Aquesta proposta serà traslladada als membres representants dels pares i mares d’alumnes al Consell Escolar de Catalunya (FAPAC, DINCAT FEDERACIÓ, FAPAES, FAPEL I CCAPAC) perquè l’estudiïn i, si ho veuen oportú, obrin un procés participatiu. (https://ajuntament.barcelona.cat/participaciociutadana/ca)
A més, aquestes reflexions seran incorporades al document final del Consell Escolar de Catalunya. Per tant, seran tingudes en compte i es traslladaran al Departament d’Educació.
Dins el marc de regulació tenim el Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius, on es contemplen mesures per flexibilitzar les entrades i les sortides (annex 1).
https://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=545262
Així mateix, al document Organització del temps escolar (Documents per a l’organització i la gestió dels centres), es comenten els aspectes generals de l’horari del centre (annex 2).
http://educacio.gencat.cat/documents/IPCNormativa/DOIGC/ORG_Temps_escolar.pdf
Finalment a l’Ordre EDU/56/2019, de 26 de març, per la qual s’estableix el calendari escolar del curs 2019-2020 per als centres educatius no universitaris de Catalunya, es marca un horari prou ampli per poder fer flexibilitat horària (annex 3).
https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7844/1735632.pdf
La Reforma Horària és una iniciativa ciutadana que impulsa canvis horaris perquè puguem gaudir de més llibertat en la gestió del nostre temps. Impulsa uns hàbits horaris cívics, potenciant la igualtat entre les persones, les nostres capacitats de bona relació i, sobretot, la nostra salut i benestar.
Per aconseguir l’èxit d’aquesta Reforma Horària i introduir horaris laborals més flexibles és necessària la implicació de tots els sectors: teixit productiu, serveis públics, educació, comerç i consum, cultura i oci, serveis sanitaris i mobilitat.
En aquest enllaç podreu veure el text íntegre del Pacte per a la Reforma Horària. : https://presidencia.gencat.cat/web/.content/ambits_actuacio/reforma_horaria/pacte_reforma_horaria.pdf
El Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu, té per objecte garantir que tots els centres educatius sostinguts amb fons públics dins l’àmbit de l’ensenyament no universitari siguin inclusius mitjançant l’establiment de criteris que orientin l’organització i la gestió dels centres i l’ordenació de mesures i suports per a l’atenció educativa i per a la continuïtat formativa de tots i cadascun dels alumnes (annex 4).
https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7477/1639866.pdf
En relació a l’aportació de l’assistent a la conversa us afegim l’enllaç: https://sites.google.com/ucm.es/hiperaulaucm/inicio
Al març del 2019 el Departament d’Educació va organitzar la jornada “Nous espais, nous aprenentatges” amb la qual es va generar un espai de trobada entre docents i arquitectes per tal de reflexionar conjuntament sobre l’arquitectura educativa. Es busca una millora de l’arquitectura perquè sigui més versàtil, polivalent i inclusiva.
http://xtec.gencat.cat/ca/agenda/Jornada-Nous-espais-nous-aprenentatges
________
Annex 1:
Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius.
Article 2:
Àmbit d’aplicació
- L’autonomia dels centres educatius abasta els àmbits pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos humans i materials. El projecte educatiu del centre n’és la màxima expressió.
Article 14
Concrecions del currículum i mesures organitzatives associades
- La concreció dels currículums dels diferents ensenyaments a què fa referència l’article 5.1.c) té la finalitat prioritària de garantir l’assoliment de les competències bàsiques i les específiques de cada currículum, així com la consecució de l’excel·lència en un context d’equitat, i pot comportar la incorporació d’objectius addicionals i l’adopció de mesures organitzatives i de gestió específiques.
- Les mesures esmentades a l’apartat anterior poden afectar variables com l’ús del temps i dels espais, l’agrupament de l’alumnat i els criteris d’assignació de docència al professorat, l’ús dels recursos didàctics, la utilització de la biblioteca escolar i la formació del professorat i d’acord amb el que determinin els decrets d’ordenació curricular aplicables, la distribució de les àrees i matèries per cicles o cursos.
Article 17
Estratègies didàctiques pròpies del centre
- En la concreció i desenvolupament del currículum, que s’ha de recollir en el projecte educatiu, els centres poden implantar estratègies didàctiques pròpies que requereixin una organització horària de les matèries diferent de l’establerta amb caràcter general, amb l’objectiu fonamental de millorar els resultats educatius de l’alumnat i els processos d’ensenyament i aprenentatge. En aquestes estratègies s’hi entenen compresos els projectes didàctics propis prèviament autoritzats.
Article 18
Normes d’organització i funcionament del centre. Aprovació
- Els centres han de determinar les seves normes d’organització i funcionament.
- Les normes d’organització i funcionament del centre han d’aplegar el conjunt d’acords i decisions d’organització i de funcionament que s’hi adopten per fer possible, en el dia a dia, el treball educatiu i de gestió que permet assolir els objectius proposats en el projecte educatiu del centre i en la seva programació anual.
- Correspon al consell escolar, a proposta de la direcció del centre públic o de la titularitat del centre privat concertat, aprovar les normes d’organització i funcionament i les seves modificacions. En ambdós casos, es poden aprovar globalment o per parts.
Article 20
Criteris específics per a l’estructura organitzativa dels centres públics
- Correspon al director o directora de cada centre públic establir els elements organitzatius del centre determinats pel projecte educatiu i concretats en el projecte de direcció i, d’acord amb les competències dels òrgans de govern i participació, adoptar i impulsar mesures per millorar ne l’estructura organitzativa, en el marc de les disposicions aplicables.
- En l’organització del centre s’han d’aplicar els principis d’eficàcia, eficiència, funcionament integrat, gestió descentralitzada, flexibilitat, participació de la comunitat educativa i compromís de les famílies en el procés educatiu.
- L’estructura organitzativa pròpia ha de determinar les competències i la composició dels òrgans de govern i de coordinació.
Annex 2:
Documents per a l’organització i la gestió dels centres – Organització del temps escolar.
2 Horari del centre
2.1 Aspectes generals de l’horari del centre
L’horari del centre s’estableix d’acord amb l’Ordre EDU/56/2019, de 26 de març, en funció dels ensenyaments que s’hi imparteixen. La programació general del centre ha d’explicitar el tipus d’horari de cada ensenyament i la programació de les activitats complementàries i les extraescolars.
La gestió del temps escolar per part del centre s’ha de fonamentar en criteris pedagògics del projecte educatiu i les prioritats concretades en la programació general anual. Les decisions, en relació amb l’organització i la distribució del temps escolar, han de vetllar per la coherència de l’acció educativa i han d’estar orientades a la millora dels resultats educatius.
2.1.1 Informació complementària per als centres públics
Correspon al director o directora del centre la concreció dels horaris, escoltat el claustre i tenint en compte les característiques del centre, les prioritats del projecte educatiu i del projecte de direcció, la normativa vigent i les indicacions de caràcter general que s’inclouen en els documents esmentats.
Amb caràcter general i de manera transitòria, els nous instituts escola provinents del creixement d’un centre d’educació infantil i primària continuaran fent l’horari actual de l’escola. A l’ESO, el centre ha d’oferir activitats, lectives o no lectives, totes les tardes per fer possible la sortida conjunta de tots els alumnes. Els instituts i els instituts escola han de comunicar als Serveis Territorials del Departament d’Educació o al Consorci d’Educació de Barcelona el nombre de dies de la setmana amb activitat lectiva a la tarda.
2.1.2 Marges de tolerància en l’horari d’entrada d’alumnes
2.1.2.1 Especificacions per a centres amb transport escolar
Els horaris dels centres amb alumnes usuaris del servei de transport escolar s’ha d’establir de manera que s’ajustin amb el de transport. En aquest cas el director o directora dels serveis territorials ha de determinar, amb audiència prèvia als consells comarcals, l’horari d’aquests centres. L’objectiu és garantir la compatibilitat dels horaris dels vehicles amb els dels centres, aconseguir el nombre mínim de rutes i el màxim d’ocupació per vehicle, i assegurar la coincidència horària per poblacions de residència dels alumnes de les diferents etapes educatives.
Els centres que comparteixen la línia de transport han de procurar posar-se d’acord amb l’elecció dels dies de lliure elecció; si això no és possible, el director o directora dels serveis territorials resoldrà els dies de lliure disposició d’aquests centres.
Les normes d’organització i funcionament del centre concreten l’horari marc del centre i estableixen les hores d’entrada i de sortida dels alumnes d’acord amb la planificació de l’activitat lectiva. Correspon a cada centre determinar, en les normes d’organització i funcionament, quins són els marges horaris màxims per permetre l’entrada dels alumnes al centre més enllà de l’hora fixada per a l’inici de l’activitat escolar, excepte els casos en què s’addueixi una raó que el director o directora del centre consideri suficientment justificada.
Les modificacions excepcionals del calendari o de l’horari escolar establert amb caràcter general les ha d’autoritzar el Departament d’Educació, d’acord amb el procediment especificat a l’Ordre EDU/56/2019, de 26 de març.
Annex 3:
Ordre EDU/56/2019, de 26 de març, per la qual s’estableix el calendari escolar del curs 2019-2020 per als centres educatius no universitaris de Catalunya.
Article 3
Horari a l’educació infantil i primària
3.1 Per als alumnes dels ensenyaments reglats de segon cicle d’educació infantil i d’educació primària, inclosos els d’educació especial, de tots els centres educatius de Catalunya, públics i privats, l’horari escolar comprèn normalment horari de matí i de tarda i s’ha de desenvolupar entre les 8.30 i les 18 hores.
3.2 Els alumnes dels ensenyaments reglats de segon cicle d’educació infantil i d’educació primària, inclosos els d’educació especial, dels centres educatius de Catalunya, públics i privats, ha de fer un total de 5 h lectives diàries, de les quals 3 o 3,5 han de ser al matí i 1,5 o 2 a la tarda. L’horari lectiu no pot acabar abans de les 16.00 h. Així mateix, s’ha de respectar un marge mínim de dues hores de descans al migdia per als alumnes que garanteixi el bon funcionament del servei de menjador escolar i la coordinació del professorat. En el cas dels alumnes que reben el suport escolar personalitzat aquest mínim pot ser d’una hora i mitja. Amb caràcter general, als centres públics de segon cicle d’educació infantil i primària, inclosos els d’educació especial, l’horari lectiu és de 9 h a 12.30 h i de 15 h a 16.30 h. Els centres públics d’altres titularitats s’han d’ajustar al que estableixin els convenis signats entre el Departament d’Educació i els titulars.
3.3 En els centres públics de titularitat del Departament d’Educació, s’han de programar, d’acord amb la dotació de recursos assignada i en horari escolar no lectiu, unes hores de suport personalitzat, com a mínim dos dies a la setmana, per als alumnes que ho requereixin i d’acord amb la Resolució d’11 de juny de 2013 de la Direcció General d’Educació Infantil i Primària, que ordena el suport escolar personalitzat. En els centres públics que el Departament determini, cal complementar l’horari lectiu amb una hora diària per a tots els alumnes, a fi de desenvolupar les habilitats que afavoreixen l’assoliment de les competències bàsiques.
Article 4
Horari a l’educació secundària
4.1 Als centres d’educació secundària l’horari escolar comprèn horari de matí i tarda o bé jornada continuada. En el cas d’horari de matí i tarda, en l’educació secundària obligatòria, la concreció de l’horari individual i la programació d’activitats generals de centre (reunions de professors, esports, etc.) no poden comportar més de tres tardes lliures setmanals per a cada alumne/a.
4.2 La formació professional inicial s’ha d’organitzar preferentment en sessions de matí o tarda, per tal de facilitar la formació dels alumnes en centres de treball i l’accés dels treballadors. Excepcionalment, també es poden organitzar en sessions de matí i tarda o en altres horaris que prèviament autoritzats pel director o directora dels serveis territorials corresponents.
4.3 Els ensenyaments de règim especial d’esports i artístics es poden organitzar en sessions de matí i tarda, horari intensiu de matí o tarda o en altres horaris prèviament autoritzats pel director o directora dels serveis territorials corresponents.
Annex 4:
DECRET 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu.
Article 6
Funcions dels centres educatius
Correspon als centres educatius:
- e) Dissenyar, dins del projecte educatiu, entorns d’aprenentatge flexibles que ofereixin opcions variades per donar una resposta ajustada a les necessitats dels alumnes, cercant la personalització de l’aprenentatge i dissenyant activitats i materials que permetin l’avenç de tots i cadascun dels alumnes, tenint en compte que poden presentar àmplies diferències en les seves capacitats, en les aptituds, actituds i els ritmes, i en les maneres d’interessar-se per l’aprenentatge, i de percebre, comprendre i expressar el coneixement. f) Actuar de manera preventiva i proactiva i detectar les necessitats dels alumnes al més aviat possible
Article 8
Mesures i suports universals
- Constitueixen mesures i suports universals qualsevol de les actuacions que permeten al centre crear contextos educatius inclusius: la personalització dels aprenentatges, l’organització flexible del centre, l’avaluació formativa i formadora, els processos d’acció tutorial i orientació, i aquelles altres actuacions que contribueixen a l’escolarització i l’educació dels alumnes.
Article 9
Mesures i suports addicionals
- Les mesures i els suports addicionals són actuacions educatives que permeten ajustar la resposta pedagògica de forma flexible i temporal, focalitzant la intervenció educativa en aquells aspectes del procés d’aprenentatge i desenvolupament personal que poden comprometre l’avenç personal i escolar. Han de cercar la màxima participació en les accions educatives del centre i de l’aula, i han de vincular-se a les mesures i als suports universals previstos en el centre.
Article 14
Contingut i avaluació del pla de suport individualitzat
- El PI ha d’incloure les mesures i els suports adreçats a l’alumne referents als àmbits, les àrees o matèries que afavoreixen l’assoliment de les competències bàsiques, i els criteris d’avaluació que se li han assignat, superiors o inferiors als que corresponen al nivell en què està escolaritzat, i qualsevol altra decisió de l’equip docent quant a la resposta educativa.
