La segona sessió de TAPSEI ha reunit aquest dimarts al Casinet d’Hostafrancs a més de 150 persones, entre les quals la Directora General d’Educació Inclusiva, Laia Asso. La Taula de Participació per un Sistema Educatiu Inclusiu (TAPSEI) pretén esdevenir un espai de trobada de la comunitat educativa per dialogar i compartir reflexions sobre com arrelar la cultura de la diversitat al cor del sistema educatiu. Cal parlar-ne perquè al si de la nostra comunitat educativa coexisteixen pluralitat d’enfocaments i mirades sobre com enfortir aquest arrelament.
Catalunya disposa d’un marc normatiu avançat, que defineix el full de ruta perquè la diversitat resulti un riquesa, no només de iure sinó també de facto, al si del sistema educatiu. Parlem del decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu, el qual ha contribuït de manera decisiva a impulsar la cultura de la inclusió per enfortir aquesta cultura de la diversitat.
Cal dialogar i reflexionar sobre quines passes hem d’emprendre perquè es redueixi la distància entre el model de sistema educatiu inclusiu que aquest decret defineix i la realitat del món educatiu actual a casa nostra. Una distància severament marcada per la manca d’un context social en el qual diversitat i inclusió encara no formen part de l’hegemonia cultural i social: el sistema educatiu inclusiu no és viable sense que aquest s’articuli amb un sistema social inclusiu.
També cal dialogar i reflexionar sobre com construir un sistema educatiu inclusiu, en tant que aquest va molt més enllà del que podem concebre com un sistema escolar inclusiu. Sabem que l’educació és més que l’escolarització, i el diàleg i la reflexió sobre l’educació inclusiva han d’incorporar l’educació no formal i informal, i romoure l’equitat educativa en el fora-escola. El sistema educatiu inclusiu només pot ser-ho si encaixa amb una lògica d’educació 360.
Les dotze sessions de debat d’aquest primer cicle de la TAPSEI, tingudes a Reus, Vic i Cornella de Llobregat entre novembre de 2022 i gener de 2023, han permès discutir i reflexionar sobre tots aquests temes. Després del treball dut a terme, s’han identificat els components, les dinàmiques i les condicions clau per a la transformació de la cultura escolar actual envers un sistema educatiu inclusiu, resumits en deu eixos que organitzen i sistematitzen tota la informació recollida de forma ordenada i coherent amb l’encàrrec de discutir per proposar i actuar:
- Donar més veu als principals protagonistes, alumnat i famílies.
- Garantir l’actitud inclusiva i les competències professionals del professorat en matèria d’inclusió.
- Ampliar el focus de l’educació inclusiva a l’escola bressol, els ensenyaments postobligatoris, la formació de les persones adultes i la universitat.
- Incorporar una perspectiva comunitària de l’educació inclusiva i estendre la cultura de la inclusió a la cultura, l’esport, el lleure i les activitats cíviques.
- Generalitzar el disseny universal de l’aprenentatge (DUA) a totes les aules.
- Establir processos d’autoavaluació sobre educació inclusiva als centres i garantir processos de diagnòstic públics i de proximitat.
- Incrementar la quantitat i la qualitat de la formació sobre educació inclusiva a tots els nivells de la comunitat educativa.
- Introduir una governança de proximitat basada en xarxes col·laboratives de professionals que codecideixen amb autonomia en l’àmbit local.
- Garantir els recursos necessaris i suficients per a la implementació de les mesures universals, addicionals i intensives sota un principi d’equitat.
- Sensibilitzar la societat en general sobre el valor de la inclusió i de l’educació inclusiva.
La Directora General d’Educació Inclusiva va fer el tancament de la trobada des de la platea, deixant ben clar que aquest espai és per donar la veu als professionals, associacions, famílies, entitats, etc, que han volgut participar en aquesta taula. Aquestes conclusions s’analitzaran i es tindran en compte per seguir prenent decisions amb l’objectiu d’aconseguir un sistema educatiu inclusiu. En el tercer plenari es tancarà aquest primer cicle explicant les accions i línies estratègiques que s’impulsaran de manera prioritària.
Aquest treball participatiu que s’ha fet a les diferents seus ha quedat recollit en l’informe final del primer cicle que trobareu en aquest enllaç.
