Sant Pere de Vilamajor és un poble d’uns 4.000 habitants, de la comarca del Vallès Oriental. El nostre poble ha experimentat un gran creixement de població en poc temps. Val a dir que l’increment del cens ha vingut donat en bona part per una elevada quantitat de població de la ciutat de Barcelona i el seu cinturó urbà, que han optat per canviar la ciutat pel poble i així guanyar qualitat de vida.
Sant Pere de Vilamajor està situat entre Sant Antoni de Vilamajor i el Parc Natural del Montseny. En termes pràctics, això significa que no està ben comunicat: la carretera acaba al poble, no hi ha estació de tren i gairebé no hi ha servei de bus. Per aquest motiu, el poble no ha rebut immigració. Tan sols hi ha un parell de famílies: d’origen magrebí i rus.
Hem de dir que al nostre centre, tot l’alumnat entén i parla el català. Hi ha uns pocs nens/es d’altres nacionalitats, que estan perfectament integrats.
La majoria de famílies del centre són catalanoparlants (un 65 %), seguit d’un nombre elevat de famílies castellanoparlants (un 30 %). El 5% restant ve donat per un petit grup d’alumnes que a casa i en família parlen altres idiomes. L’escola té una organització característica, sense parets, amb tutories compartides i grups flexibles, que facilita que aquest procés d’acollida no ocasioni problemes afectius i d’integració.
L’escola no compta amb Aula d’Acollida donat que no ha estat necessària fins al moment.
Actualment, estem optant per treballar les llengües catalana i castellana de forma més globalitzada, treballant els mateixos continguts alhora i observant semblances i diferències.
La llengua anglesa s’introdueix ja, de manera oral, a P3. El Coneixement del Medi Natural i Social el fem en anglès a partir de P5. S’introdueixen els conceptes en aquesta llengua i es complementen en català. També treballem en anglès, des de 1r de cicle mitjà, alguns continguts de l’àmbit matemàtic. Malgrat que no observem que els nens/es es llancin més a l’ús d’aquesta llengua, sí que hem observat una millora substancial en la comprensió oral i escrita.
La nostra escola ha apostat des de fa anys per la participació activa de l’alumnat en el treball oral de la llengua, sigui des d’exposicions orals (cada alumne/a fa una conferència anual, de P3 fins a 6è), dramatitzacions (Pastorets, Assemblea, Festa Fi de Curs…), certàmens poètics i de lectura en veu alta… i megafonia: al centre, cada inici de matí i de tarda, els/les alumnes de 6è ens desitgen el Bon Dia, en català, castellà i anglès, ens diuen la temperatura exterior/interior, i ens citen una dita o refrany popular. Són els/les alumnes de 6è també, els qui condueixen l’Assemblea i tenen l’opció de fer, a més a més de la conferència pròpia, una altra conferència en anglès (davant de tothom: a l’Assemblea hi assisteixen tots/es els nens i nenes de l’escola, amb tots els mestres).
Euromania
A l’escola, vam conèixer fa uns anys aquest projecte i n’hem treballat algun tema de manera puntual, dins de la Setmana Cultural i només amb el grup de 6è (2n Cicle Superior), ja que l’estructura de l’horari no ens permetia tenir més flexibilitat.
Enguany, ens hem proposat treballar de manera més sistemàtica, i alhora globalitzada, tot l’àmbit lingüístic, i és per aquest motiu que hem volgut assessorar-nos en aquest Seminari.
Cal dir que ens preocupa especialment l’avaluació d’aquesta dimensió plurilingüe i intercultural. En aquest aspecte i atenent a la realitat del nostre centre se’ns planteja una dificultat important a l’hora de valorar aquesta dimensió de la llengua perquè la diversitat lingúística que tenim és molt escassa; ja hem comentat que el 5% d’alumnes que tenim d’altres llengües (rus i la majoria anglès) són alumnes que parlen perfectament el català i el castellà.
La nostra intenció no és crear un gran llistat d’objectius sobre la intercomprensió com a estratègia de treball de centre sinó, fixar-nos-en pocs i, de mica en mica, si s’escau, anar ampliant-los.
D’entrada, el que ens proposem és motivar tot el nostre alumnat vers l’aprenentatge de les diferents llengües i que gaudeixin d’aquest procés d’aprenentatge. També, que siguin ells mateixos els que vagin descobrint i aprenent de forma autònoma les llengües que es treballen i que l’adult sigui el punt de referència però alhora, sigui un suport més a l’aula. Un altre objectiu és que a través d’aquest aprenentatge cooperatiu, siguin capaços de conèixer i comprendre les diferents cultures, amb les semblances i diferències vers la cultura pròpia.
Volem destacar que a l’escola ens trobem en una fase molt inicial dins d’aquest àmbit d’interculturalitat i, per tant, d’intercomprensió.
Per aquest motiu, els objectius inicials són els que hem exposat en els paràgrafs anteriors però a l’hora de preparar activitats i unitats didàctiques per treballar la intercomprensió, ens guiarem pel Currículum d’Educació Primària, consultant i seguint els objectius i continguts que s’hi exposen i detallen.
De totes maneres, creiem que el primer pas per trobar alguna finalitat a la intercomprensió, és preguntar-nos: Què vol dir intercomprensió?
La intercomprensió és una forma de comunicació en la que cadascú parla la seva llengua i entén la de l’altre sense necessitat de parlar-la o saber-se expressar en ella. Fer veure aquest procés als nostres alumnes, pot resultar molt enriquidor ja que la tendència acostuma a ser aprendre X llengua per poder comunicar-nos amb ella.
Escola Torre Roja ( Mercè Argila Vicente, Alicia Cabello Gallardo, Neus Gómez Frias, Núria Jané Planas i Marta Parera Torres)
