Decau el sol de la tarda i, mentre el bus travessa un dels terrenys més àrids de la península, els Monegros, les immenses planes es succeeixen una darrera l’altra per la finestra sobre la qual reposo el cap amb l’ànim de fer una becaina i descansar una mica. Després de tres dies en què el ritme trepidant de conferències, visites i tallers han fet efecte i el cansament s’acumula, el cos busca alguna postura en què trobar una mica d’alleujament. Encara que en el seient de bus sigui una mica complicat…
Mentre la son m’envaeix i la foscor va engolint cada vegada més el paisatge, penso en el que hem viscut aquests dies i no puc evitar deixar anar un lleu somriure, perquè ha estat increïble.
Increïble sí, perquè no hi ha millor paraula per descriure la màgia quan aquesta passa davant dels teus ulls. Han estat “petits miracles” que s’han anat succeint al llarg de les hores i en les què, com un nen, he anat gesticulant la sorpresa amb el rostre. Un autobús que transportava una vintena de tècnics de programes d’innovació i d’altres àrees del Departament d’Educació en un trajecte de 8 hores. M’adono que és una olla a pressió que no trigarà a vessar. Així al poc d’engegar-se l’autobús, les converses en què l’intercanvi d’idees i de talent s’alternaven amb moments de distensió i d’alegria van ser la constant en un trajecte que ens apropava cada cop més a la capital de la innovació en la FP.
El matí del dia 15 vam poder gaudir amb les ponències que ens va brindar el congrés. Especialment amb la de Jorge Arévalo, qui, com un autèntic gurú, va anar dibuixant el futur de la FP i del món que ha de venir o què ja està present en moltes realitats que ens envolten. El lema del congrés, “Mantingues viva la flama”, va ser premonitori per què si alguna cosa va fer, va ser encendre en el nostre interior un flama que a mesura que passaven les hores cremava amb més força. Va arribar al seu punt més àlgid en la visita a les instal·lacions de Tknika: era com entrar en un joc de realitat immersiva 3D i passejar-se pel mateix futur de la FP. La ciberseguretat, la vigilància estratègica, la tecnologia additiva, la sostenibilitat, la creativitat, etc. van quedar impreses en les nostres retines. Descobrir que els horitzons de la FP poden arribar a límits insospitats ha estat un regal que ens emportem com un tresor i que ens ajudarà a tenir una mirada molt més profunda i més àmplia en tot el que fem i farem.
Aquesta mateixa tarda, mentre nosaltres visitàvem Tknika, tres tècnics de FPDUAL exposaven als congressistes com organitzem la FPDUAL a Catalunya, així com la figura del prospector com un dels seus eixos de desenvolupament. Una comunicació que, m’atreviria a dir, va aixecar passions entre els assistents. O com a mínim molt d’interès.
El matí del dia 16 vam gaudir dels tallers i comunicacions que els diferents docents vinguts de tots els racons d’Espanya ens varen brindar. Un moment per descobrir que el talent es troba a tot arreu i la gran generositat de molts docents disposats a compartir i a sumar.
No obstant, si he de destacar alguna cosa de tot el viatge, és el descobriment que les persones que m’acompanyaven són extraordinàries, compromeses amb el treball que realitzen i amb una voracitat increïble per amarar-se de totes les troballes que anàvem fent. En els ulls de molts d’ells i elles vaig poder veure la brillantor d’un infant curiós que obre amb emoció el seu regal de Nadal. L’esperit que necessitem tots per tenir humilitat per aprendre dels altres i fer-ho sense complexes. Tenir la capacitat de sorprendre’s davant el talent de qui tens en front i sentir que és un regal que has d’aprofitar.
Segueixo recolzat a la finestreta de l’autobús, cansat, amb els ulls carregats de son i amb centenars de quilòmetres de carretera per davant. Alegre, però, de saber que ha valgut la pena.
Josep Moratal
Responsable d’ImpulsFP
