Fins a treze cops el nom de Catalunya va resonar com un tro, en el saló d’actes on els estudiants FP embogien d’alegria i aplaudien fins que les mans feien mal, cada cop que algun company pujava al pòdium. Jo vaig tenir que tancar el youtube per que m’estava posant dels nervis i emocionant com un nen davant el seu equip preferit. Un palmarès digne d’enveja: 6 medalles d’or i 7 d’argent completen el medaller dels skills catalans i refermen la posició d’una comunitat que ha trepitjat fort sempre en aquestes competicions.
Ara mateix tots estem en un núvol i sentim orgull nacional. El mateix orgull que quan el film Alcarràs va triomfar en la Berlinale o el premis del Festival de Málaga. I no és per menys, per què el missatge que hi ha al darrere és que fem les coses bé.
Però aquesta eufòria temporal no ens ha de distreure de les qüestions fonamentals i més profundes que ens hem de plantejar. Així quan s’apaguin les llums i tothom torni a l’activitat ordinària de les aules. Interrogants com : el model és sostenible?, tenim marge de millora?, quin és l’impacte sobre els centres i sobre l’alumnat?…etc
Qüestions que hem de posar a sobre de la taula si volem avançar i fer que aquestes olimpíades siguin un element cada cop més rellevant de transformació educativa i de millora real de l’excel·lència professional dels nostres estudiants i docents. Per què l’alumnat és qui llueix la medalla sobre pit , però a l’ombra queden molts actors que han posat tota la carn a la graella: els tutors i els experts que han acompanyat i entrenat a aquest estudiants com si es tractessin d’autèntics atletes olímpics. Som conscients que aquest tutors tenen un motor intern que els empeny a fer el que fan rascant hores d’on no hi ha, una dedicació i una entrega pròpies de les grans competicions esportives. Un motor intern que té com a únic combustible la motivació intrínseca per la feina ben feta i l’amor a la professió.
Ara venen dies de gaudir, de recordar anècdotes i riure i de sentir orgull, molt d’orgull. Així que gaudim sense oblidar que més endavant haurem de reflexionar. Benvinguts heroïnes i herois, tingueu un merescut descans i gràcies per fer-nos sentir que formem part d’alguna cosa més gran que nosaltres mateixos.
Josep Moratal
