I si Sant Josep hagués fet FP?

Avui, mentre contemplava l’escena del Naixement que tinc a casa meva, m’he fixat en la figura de Sant Josep. Recordant que la tradició ens conta que era fuster pensava…Si Sant Josep hagués viscut en aquesta època, hauria estat un estudiant d’FP? Hauria trepitjat alguna de les aules on ara estudien milers de joves? Probablement, hauria fet pràctiques de taller. És possible que hagués passat els mateixos nervis que molts dels nostres estudiants  amb els exàmens. Després d’unes FCT o de fer una DUAL en alguna de les fusteries dels voltants, i de superar uns quants mòduls, s’hauria graduat. Hauria obtingut un CFGM de fusteria i moble. Després, Sant Josep, amb el seu títol sota el braç buscaria treball en els tallers de la zona i passat un temps decidiria emprendre: establir-se a la seva pròpia fusteria. És possible que els somnis del jove fuster fossin ben senzills: casar-se amb la Maria, formar una familia i treballar de valent al seu taller. Amb el pas dels anys, i amb una mica de sort, algun dels seus fills continuaria amb el negoci familiar. Però per a ell hi havia reservada una història ben diferent. 

 

Aquest vespre, milers de joves que estudien FP, soparan a casa amb la família o els amics.  Durant uns dies deixaran en un racó els llibres i les pràctiques a l’empresa. Seran uns moments per a què, com aquell jove fuster, puguin pensar i somiar. I possiblement els seus somnis siguin igual de senzills i nobles: titular-se i trobar una feina en la què poder realitzar-se,  formar una llar, estimar i sentir-se estimats. Però també és possible que el destí els tingui reservada una història ben diferent. Potser sense adonar-se formen part  d’una generació de joves que viuen amb passió el què fan. Al seu horitzó es dibuixa alguna cosa més que el seu propi benestar. Potser els mou l’impuls de construir un món millor del que han conegut. Joves intrèpids que, sense el “glamour” d’una titulació universitària i amb un treball que molts cops passa inadvertit, aconseguiran fer coses ens deixaran bocabadats. De fet, ja comencen a fer projectes d’innovació i/o emprenedors on l’enginy supera totes les expectatives. Joves que coneixeran encara millor el valor de treballar en equip i per als què els reptes i projectes hauran estat una oportunitat de créixer. Joves que sabran el que volen perquè seran conscients de les seves potencialitats i límits. Joves d’aquells que no es conformen amb la mediocritat i apunten a l’excel·lència professional. Per aconseguir això és molt important la figura del docent, de la persona de referència que els ajudi a descobrir que l’horitzó va una mica més enllà del que veuen els seus ulls. I que, com aquell fuster quan ensenyava al seu fill l’ofici, els faci sentir que hi ha algú que creu en el seu potencial.

No sé que hauria passat si Sant Josep hagués fet FP, però els que sí sé és que nosaltres tenim una de les millors professions del món. Perquè formem als professionals del present i del futur. Ells només necessiten el nostre impuls per sentir que són capaços de fer un món millor.

 

Bon Nadal!

 

Josep moratal

Coordinació ImpulsFP