Feia fred i, per ser diumenge, ens havíem llevat massa d’hora. Els cotxes estaven coberts d’una fina capa de glaç i semblava que a Olot només hi visquessin ocells.
Tot i això, a la plaça major semblava haver-hi un bri de vida i nosaltres vam decidir afegir-nos a l’escalfor d’una pastisseria oberta. Les energies estaven sota zero, com la temperatura, i això havia de canviar. A base de cafès, talls de coca, talls de pastís i croissants, vam anar aixecant el dia. Ja no ens pesaven els peus, ja tot era vent en popa direcció la Fira del Fajol.
Arribant a Batet (poble i antic municipi de la Garrotxa, ara annexat a Olot) vam veure que no érem els únics que havíem matinat. Centenars de persones ja inundaven la pista on se celebrava la Fira, hi havia desenes de paradetes d’artesans, i per a més inri, hi havia persones que havien pujat a peu, pel camí ral. Aquells sí que eren herois.
La nostra tasca a la fira era senzilla però important. En una fira no hi falta mai el menjar, i com a bons alumnes del perfil d’Hoteleria del PTT Garrotxa, la nostra tasca era ajudar que ningú es quedés sense menjar.
Ens vam distribuir en dos espais concrets, dos vam estar donant suport a la parada de tastets de la Cuina Volcànica (col·lectiu gastronòmic), i tres a la carpa on es feia i servia l’esmorzar i el dinar.
A la parada de la Cuina Volcànica hi havia tres restauradors de la comarca cuinant en directe i servint plats elaborats amb fajol. Un dels plats, la coca de recapte de fajol, l’havíem elaborat tota la classe la setmana anterior a Can Xel, el nostre centre de formació professional. Va ser genial veure com la gent degustava i gaudia d’aquella coca feta per nosaltres mateixos. Nosaltres vam estar donant un cop de mà servint i ajudant als restauradors.
A l’altra banda de la fira, passades les paradetes dels artesans, hi havia la cuina, i la resta de membres de l’equip (3) ens vam dedicar a servir i elaborar el dinar. Els macarrons de fajol i els fesols els van portar fets els restauradors de la zona. Es feia complicar fer-los al carrer, però la carn i el pa, sí que els podíem fer allà. Fes carn i pa no és complicat, però el foc era el nostre hàndicap. La brasa va començar forta, i la qüestió era no cremar el pa, però va anar-se refredant i va acabar no servint ni per escalfar les mans. Vinga a bufar i a ventar. L’anàvem revifant, i rere cada revifada, coíem les botifarres, les ventresques, la carn magra i el pa. La gent sortia encantada i plena, quins plats.
Una vegada tothom va haver dinat, vam entaular-nos i vam poder degustar tot all
ò que havíem estat cuinant. Era realment bo, i el fajol, tot i no ser el cereal més fi que havíem tastat, ben preparat, era d’allò més bo.
Per acabar la nostra col·laboració, vam desparar i netejar l’espai, que tractant-se d’un espai natural i compartit, havia de quedar millor del que l’havíem trobat.
Vam finalitzar la jornada satisfets. Vam parlar amb molta gent, restauradors de la comarca, artesans, voluntaris de la fira… I tothom estava encantat que, després de la pandèmia, haguéssim reprès una col·laboració que feia anys que durava. Com ens van dir: sempre encantats de tenir joves treballadors i encantadors com vosaltres a casa nostra. Sempre és genial comptar amb el PTT.
I amb aquestes paraules ressonant, vam tornar cap a Olot. Contents i satisfets.
Fins l’any que ve, Fira del Fajol!
#pfiCAT #ImpulsFP #SomFP
