Aquest divendres i dissabte 5 i 6 de maig s’han celebrat les JOrnades IncluSIó: una escola de tothom per a tothom, organitzades per la Direcció general d’Educació Inclusiva. Aquest espai formatiu i de reflexió ha reunit professionals, entitats i famílies els quals, cadascú des de la seva trajectòria i perspectiva, compartien un objectiu comú: una escola de tots i per a tots.
La Cecília Simón, professora de la Universitat Complutense de Madrid, ens va recordar que teníem dues palanques, per una banda, el dret de tot l’alumnat a l’educació en un entorn ordinari, un dret reconegut per la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat de les Nacions unides (2006) i firmat per Espanya, i, per altra banda, el saber o coneixement científic que una escola inclusiva és una escola de qualitat que afavoreix a tot l’alumnat. Però la inclusió és un procés que requereix la voluntat de l’equip directiu per liderar-ho, dels docents per generar un canvi en el disseny de les seves aules i de la comunitat educativa en general.
En Jesús Soldevila, professor de la Universitat de Vic, ens va recordar que la inclusió i l’exclusió són dos cares de la mateixa moneda, o estem incloent o estem excloent, i si no hi ha una cultura de centre inclusiva i una voluntat de canvi, els recursos que s’hi posen, com pot ser un SIEI, poden utilitzar-se com a recursos que afavoreixen la segregació.
Els SIEI han suposat en molts centres la palanca de canvi per crear un centre més inclusiu, han estat suports que s’han sumat als professionals del centre i que han ajudat als docents perquè tot l’alumnat pogués estar, participar, aprendre amb els seus companys. Però arribar aquí és tot un procés de creixement com a centre, que no s’acaba mai. Aquest procés va acompanyat de l’acceptació de la diversitat com la normalitat, d’una mirada a les persones, més enllà de les etiquetes, i també de posar el focus cap al context, com el lloc on es troben les barreres que dificulten la participació i l’aprenentatge i sobre les quals, els professionals podem intervenir. Va quedar clar, doncs, que els recursos són molt necessaris, però si no canviem la cultura dels centres aquests suports en comptes d’ajudar a la inclusió faciliten l’exclusió.
Ignacio Calderón, professor de la teoria de l’educació a la Universitat de Màlaga, ens va atansar a la idea d’inclusió i a la veu dels alumnes i al patiment d’aquests i de les seves famílies quan pateixen l’exclusió. L’Ignacio acompanya al moviment “Quererla és crearla”, famílies que defensen el DRET a l’educació inclusiva i que han fet un documental que recull algunes de les seves experiències i les barreres que han trobat de l’administració i de la comunitat educativa perquè els seus fills també en formessin part. Entre altres materials molt interessants, han creat la guia d’estudiants per a estudiants per aconseguir que les escoles responguin a la diversitat de l’alumnat. El text, molt pràctic, ja està publicat i disponible per a qualsevol estudiant que vulgui fer una escola més amable i probablement pot ser un material interessant per treballar a l’aula.
En Miquel Àngel Essomba, professor de la UAB, ens va presentar les conclusions de la Taula de participació en un sistema educatiu inclusiu, un procés de participació que s’ha fet amb tota la comunitat educativa al llarg d’aquest curs.
Paral·lelament a la Taula de participació en un sistema educatiu inclusiu, TaPSEI s’ha realitzat la TaPSEI de l’alumnat, recollint la veu d’alumnes de primària i secundària sobre la inclusió. Els resultats són un bon termòmetre per veure on estem i què hem de millorar.
Si voleu saber-ne més, us recomanem l’article de l’Ignacio Calderón sobre les jornades i pròximament penjarem els vídeos de les jornades i els pòdcasts amb les entrevistes als nostres protagonistes. Ho trobareu tot en aquest enllaç.
Gràcies a tots per la vostra participació i haver fet possible aquests dies d’emoció i il·lusió que ens donen força per continuar-hi treballant.
