Estem a les portes del Nadal, raïms de llums i guarniments s’amunteguen als carrers, els balcons i comerços de les ciutats i pobles que resplendeixen per celebrar aquestes festes. Els pessebristes fan muntatges impressionants i a moltes cases la molsa i el suro recreen els paisatges de l’Israel de fa 2.000 anys.
Fa anys vaig visitar un pessebre monumental a València, una autèntica obra d’art, on es recreava de manera força fidedigna el Betlem d’antany i d’aquell record n’hi ha quelcom que em crida l’atenció i que no sé si alguna vegada havia pensat. Hi eren representats molts dels oficis d’aquella època: forns de pa, parades de peix, pastors, pagesos, comerciants, teixidores, …de fet com més gran és el pessebre més oficis. Es podria dir que si alguna cosa hi ha present als portals que es muntaran a moltes de les llars i de forma aclaparadora és l’FP.
Des que l’home va trepitjar la terra, el treball i els oficis són una realitat que ens ha acompanyat al llarg de la nostra evolució i la nostra història. I encara que els erudits ens diran que l’FP va tenir el seu origen a l’Edat Mitjana i a Espanya, concretament, no apareix regulada fins a la Llei d’aprenentatge industrial del 1911 i el 1928 l’Estatut de la Formació Professional, sabem que és tan antiga com la humanitat. Qui no es pot sentir orgullós de semblant llegat històric? Qui no dedicaria un estudi a aquest fenomen i realitat? , doncs sembla que aquestes dades no són suficients per fer-ho. Fa uns dies vaig assistir a un congrés on un dels ponents ens comentava que Espanya lidera les tesis doctorals i investigacions sobre els estudis universitaris i a la pregunta de si aquesta situació es produïa a les investigacions sobre la Formació Professional la resposta va ser gairebé desoladora. Ens va dir literalment que a les facultats de pedagogia l’FP era pràcticament inexistent. No hi ha dades, no hi ha estudis (molt pocs) sobre l’FP. Un fenomen que està representat fins i tot al pessebre, és pràcticament ignorat per la ciència.
No han estat suficients les xifres rècord de matriculació als estudis professionals, ni el canvi de paradigma sobre la importància de la FP a la societat per despertar l’interès dels estudiosos. Això es tradueix en un desert de dades i línies mestres per les quals han de travessar els centres i els docents sense saber gaire bé per on anar. L’FP camina a costa d’altres sobre els quals sí que s’ha despertat un interès per aquest ‘boom’ de l’FP: les empreses. Han entès molt bé quin és el potencial de l’FP i és una oportunitat que no estan disposades a deixar passar-hi. Es corre el perill d’una mercantilització de l’FP sense una clara orientació sobre el recorregut que hauria de realitzar.
Per aquella època, la del portal de Bélen, Sèneca vivia a Còrdova. Em pregunto si aquell gran erudit, davant d’aquest fenomen expansiu de la Formació professional, no hauria dedicat algun moment a reflexionar-hi. Necessitem que docents i experts reflexionin sobre uns estudis que cada cop tenen més projecció. En uns dies tots els centres tancaran les portes i milers de docents i estudiants de l’FP faran una aturada per gaudir d’un merescut descans. Són moments de celebrar, estar amb la família i també reflexionar. Moments per formular desitjos per a l’any vinent i fer propòsits que ens facin millors. És clar quin serà el nostre desig per a l’FP.
Josep Moratal
