Estic preparant la jornada d’Emprènfp, que demà, tindrem al núvol. És nit tancada i el silenci inunda el saló. Sols la lluentor de la pantalla trenca la foscor, que sembla haver-se engolit la resta de mobles de la casa. En aquests moments, el temps corre lent i el suau soroll de les tecles de l’ordinador va emplenant fulls i presentacions.
En un moment donat, sense saber molt bé el perquè, em ve a la ment el poema “Invictus“. Un poema victorià, escrit per William Ernest Henley i que va ajudar a Nelson Mandela a suportar els vint-i-set anys de presó que va patir a Robben Island, Sudàfrica.
El busco, el rellegeixo per enèsima vegada i m’aturo en els dos darrers versos, que per mi són clau:
“Sóc l’amo del meu destí”
“Sóc el capità de la meva ànima”
No puc evitar que una pregunta em rondi el cap. Quina mena persona és capaç de suportar el que van suportar aquests dos personatges i refer-se? Un, confinat en un hospital, on finalment se li va amputar la cama i un altre patint anys i anys de presó i tortura. Intento esbrinar quins són els elements que fan que algú pugui afirmar, amb aquesta fermesa, que “És l’amo del seu destí o el capità de la seva ànima”. I axí, sense pensar molt, em venen paraules com: autoconeixement, horitzó, resiliència, passió, creativitat, mètode, oportunitat, il·lusió… És possible que el que digui ara sigui agosarat o esborrajat, però no puc evitar fer associacions i en el meu cap es dibuixa aquesta imatge:
Segurament algú considerarà que la comparació no és adient. Fins i tot, la seva boca dibuixarà un mig sonriure compasiu. Però, quan a dins meu, em pregunto que és el que pretenem amb impulsFP, no és precisament això? Ajudar als centres i als docents, a què cada alumne o alumna, que trepitgi les seves aules creixi com a persona i professional. Que la passió pel que fa, el motivi a anar més enllà. A que sigui resilient i que davant un horitzó incert i variable, tingui certa claredat. Per això necessitarà molt d’autoconeixement per trobar les seves potencialitats. Fer volar la seva creativitat, per agafar les oportunitats que altres no sabran veure. Però no de qualsevol manera, sinó amb mètode i per descomptat, sabent que no està sol, sinó que forma part d’un equip, que li ajudarà ser allò que ha triat ser.
I si la comparativa és exagerada, o esborrajada i algú pensa que somio truites. Què té de dolent somiar? Volem formar part de l’impuls. Volem sentir l’orgull de l’FP…. I tu? Vols?
Bona nit i bona jornada.
Josep Moratal ImpulsFP
Coordinació ImpulsFP
