És cert que l’àmbit educatiu és un espai protector per a l’alumnat en situació de violència masclista _i aix és molt important_, però hem d’apostar per anar més enllà i contribuir a revertir i millorar la situació de violència: hem de ser proactius/proactives!
Els fills i filles en situació de violència masclista són considerats subjectes de dret, juntament amb les seves mares, a la Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, i s’han d’atendre. Precisament, els centres educatius són un espai important per detectar l’alumnat en situació de violència en l’àmbit familiar.
Des del sistema educatiu hem de treballar per reconèixer els fills i filles en situació de violència masclista, donar-los suport i acompanyar-los. Moltes vegades, es tracta sols de fer la derivació del cas als serveis especialitzats.
Es tendeix a creure que la violència és marginal però malauradament és molt present i no té res a veure ni amb l’ètnia ni la classe social. Els fills i filles són víctimes directes, sempre, de la violència masclista que el pare o parella de la mare exerceix contra la mare i els fills i filles. Sovint, es naturalitzen certs comportaments en els infants i adolescents com, per exemple, el fet de ser violent/violenta o no tenir ganes de fer res i mostrar-se apàtic/apàtica i aquests poden ser les manifestacions del patiment i dolor que duen dins seu. És de vital importància reforçar la detecció de la violència en l’entorn educatiu i actuar!
Per donar-hi resposta, disposem dels equips d’assessorament i orientació pedagògica (EAP) juntament amb la Xarxa d’atenció i recuperació integral per a dones i fills i filles en situació de violència masclista.
