2. Conclusions de les reunions

El contingut de les conclusions, les idees clau i les citacions són el resultat de les reunions dels grups de discussió. El Ple del CEC de 18 de maig ha aprovat les conclusions i ha fet les propostes conseqüents en el document Resum de les aportacions i propostes dels grups de discussió.

Aspectes generals

  1. Les persones participants dels diversos sectors van mostrar el seu agraïment per ser escoltades i van demanar que la fórmula participativa tingués continuïtat. En algun cas, es va exigir que també tinguessin retorn.
  2. Els alumnes, famílies i docents participants en els grups genèrics responen a un perfil d’interès per l’educació en general. Caldria ampliar l’espectre sociològic per captar més diversitat de parers, a més centres i diversitat geogràfica.

Espai i temps educatius

    1. Cal sortir de l’aula, a l’exterior del centre o bé al seu entorn i a la Natura per transformar l’ensenyament-aprenentatge adaptant-lo a les circumstàncies, tot fent de l’espai urbà un gran espai educatiu.
    2. Hi ha consens a obrir el centre educatiu a l’entorn per mitjà de la incorporació d’activitats extraescolars, una visió nova en el disseny de nous espais escolars i la vinculació del centre amb l’entorn sociocultural.
    3. Cal repensar els temps educatius en funció de les famílies i estudiants a partir d’un gran pacte sobre les característiques d’aquests temps educatius.

Digitalització de l’educació

    1. De cara al futur, l’educació s’ha de basar en la presencialitat amb digitalització a l’aula, amb dispositius diversos, universalitzats i socialitzats.
    2. La digitalització implica una millora de la comunicació entre els centres i les famílies que cal consolidar.
    3. El professorat ha de formar-se en l’ús d’eines digitals, en aprofitament de recursos i en acompanyament en cultura digital, identitat i seguretat.
    4. L’alumnat necessita formació en identitat i cultura digital, alfabetització en la cerca i tractament d’informació i educació en la reflexió i la producció de coneixement.

Acompanyament i cura

    1. La presencialitat és la situació òptima per a l’acompanyament i la cura, i també per al creixement emocional de l’alumnat.
    2. L’alumnat reivindica un clima de confiança i proximitat per part dels docents, que la tutorització sigui més personalitzada per optimitzar l’educació i la gestió emocionals i que la professionalització docent estigui més enfocada a l’ensenyament-aprenentatge que al coneixement especialitzat de les matèries.
    3. El professorat ha de formar-se en acompanyament i cura i en tutorització. També cal introduir estratègies com la codocència.
    4. Hi ha consens en diferents sectors perquè agents externs (educadors socials, psicòlegs, orientadors, psicopedagogs, fisioterapeutes, logopedes) s’incorporin de manera continuada en el treball als centres per millorar l’acompanyament i la cura d’alumnes, famílies i docents, Això inclou la coordinació amb les activitats fora escola.

Personalització dels aprenentatges

    1. Hi ha consens a secundària i batxillerat que el treball per projectes o en grup reduït, de caràcter interdisciplinari, és el model més apropiat per treballar i aprendre a partir de la diversitat.
    2. L’alumnat reivindica un marge més gran d’elecció a partir de tercer de secundària, sense que això impliqui limitacions d’itineraris sense passarel·les
    3. Cal introduir més àrees de coneixement per ampliar el marge d’elecció de l’alumnat i explotar les seves potencialitats en lloc de limitar-los a treballar en els dèficits, a fi de revertir l’abandonament prematur.
    4. Hi ha consens a planificar adequadament la transició entre etapes educatives, sobretot entre l’educació obligatòria i la postobligatòria.
    5. Cal planificar amb l’entorn els itineraris del fora escola seguint el model dels passaports educatius.
    6. L’avaluació hauria de ser continuada i les proves memorístiques estar al mateix nivell que la resta d’evidències, també a batxillerat.