Centre: Escola Ginesta
Línia 4: La biblioteca escolar com a laboratori per liderar i promoure un centre lector
Etapa: Infantil, Primària.
Objectius:
- Comprendre textos poètics: adonar-se de la relació entre la imatge visual i els elements gràfics de la llengua i analitzar el llenguatge poètic i les possibilitats lúdiques de les paraules.
- Aplicar les estructures analitzades en la realització de poemes personals i trobar el gust per la lectura de poemes propis i d’autor.
- Presentació i lectura expressiva.
Explicació:
1. S’inicia una conversa a partir de recordar, per exemple, què és un rodolí i quins rodolins recorden de quan eren petits i n’escrivien. Després es prova de respondre a les preguntes: Què és la poesia? Per a què serveix? Quines són les diferències amb un text en prosa?
2. S’identifiquen les parts principals a partir de models senzills: Versos, estrofes, rima (versos lliures), ritme (la puntuació)…
3. Es veuen i senten poemes consultant la pàgina viulapoesia.cat (buscar, dins de la poesia per a infants, l’apartat casa i escola, els poemes de Lola Casas, Botons, i de Joana Raspall, Bombolles.) Podran veure el vídeo i llegir la biografia de les autores.
4. Escollir un poema senzill i comentar-lo mètricament: quantes estrofes, versos, com rimen i comptar les síl·labes segons les normes en català (trobar les sinalefes). Poden copiar-ho per tenir-ho de model. Aquesta part s’enfoca com un repte, com un joc.
5. Veure i sentir poemes consultant la pàgina poesia.com. Després, repartir un poema a cada nen per sorpresa (són poemes impresos de la mateixa pàgina, curts i divertits) i demanar que en facin el comentari de la mètrica. Poden pintar el dibuix.
6. Cada nen surt a llegir el poema respectant la puntuació (com «nens grans», no fent cantarella, s’han de fixar en les comes, on s’han d’aturar i on no).
7. Joc d’acabar el poema (es practica la rima): es reparteix el poema «La bicicleta» de la Joana Raspall i es demana que completin les paraules finals en secret, sense ensenyar-ho a ningú. Després els llegeixen, veient com són d’originals, o si coincideixen… Al final la mestra llegeix l’original i veuen si s’han apropat a l’autora o no i per què. Es valora que tots són bons i es comenta que es pot fer poesia de qualsevol cosa o tema. Es poden llegir poemes com «El semàfor» o «Conjur per treure un 10 en matemàtiques» etc..
8.Poesia visual: S’explica que hi ha poemes que no rimen, però tenen ritme…etc., fins arribar a parlar del Cal·ligrama i la Paraula Imatge. S’escull un poema curtet i es fa en forma cal·ligramàtica a la pissarra com a model.
9. Es reparteix un poema (per nen, per parelles o per grups més grans si es vol fer tipus mural) i es demana que el transformin en cal·ligrama. També se’ls pot demanar que escriguin ells un petit poema i després el transformin en cal·ligrama.
10. A partir d’una conversa sobre la pregunta “D’on podem treure idees per escriure poemes?”, se’ls proposa un altre pas en la poesia visual. Se’ls proporcionen fulls de diari i se’ls demana que retallin titulars o paraules que els hagin cridat l’atenció. Aquests titulars o paraules els inspiren un tema i, a partir de les idees que se’ls acudeixen, escriuen el poema. El treball també és plàstic, doncs hauran de retallar, enganxar… fins deixar llest el seu poema damunt d’un full de color.
11. Es parla de les paraules-imatge, significat, barreja de dibuix i paraula com a transmissores d’un llenguatge poètic. Es reparteixen paraules, que ells poden escollir d’un llistat, proposar… etc per fer una paraula imatge cadascú. Prèviament s’han mostrat models (també poden estar relacionades amb alguna festa tradicional com el Nadal…). Atenció, cal recordar que les paraules abstractes són un pèl mes complicades de representar (aquesta activitat ha quedat pendent pel curs vinent).
12. Jocs amb poemes: es tracta de tenir molts llibres a les mans, poder-los fullejar, buscar poemes que ens agradin…etc. abans de començar el joc. Realment és una manera d’agafar llibres de poemes sense por, llegir-los sense adonar-te que ho estàs fent, descobrir vocabulari relacionat (poemari, antologia…), el coneixement d’autors i autores… Es recomana fer-ho a la biblioteca per tal que es facin la idea d’on són els llibres de poemes i per fomentar, al mateix temps, el préstec d’aquest tipus de llibres El dossier per a fer aquest treball és un material pensat per grups, una mena de joc de pistes. (Aquesta activitat ha quedat pendent pel curs vinent).
13. Amb els mateixos llibres de poemes amb què han fet el joc, se’ls demana que busquin i escriguin els noms dels autors i les autores. Es poden dividir per grups per fer la recerca d’aquests personatges i després una posada en comú per tal de situar-los en el temps i l’espai. (Aquesta activitat ha quedat pendent pel curs vinent).
14. Es parla sobre algunes figures retòriques senzilles que poden utilitzar per crear la seva pròpia poesia (metàfores, comparacions, repeticions, onomatopeies, crear un acròstic amb el seu nom mentre es descriuen a ells mateixos o bé descriuen a un company o companya…) i sortir a llegir-lo. Aquesta activitat es pot començar creant un “acròstic sorpresa” d’algú conegut (un professor o monitor, un personatge important per a ells…) que servirà de model.
Aquí podeu accedir als materials elaborats per Montserrat Beltran i Roca.
