- La presencialitat és la situació òptima per a l’acompanyament i la cura, i també per al creixement emocional de l’alumnat.
- L’educació emocional hauria de considerar-se la base del currículum i incloure l’educació afectivo-sexual.
- L’alumnat reivindica un clima de confiança i proximitat per part dels docents, que la tutorització sigui més personalitzada per optimitzar l’educació i la gestió emocionals i que la professionalització docent estigui més enfocada a l’ensenyament-aprenentatge que al coneixement especialitzat de les matèries.
- El professorat ha de formar-se en acompanyament i cura i en tutorització. També cal introduir estratègies com la codocència.
- Hi ha consens en diferents sectors perquè agents externs (psicòlegs, orientadors, psicopedagogs, fisioterapeutes, logopedes) s’incorporin de manera continuada en el treball als centres per millorar l’acompanyament i la cura d’alumnes, famílies i docents, Això inclou la coordinació amb les activitats fora escola.
