En 3ro de la ESO me dijeron que ni me planteara hacer bachiller….
Fa uns dies em va arribar un tweet amb una foto on un noi mostrava orgullós el seu títol de batxillerat sota una frase que, en resum, venia a dir que el centre educatiu el va prejutjar i el va considerar incapaç de donar més de sí. Òbviament, no conec tota la història, i segurament el centre i concretament l’equip docent del curs, veient el rendiment de l’alumne en aquella època, degué veure-hi poques possibilitats. Per tant, no podem jutjar amb una foto i un titular allò que va passar.
Així i tot, la història em va colpir perquè no és la primera vegada que escolto una “música” similar i he conegut algun cas de prop on sé que un docent amb poca mà esquerra, i segurament amb poc encert, va prejutjar a un estudiant, augurant-li un futur desastrós. Actualment, aquest estudiant és un adult amb titulació universitària, algun màster, i ocupa un càrrec en una institució educativa de prestigi.
També, no fa molt, quan des de la unitat d’ImpulsFP vam decidir organitzar la 1ª mostra online perquè vam veure que el nostre deure era donar servei als docents i a l’alumnat. Ja llavors vam escoltar alguna veu crítica que ens deia que, amb la que estava caient, què fèiem organitzant esdeveniments si amb prou feines en els centres podien fer les classes online i els docents anaven “perseguint alumnes” per no perdre’ls en un moment tan delicat.
Aquests dos fets em van fer reflexionar en quina hauria de ser la missió d’un docent i, per extensió, la missió de la unitat d’ImpulsFP. I no vull parlar de la missió que trobaríem en el dossier o pla de treball si no en aquella que va a l’arrel, a l’ànima. Vaig recordar el dia que vaig decidir esdevindre docent. Què era allò que va despertar en mi i que va encendre una flama que, a dia d’avui, es manté encesa. La missió d’un docent és obrir portes, mai tancar-les. És veure en aquell noi o noia que s’arrepenja al pupitre i que sembla distret/a el futur en majúscules. Saber que allà, en algun racó del seu interior, romanen unes potencialitats que, en molts casos, ell o ella desconeix. I per tant, necessita la meva ajuda per descobrir-les. En el cas de l’FP, on molts cops ens trobem un alumnat amb una autoestima sota mínims, encara es fa més palesa aquesta necessitat que algú els obri portes.
La unitat d’ImpulsFP neix amb aquesta vocació. És una unitat que entre altres coses té la missió d’ajudar als centres i als docents a impulsar l’FP. A accelerar el canvi, per a que els nostres estudiants trobin les oportunitats que necessiten per esdevindre el futur, que tots volem i necessitem. Aquesta vocació de servei és el cor que batega en totes les accions que proposem als centres. Sentim com a propis cadascun dels estudiants que passen per les aules i volem posar el nostre granet de sorra per fer més fàcil aquesta tasca tan important com apassionat que és crear un model educatiu que obri portes, que dibuixi un horitzó esperançador.
Ara, a punt d’arribar a la segona quinzena de juliol, encara ens trobem treballant intensament per ajustar programes, calendaris i activitats pel curs 2020-21. Ho fem amb la il·lusió i l’esperança de poder ajudar i fer costat als centres d’FP que necessiten sentir-nos a prop més que mai.
Bon estiu i bon descans!!
Josep Moratal
Coordinació impulsFP
