Continuem amb la col·laboració entre activaFP i Juan Fernández.
Entrada adaptada i traduïda del blog de Juan Fernández, comentant el llibre d’ Andy Tharby i Shaun Allison
Veurem que no abunda la didàctica i pedagogia pensada per i des de la formació professionalitzadora.
Amb aquesta col·laboració intenten crear recursos en català per comentar amb companys i companyes, per generar debat i intercanvi d’experiències d’aula. Del programa intentem complementar els articles amb exemples de la nostra realitat d’aula. Avui un presentem el seu comentaria sobre el llibre Aconseguint que cada classe sigui important (MELC).
El llibre té una finalitat eminentment pràctica, amb una mirada a la quotidianitat de l’aula que és, al meu parer, el que aporta més validesa a les seves propostes. Al pròleg Doug Lemov (autor, entre d’altres, de Teach like a champion) explica que els seus autors no són erudits teòrics sinó educadors que viuen i respiren els fonaments de l’ensenyament a escoles diferents, amb tota la varietat de reptes que això implica.
Els autors del llibre hi referencien autors com Shaun Allison, professor de ciències primer a West Sussex i ara director del Durrington High School a l’àrea de la formació del personal; i Andy Tharby, professor d’anglès també a West Sussex i autor del bloc “Reflexió de l’anglès”, on reflexiona sobre com millorar l’expressió escrita de l’alumnat.
Introducció
La primera informació interessant que ens aporta el llibre és que Ofsted, el servei d’Inspecció Educativa de UK que va ser tan criticat per Daisy Chritodoulou (podeu llegir-ho aquí), va canviar el 2015 de mirada. D’avaluar sessions individuals als docents, buscant certs mètodes predefinits com els correctes, en els darrers anys ha potenciat que cada centre tingui poder de reflexió i decisió per definir el model pedagògic que millor funcioni en el seu context. Per això han proliferat models tan diferents com el de Michaela (podeu llegir més en un bloc amic com aquest). Això ha provocat que a les aules del Regne Unit els docents tinguin més llibertat de la que han gaudit en una dècada per desenvolupar i adaptar les estratègies que millor s’adaptin als alumnes.
Els autors també adverteixen que el llibre no pretén donar respostes sòlides a cada dilema a què t’enfrontaràs a classe, sinó oferir un ethos coherent i sis principis pedagògics basats en evidències científiques que toquin el nucli de què ells defineixen com l’ensenyament exitós: repte, explicació, modelatge, pràctica, retroacció i qüestionament.
Els fonaments
Hi ha dos valors a la base de tot el que llegirem al llibre: l’excel·lència i el creixement. Usen aquestes dues paraules seguint a Ron Berger, autor d’“Una ètica de l’excel·lència” on proposa que la nostra responsabilitat fonamental és donar a tots els alumnes la possibilitat de ser excel·lents.
A més d’això, gràcies als estudis de John Hattie (aquí hi ha un resum molt breu) i altres, podem dir que sobretot hi ha dues coses que promouen la millora de l’alumnat:
- Els docents amb un coneixement profund de les seves matèries tenen un impacte més gran en l’aprenentatge dels seus alumnes. Entre altres coses, això fa possible que pensem millor sobre el contingut i siguem capaços d’identificar les confusions més freqüents sobre un tema.
- La qualitat de la retroacció com a comentaris de millora, el qüestionament i l’ús de l’avaluació formativa. Revisar l’aprenentatge, donar models de respostes als alumnes, atorgar prou temps de pràctica per assolir habilitats i utilitzar la bastida per treballar l’autonomia amb l’alumnat són tots aspectes fonamentals que s’aniran comentant.
Finalment, una acurada presa de decisions en el dia a dia, alimentada per anys de pràctica reflexiva (pensar, actuar i avaluar allò que hem fet), tenen una gran influència.
Ensenyar bé no és una entitat única, varia enormement d’escola a escola, de mòdul a mòdul i de classe a classe.
Els sis principis
Per despertar les ganes d’aprofundir en el llibre, el resum dels sis principis que ens proposa el llibre proposaria aquestes pautes:
- Genera desafiaments perquè els estudiants tinguin grans expectatives sobre el que poden aconseguir.
- Explica bé perquè els estudiants adquireixin nous coneixements i habilitats.
- Modela, perquè sàpiguen com aplicar aquests coneixements i habilitats.
- Utilitza la pràctica deliberada per consolidar.
- Qüestiona perquè puguin pensar amb profunditat, amplitud i rigor.
- Proporcionar recreació amb comentaris de millora perquè puguin desenvolupar més el seu coneixement i habilitat.
L’objectiu final és guiar els alumnes a l’autonomia perquè és un èxit desitjable de l’ensenyament, no pas una estratègia per si mateixa. La gestió de l’aula és un tema també important però no tractant en el llibre. Si en voleu saber més, punxant aquí ho teniu tot. Sense un bon clima d’aula, és difícil que aquests principis tinguin un efecte adequat.
