Un any més iniciem el curs, i no se si us passa el mateix , però ho fem amb la mateixa il·lusió que si fos la primera vegada. Després d’un descans que necessitàvem, tornem amb més ganes que mai i amb un esperit renovat, que vol trobar la millor manera de poder-vos ajudar.
Aquest curs iniciem aviat l’activitat i així el dia 13 de setembre donarem el tret de sortida als programes. Allà us donarem detalls del pla de treball de cada programa dels esdeveniments que hem preparat per aquest curs i que espero que pugueu gaudir. En breu rebreu la convocatòria de la jornada inaugural. Una Jornada que serà especial, perquè després de dos anys de pandèmia serà la primera que farem en clau presencial i en diferents seus.
Però ara no us vull avançar els detalls. Simplement volia contar-vos una anècdota d’aquest estiu que crec que pot ajudar-vos a entendre amb quin esperit entomen aquest curs que comença. A finals d’agost vaig poder gaudir d’uns dies de descans a l’Escala. Pels que no ho conegueu és una de les poblacions costaneres de l’Empordà del golf de Roses on es troba les ruïnes de l’antiga colònia grega Empúries. Aquest estiu vaig decidir visitar precisament les ruïnes i vaig optar per la visita teatralitzada del capvespre. Així que a las 19:30 de la tarda, de la mà d’una domina Romana i la seva esclava grega Calíope el grup de turistes que fèiem la visita ens endinsarem en l’antiga Grècia just a la pujada al poder d’Octavi August. L’argument de la historieta que havien tramat per fer la passejada entre les ruïnes era la de un comiat: la domina romana havia decidit abandonar per sempre més la ciutat i anar a viure a Tarraco. La tarda era magnífica i aviat el sol resplendent que ho cremava tot, va anar esmorteint-se per primer pintar el paisatge de coure i vermellós fins que la nit es va fer present.
Passejant per aquells antics carrers i amb el missatge de comiat, no podia de deixar pensar en l’impressionant llegat que ens havien deixat i que després de més de 2.000 anys encara ens impressiona. Al final una visita com aquesta és molt fàcil fer-se la pregunta: quin serà el meu llegat? què els que m’agradaria que les generacions futures recordessin de la meva persona?. Com que era finals d’agost no vaig poder evitar pensar en el curs que ja s’acostava i fer la pregunta per la unitat: Quin ens agradaria que fos el llegat d’ImpulsFP? El més ràpid seria pensar en la innovació, la tecnologia, la revolució i la modernització…que certament són desitjables però si hem de triar alguna cosa que perdurés al llarg dels anys seria l’esperit de servei. Volem ajudar-vos en la missió tant important de formar als professionals de futur i que sentiu que estem a prop vostre pel que necessiteu. Posar el nostre granet de sorra per que tots plegats arribem al propòsit de fer de l’FP de Catalunya un referent de la professionalitat. Sabem que no és fàcil, i que de vegades no encertarem, però estem disposats a intentar-ho amb totes les nostres forces.
Volem donar-vos les gràcies a tots aquells que heu apostat pels programes d’innovació i que treballeu per fer una FP que estigui a l’alçada.
Bon començament de curs!!
Josep Moratal
Responsable de la unitat d’ImpulsFP
