EMISSIÓ DIJOUS 4 DE FEBRER A LES 18:00
Conceptes clau:
LABORATORI DE CREACIÓ DIGITAL – DESIGN THINKING – GES –
El Centre de formació d’adults Arquitecte Jujol, de Sant Joan Despí, ha començat el curs implementant el projecte GarageLab, un laboratori de fabricació digital destinat a l’alumnat que cursa el Graduat d’Educació Secundària. Ens expliquen com han transformat l’espai i com, a través del desenvolupament processos de disseny, l’alumnat pot millorar les seves competències.
REFERÈNCIES, EVIDÈNCIES I ALTRES RECURSOS
Els laboratoris de fabricació digital són uns espais que permeten generar objectes prèviament dissenyats en suport digital o mecanismes que incorporen elements de programació. Aquests espais solen disposar de talladores làser, impressores 3D, ordinadors amb programari de disseny i material elèctric i de construcció. Aquests laboratoris han proliferat en les dues últimes dècades de la mà del creixement del Moviment maker (per més informació consulteu l’article del webinar 08) i de l’accessibilitat a la tecnologia digital, a la computació de codi obert i a la robòtica. Amb aquest moviment la cultura del ‘fes-t’ho tu mateix’ ha passat de l’àmbit de l’afició personal a l’àmbit comunitari de la creació cooperativa.
Molts centres, sobretot de secundària, han començat a utilitzar els recursos dels laboratoris de fabricació presents al seu entorn o han dotat de maquinari i materials les seves pròpies aules de tecnologia. En el cas del GarageLab el recurs s’ofereix a escoles de noves oportunitats, a centres de formació d’adults o centres de professionalització bàsica, amb l’objectiu de millorar les competències digitals de l’alumnat i d’oferir-li un marc motivador d’habilitats connectades amb el món laboral. Els principis del moviment maker són el punt de partida dels GarageLab, que són dissenyats i muntats pel mateix alumnat, en un procés participatiu i d’autoconstrucció acompanyat per professionals de l’arquitectura i del disseny.
L’ús dels laboratoris de fabricació en un context educatiu sol anar acompanyat de metodologies basades en projectes i també en metodologies projectuals de disseny com el Design thinking o d’altres de caràcter més experimental com el Tinkering (per més informació sobre el Tinkering consulteu l’article del webinar 07).
El Design thinking o pensament dissenyador, és una manera d’abordar problemes i trobar solucions fent ús dels processos projectuals propis del camp del disseny i de l’enginyeria. En un inici és una eina aplicada al desenvolupament de productes i solucions de disseny, però en les dues últimes dècades ha estat aplicat a altres sectors com a mètode per generar idees i propostes innovadores i creatives. Així és com s’ha estès vinculat a l’emprenedoria, al desenvolupament de serveis o a la definició de models de negoci, entre d’altres.
En el camp de l’educació, les matèries artístiques i de tecnologia han desenvolupat sempre processos d’aprenentatge vinculats a la ideació i a la creació. En l’última dècada, però, el Design thinking ha impactat també en l’aprenentatge de les ciències, en les propostes basades en projectes i també en activitat de formació del professorat com a metodologia per dissenyar experiències educatives. El Design thinking ha estat publicitat com a metodologia d’aprenentatge basada en la resolució de problemes reals, plantejats pel mateix alumnat, una metodologia que contribueix a reflexionar, investigar, generar idees, autoorganitzar processos col·laboratius i comunicar resultats.
Metodologia
En un laboratori de fabricació l’alumnat proposa reptes i realitza totes les fases per aconseguir crear el que s’ha proposat. El Design thinking és una de les fórmules per abordar aquestes fases que s’estructuren en aquest ordre:
Empatitzar: És la fase que permet analitzar l’entorn, plantejar-se els problemes i valorar-ne tots els factors. És una fase que permet a l’alumnat desenvolupar l’observació, la formulació de preguntes i l’intercanvi. També és el moment de conèixer les persones que intervindran en el procés i d’analitzar les pròpies potencialitats i necessitats d’aprenentatge vinculades al projecte. És una fase per treballar també la interacció amb els companys i l’autoreflexió personal. https://projectes.xtec.cat/eduhack/design-thinking/fase-1/
Definir: Un cop detectat el problema o el repte, cal definir-lo amb més precisió. Per això s’entra en una fase d’anàlisi per valorar el que volem fer, mirar-nos-ho per tots costats i buscar-ne informació per poder iniciar posteriorment el procés d’ideació. És el moment de dur a terme competències d’anàlisi i de saber acotar el que ens proposem. https://projectes.xtec.cat/eduhack/design-thinking/fase-2/
Idear: S’entra a la fase de buscar solucions, fer propostes, reformular-les o relacionar-les. En un primer moment es propicia l’explosió de possibilitats, el fet d’imaginar sense fer valoració prèvia. Després, cal triar les idees que semblin més interessants. Aquesta fase és el moment del pensament divergent, d’aprendre a fer associació d’elements dispars, de ser espontani, però també de fer raonaments i buscar idees més meditades. S’hi propicia aprendre a discutir, a donar l’opinió i a valorar de forma argumentada. https://projectes.xtec.cat/eduhack/design-thinking/fase-3/
Prototipar: És la fase per posar a prova les idees tot formalitzant-les i construir-les en forma de model preliminar. El model o prototip serveix per assajar la seva efectivitat i idoneïtat i buscar-hi elements de millora. El prototip es comparteix per recollir les aportacions dels altres. En aquest moment l’alumnat es confronta amb les habilitats de materialitzar una idea i també amb un procés d’aprenentatge motivat per l’assaig i l’error. L’aprenentatge s’enriqueix quan s’entra en contacte amb els prototips de la resta d’alumnat i se’ls ajuda a buscar-hi millores. Aquest procés conduirà a definir la creació final i, posteriorment, a construir el disseny definitiu. És un moment molt important d’avaluació formativa, en el qual entren en joc l’autoavaluació i la coavaluació. https://projectes.xtec.cat/eduhack/design-thinking/fase-4/
Compartir: L’última fase ha de deixar un espai per compartir el procés i el resultat, així que es fan públiques les propostes. És el moment de tornar a pensar en tot allò que s’ha realitzat, posar en ordre les idees que es volen explicar i presentar-les davant del grup. Aquesta activitat ajuda a reflexionar sobre el propi aprenentatge i a plantejar nous reptes. També és un moment d’avaluació compartida amb tot el grup i d’interiorització de criteris de valoració. https://projectes.xtec.cat/eduhack/design-thinking/fase-5/
Per conèixer el GarageLab: Projecte Garage Labs – Fundació Orange
Per orientar-se sobre els laboratoris de creació: Educació Maker: Com convertim l’escola en un laboratori de creació?
Propostes, recursos i experiències per a la cocreació: STEAMcat
Per entendre l’origen del pensament basat en el disseny: ¿Qué es Design Thinking? Pensamiento de diseño
Per aprofundir en els processos del Design thinking: ¿Qué es el Design Thinking?
Per integrar-lo a l’aula: Design Thinking: qué es y cómo integrarlo en tus clases
Per entendre’n les fases i aplicar-lo també al professorat: Metodologia EduHack
Per més aplicacions del Design thinking: Design Thinking en el aula
Pros i contres
En el context dels estudis de GES als centres de formació d’adults o a les escoles de noves oportunitats, el treball que es realitza en un taller o en un laboratori de fabricació digital rep moltes recompenses des del punt de vista dels aprenentatges, però també des de la vessant emocional. Es destaca que l’alumnat amplia les seves habilitats digitals, fet que ajuda a reduir la fractura digital del col·lectiu de joves amb fracàs escolar inicial, i també aprèn processos que li donaran eines per desenvolupar-se en entorns professionalitzadors. L’aprenentatge actiu que es propicia en el laboratori, basat en el fer, en la responsabilitat de la pròpia decisió i en el suport del grup, facilita la motivació i la implicació de l’alumnat, i afavoreix la seva autoestima.
Cal que el professorat estigui preparat per vehicular aprenentatges a través dels processos de creació, altrament aquests es quedaran en un nivell de resolució molt bàsica. Es recomana també ampliar els recursos i oferir propostes de creació en suports digitals i d’altres que utilitzin tecnologies de fabricació de caràcter més mecànic, que combinades amb les digitals ampliïn les habilitats de l’alumnat.
Per llegir
- Más allá del Design Thinking en la educación. Entrevista, EDUCACIÓN 3.0, 27 de marzo de 2019 [consultat l’1 de febrer del 2021]
