Els dies i les estacions van passant. Ja tornem a ser primavera i amb ella torna, un any més, el Dia Mundial de la Poesia, el 21 de març. Des de 1999 la UNESCO va adoptar aquest dia amb l’objectiu de donar suport i visibilitzar la diversitat lingüística i les llengües en perill d’extinció.
Cada any la ILC, amb col·laboració amb altres entitats, escull un poema que es traduieix a moltes llengües, jugant amb la riquesa que la poesia pot oferir com a joc lingüístic. Enguany l’autora és Felícia Fuster i Viladecans, escriptora, pintora i traductora i el poema No em despulleu.
NO EM DESPULLEU
Abans
que el gran compàs no em paralitzi amb la geometria de la mort
no em despulleu.
No em despulleu del temps
ni d’aquells mots
que, fins gebrats, jo feia càlids.
Sé que el meu cant
avui
no arribarà
ni a les òrbites baixes
i el món em pesarà. Tant és. Deixeu-me.
Deixeu-me el formigueig
d’aquest cap ple de festa
i les ales dels ponts. Deixeu-me blanca, calç apagada, encesa, poca cosa,
no, res,
amb els peus nus.
Sé caminar descalça. I més.
I encara sé:
només el que s’esborra
té importància.
Felícia Fuster (Barcelona, 1921-París, 2012)
Obra poètica, 2010 [«Nusos de sorra», Aquelles cordes del vent, 1987]
