L’objectiu del debat ha estat reflexionar sobre els canvis que la pandèmia ha generat en l’educació i els reptes que han sobrevingut. La situació d’urgència ha posat al descobert les limitacions del sistema i és important fer una diagnosi per entendre el que ha passat. Els eixos del debat han estat:
- Espais i temps educatius
- La digitalització de l’educació
- L’acompanyament i la cura
- La personalització dels aprenentatges
#UnNouPresentEducatiu
La jornada es va celebrar el 26 de novembre de 2021
|
16.00 Presentació de la Jornada Sra. Anna Simó i Castelló. Presidenta del Consell Escolar de Catalunya |
||
Primera part. 16.10 a 17 hores.
ReflexionsRecull de les aportacions de diversos membres de la comunitat educativa i de les persones expertes: Joan Manuel Tresserras, Marina Garcés, Kilian Jornet, Guillermo Bautista, Neil Harbisson, Mercè Gisbert, Màrius Serra, Begoña Román, Natza Farré i César Coll. Veus de l’alumnat Com ho han viscut les escoles i les famílies? Pla d’Educació Digital de Catalunya Performance artística a càrrec dels alumnes del batxillerat artístic de l’INS Milà i Fontanals |
Segona part. 17 a 17.30 hores.
DiàlegAmb Guillermo Chirino, Eudald Carbonell i Laia Servera |
Tercera Part. 17.30 a 19 hores.
ConversesModerades per Raül Manzano 17.30 – Els espais i temps educatius amb Xènia Amorós, Sònia Giménez i Marta López. 17.50 – La digitalització de l’educació amb Coral Regí, Miquel Àngel Prats, Cristian Olivé i Martina Mairgünther. 18.10 – L’acompanyament i la cura amb Teresa Esperabé, Anna Forés i Glòria Iniesta. 18.30 – La personalització dels aprenentatges amb Elena Ferreiro, Joan Pahisa i Ramon Barlam. |
| 18.50 hores – Cloenda. Sr. Josep Bargalló. Conseller d’Educació. | ||
Plafons virtuals
Els espais i temps educatius. https://padlet.com/cec58/p2oxkx45bueu57yo
La digitalització de l’educació https://padlet.com/cec58/gkzqpmj7u5g9shh3
L’acompanyament i la cura https://padlet.com/cec58/dbn4squyqghqehw8
La personalització dels aprenentatges https://padlet.com/cec58/doaascplhxsmhy5a
L’any 2020 serà recordat per l’esclat de la pandèmia del COVID-19. El rastre de dolor, de desconcert i d’incertesa que ha generat formarà part dels records més punyents de les nostres vides i, ben segur, marcarà la història del segle XXI. Res ha escapat de les urpes invisibles d’un virus que ha capgirat els hàbits de vida social, les relacions comercials, les comunicacions i, per descomptat, ha incidit de ple en el model educatiu. Només cal recordar el confinament que va iniciar-se a mitjan de març i va allargar-se fins a la fi del curs. Una sacsejada general del món educatiu que, malauradament, ha tingut continuïtat en el nou curs escolar: noves mesures organitzatives, confinaments selectius, plans de contingència, docència híbrida, etc.
Tot plegat ha suposat la desaparició de l’espai escolar tradicional, la crisi del model educatiu presencial i la necessitat d’assajar noves formes de docència en línia i d’acompanyament de l’alumnat per respondre adequadament a les necessitats educatives i emocionals de l’alumnat en aquest període de crisi i d’incertesa. I, alhora, i ha posat de relleu l’exigència de repensar el món, el marc actual de relacions socials i, de retruc, el model educatiu.
Al llarg d’aquest darrer curs, el Consell Escolar de Catalunya ha reflexionat sobre el temps educatiu i n’ha extret algunes conclusions que posen de manifest la necessitat per part de tots els sectors de la comunitat educativa de disposar de temps per pensar, temps per reflexionar sobre el que estem fent, per què ho fem i com podem millorar. Un temps de reflexió en profunditat, que hauria de permetre que la comunitat educativa pugui analitzar i entendre el que està passant i, d’aquesta manera, preparar un context educatiu en què, per bé que la tecnologia ha de ser-hi molt present, no es caigui en el parany de perdre la centralitat en les persones si el que volem és fer camí cap a un nou humanisme.
