈ? Què està passant?
ARREL DEL PROBLEMA: El districte no proporciona suport perquè les escoles puguin col·laborar entre elles.
Alguns consells per definir el context
Manteniu el rellotge a la vista.
És fàcil perdre's en el bucle de preguntes, de manera que podeu establir un límit de temps per a aquesta activitat.
Aquestes activitats poden ser aclaparadores, no podreu descobrir totes les causes subjacents, però això és el que us ajudarà a replantejar el problema.
Considereu algunes preguntes clau, com ara: és un símptoma d'un problema més gran? Per què es produeix aquest problema? Hi ha altres factors en joc?
Temps necessari: 1 hora
1b. Persones
Identifica els seus interessos
Ara heu de pensar en les persones a les qui impacta o afecta el vostre futur pla. Això us permetrà decidir qui s'involucrarà en aquesta fase o qui seguirà tot el fil del projecte.
Identifiqueu i definiu els següents perfils:
- Usuaris: aquells que formen part del centre del vostre pla (estudiants, pares, companys de feina...)
- Grups d'interès: persones que tindran una relació indirecta amb el projecte.
- Contextos anàlegs: individus que proporcionen diferents punts de vista, especialment persones de fora de l'àmbit de l'educació.
Plantilla Pas 1b Per a qui dissenyo?
A quines persones afecta el nostre pla?
Decidir grups d'interès ajuda a identificar qui és veurà afectat pel pla de disseny. Coneixent les diferents parts involucrades és més fàcil entendre les necessitats dels grups i per tant desenvolupar estratègies per abordar-les.
Feu servir els passos següents per guiar-vos.
- Escriviu totes les persones, grups o organitzacions diferents que impactin o estiguin afectats pel vostre pla de disseny, col·locant cadascun en un pòstit individual. Heu de tenir en compte els interessats tant dins com fora del sistema educatiu.
- Pengeu aquests pòstits en una pissarra o una paret perquè tot l'equip pugui veure'ls.
- Genereu un mapa a partir dels vostres pòstits. Aquí teniu algunes possibilitats:
Mapa d'interessats: poseu pòstits al voltant del repte i agrupeu-los segons els interessos o les necessitats.
Mapa de pells de ceba d'interessos: endreceu els pòstits de manera que els més influents quedin propers al centre i els menys influents, més lluny d'aquest.
Mapa d'interessos 2x2: utilitzant una quadrícula de 2x2, organitzeu els vostres grups d'interès en diferents matrius. En general, els eixos són força d'interès i poder (o influència en l'èxit), però podeu provar altres factors.
- Una vegada tingueu el mapa fet, penseu en els grups d'interès que participaran en les diferents parts del procés i escriviu què voleu aprendre d'ells en relació amb el vostre projecte. Tingueu en compte que el mapa d'interessats probablement evolucionarà alhora que ho faci el pla del projecte. Ajudeu-vos de la plantilla Pas 1b Per a qui dissenyo? per analitzar les persones a qui impactarà el vostre futur pla.
Plantilla Pas 1c Pla d'exploració
Temps necessari: 1 hora
1c. Pla d'exploració
Crea el teu pla d'exploració
En equip creeu un pla per a la recerca que realitzareu. El pla hauria d'ajudar a l'equip a desenvolupar una comprensió més profunda del vostre repte des de diferents punts de vista.
Com que probablement estareu duent a terme activitats de recerca per separat, és important tenir clars els vostres objectius durant la fase d'exploració.
El vostre pla hauria d'incloure el següent:
• Què voleu aprendre: assegureu-vos que tingueu diversos temes.
• De qui ho voleu aprendre: assegureu-vos que teniu una varietat de perspectives i perfils de persones que encaixen dins del marc del que voleu explorar.
• Com voleu aprendre-ho: assegureu-vos que us enfoqueu en mètodes que detectin idees profundes.
Podeu fer servir la plantilla Pas 1c Pla d’exploració per definir les recerques que us cal dur a terme.
Per sobre de tot, hauríeu d'assegurar-vos d'involucrar a les persones situades al centre del vostre repte. Aquestes seran les principals participants en el disseny, per tant, és important entendre les seves perspectives.
Descripció general dels mètodes d'exploració
A continuació es detallen alguns mètodes d'investigació comuns utilitzats en el Design Thinking. A mesura que construïu el vostre pla d'exploració, us suggerim que utilitzeu una barreja de mètodes per poder escoltar el que la gent pensa o sent i veure el que fan. Proveu-ne uns quants per fer-vos una idea del valor que proporciona cadascun.
Les enquestes es poden utilitzar com a complement d'altres mètodes, ja que poden ser útils per entendre l'abast del repte, però no com a mètode per si sol ja que no proporcionen la qualitat i la profunditat suficient per poder internar-se en la visió.
Conduir la recerca
El temps necessari per conduir una recerca depèn de l'amplitud del repte del disseny. Per als reptes més petits, pensem en termes de setmanes; per a grans reptes, en termes de mesos.
Esteu preparats per començar a explorar!
Heu de dedicar diverses setmanes a dur a terme la investigació fent, si és possible, una reunió setmanal amb l'equip. D'aquesta manera, podeu veure on hi ha forats en la vostra comprensió i orientar-vos a l'exploració tant individual com col·lectiva.
Continueu amb la recerca i les reunions fins a:
- Sentir que enteneu el repte de disseny des de vàries perspectives, i que ningú no té grans llacunes en el seu coneixement, o bé,
- Sigueu conscients que el temps s'acaba. Mai no aprendreu tot el que cal saber, i això està bé!
Tingueu la ment oberta, sigueu empàtics i tingueu curiositat!
Esteu a punt per sortir i aprendre! En el pensament del disseny, anomenem "entrar al camp". A continuació, trobareu uns quants consells per pensar quan realitzeu les entrevistes. Després de cada entrevista, haureu de dedicar 15 minuts a escriure els missatges clau mentre estiguin frescos.
Podem considerar diferents tipus d'entrevistes, cadascuna de les quals ens proporciona un tipus o altre d'informació.
Consisteixen en involucrar persones d'una en una en converses en profunditat.
Bo/positiu per:
- Descobrir els pensaments, sentiments, emocions, actituds, motivacions i aspiracions de cada persona.
- Establir una relació amb la persona per obtenir perspectives més obertes i honestes.
Entrevistar persones és descobrir la seva experiència en el repte de disseny. Penseu en això com descobrir el "perquè". Aquí teniu algunes coses a tenir en compte quan feu entrevistes.
LLISTA PER A LA PREPARACIÓ DE LA INVESTIGACIÓ
Abans de sortir "al camp", assegureu-vos d'haver pensat en els següents elements.
- Heu identificat persones específiques que voleu que formin part del repte de disseny?
- Heu programat el temps de reunió amb elles?
- Sabeu com enregistrareu la sessió (notes, gravadora de veu, càmera)?
- Heu preparat el que fareu (assegurant-vos que sabeu qui estarà allà, quin serà el projecte i com utilitzareu la informació que recolliu d'ells)?
- Heu preparat preguntes per a l'entrevista? Les heu revisat tots els companys d'equip (si és necessari)?
- Heu assajat amb algú que en sap per assegurar-vos que obtindreu la informació que necessiteu?
PREGUNTES D'ENTREVISTA EN EL PROJECTE
Igual que els mètodes, hi ha diversos tipus de preguntes que podeu utilitzar per obtenir informació dels diferents aspectes d'un repte o experiència.
Recordeu evitar preguntes tancades que només permetin respondre sí o no.
Les preguntes obertes donen a la persona l'oportunitat de proporcionar una resposta més llarga i reflexiva.
Pretenen conèixer la opinió de diferents persones involucrades al voltant d'un mateix tema.
Bo/positiu per:
- Aprendre sobre la cultura d'un grup a través de la seva dinàmica interpersonal
- Proporcionar una plataforma per escoltar moltes veus
Quan realitzeu una entrevista grupal:
- Feu preguntes obertes en lloc de preguntes tancades.
- Permeteu fer pauses, de vegades el silenci és un recurs excel·lent per a què la gent reflexioni sobre el que han dit i aprofundeixi.
- Vigileu els senyals físics i emocionals.
- Feu preguntes de seguiment, especialment aquelles que arriben al "perquè".
- Feu preguntes aclaridores.
- Encoratgeu històries sobre experiències o instàncies específiques.
- Utilitzeu l'escolta activa.
- Agraïu el seu temps.
- Preneu uns minuts per anotar els aprenentatges i pensaments més importants després de cada entrevista.
- No feu preguntes principals: les que tenen suposicions incorporades.
- No permeteu que les preguntes s'esvaeixin.
- No pressioneu per arribar a la següent pregunta.
- No interrompeu amb agraïments, confirmacions o "uh huh"s.
- No injecteu les vostres opinions.
Ens permeten involucrar en el projecte persones que tenen un coneixement profund sobre el tema.
Bo/positiu per:
- Construir un context sobre com funciona un sistema, la història al voltant del tema triat, implicacions culturals o sociològiques, implicacions reguladores o noves tecnologies, etc.
- Ajudar a les parts interessades a sentir que formen part del procés.
Millorar els usos empàtics.
L'observació o seguiment de les persones serveix per veure com experimenten el vostre repte de disseny.
Bo/positiu per:
- Obtenir una visió imparcial del que fan les persones.
- Veure com la gent "treballa" un repte.
- Obtenir informació sobre el flux d'activitat dins d'un entorn.
LLISTA DE CONTROL DE LA PREPARACIÓ DE LA INVESTIGACIÓ
Abans de sortir "al camp", assegureu-vos de complir els següents passos:
- Identifiqueu les persones específiques que observareu i quin és l’entorn.
- Programeu un temps de reunió amb elles.
- Aviseu-los si enregistrareu la vostra sessió i com ho fareu (notes, gravadora de veu, càmera).
- Prepareu el que fareu (assegurant-se que saben qui serà allà, què farà, quin serà el projecte i com utilitzarà la informació que es reculli d'ells).
- De vegades necessitareu permís per observar en determinats entorns (com ara altres escoles, hospitals, centres d'atenció infantil, etc.). Feu els arranjaments necessaris per dur a terme les vostres observacions.
Quan realitzeu una observació de persones en context:
- Descriviu el que esteu veient amb detall, tal com està succeint, fins i tot si no sabeu per què o quina importància tindrà l'observació.
- Observeu com els individus gestionen un repte particular.
- Intenteu passar desapercebuts; si observeu de prop indiqueu a la persona que actuï com ho faria sense si no hi fóssiu presents.
- Registreu el temps periòdicament a través de les notes que prenguis per tal de facilitar la recuperació cronològica dels esdeveniments més endavant.
- Si podeu, anoteu les observacions a mesura que vagin succeint.
- Observeu el llenguatge corporal i les indicacions gestuals per afegir context a l'esdeveniment (la dona es veu confosa, l'home busca un passadís, etc.)
- Si és possible, feu fotos de moments específics que representen l'experiència que esteu observant.
- Preneu uns minuts després d'observar per escriure els aprenentatges i pensaments clau.
Aquesta metodologia ens permet tenir la perspectiva de les persones a través de la seva vida quotidiana, deixant que els usuaris registrin les seves experiències per vosaltres. Es poden emprar diferents mitjans: collage, diaris, revistes, etc.
Bo/positiu per:
- Barrejar els valors d'observació i l'entrevista.
- Obtenir informació sobre els motius que guien determinades decisions o comportaments.
- Aprendre de les persones quan no podeu entrevistar-les o observar-les directament.
- Posar a la gent en antecedents per a una entrevista.
- Fer un seguiment de patrons d'hàbits, com ara fer un diari sobre una experiència durant un període de temps.
- Tenir una col·lecció de l'experiència d'una persona (fotos, vídeos, notes) sense haver d'interferir.
Obtenir informació sobre actituds, motivacions o creences profundes a través de tècniques projectives.
