Les dades epidemiològiques, prèvies a la pandèmia, ens alerten que un 5% de la població adolescent femenina està patint un trastorn de la conducta alimentària, i un 11% més estaria en risc. Si això ho traduïm a un grup classe d’un centre educatiu, podríem dir que un de cada vint adolescents pateix un trastorn de la conducta alimentària, i entre dos i tres més, estarien en risc de patir-lo.
Arran de la pandèmia hi ha hagut un increment de trastorns de conducta alimentària i davant d’aquesta realitat, hem creat aquesta càpsula de la mà de la Sara Bujalance, directora i psicòloga de l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia, i de la Laura Fernández, psicòloga i coordinadora del Servei d’Atenció a la persona, per sensibilitzar i informar de com detectar i prevenir aquests trastorns en els nostres centres educatius.
Els Trastorns de Conducta Alimentària (Anorèxia Nerviosa, Bulímia Nerviosa, Trastorn per Afartament i Trastorn de la Conducta Alimentària No Especificat) són trastorns mentals greus i complexos, on la persona presenta patiment i manca de control sobre el seu hàbit alimentari i comportament en general. També hi ha implicada una apart emocional i psicològica en què la persona se sent profundament insatisfeta amb si mateixa i que afecta diferents àrees de la seva vida. Això fa que la mitjana de temps que una persona tarda en recuperar-se sigui aproximadament de quatre a cinc anys.
Amb aquesta càpsula podrem conèixer els diferents tipus de trastorns alimentaris que hi ha, quines són les senyals per poder detectar els possibles casos en els nostres centres educatius, com comunicar-ho a les famílies i als mateixos adolescents, per donar pas a la valoració diagnòstica per experts i al seu tractament per equips multidisciplinaris. Per acabar ens donen el missatge esperançador de que, amb la detecció precoç i una bona intervenció, el 70% de les persones afectades es recupera.
