GT Acompanyament

Actualment a la Sub-direcció general d’innovació i formació hi ha diferents línies de treball vinculades a programes que tenen com a objectiu l’acompanyament a centres.

Durant el curs 2019-20 es crea el Grup de Treball transversal Acompanyament en centre en processos de canvi; aquest està format per:

Quin productes ens plantegem?

• • Elaboració d’orientacions per a la planificació de propostes d’acompanyament en centre, i de centres en xarxa, orientats a la innovació i transformació de la cultura de centre, des d’una perspectiva formativa i dinàmica de l’aprenentatge, considerant al centre com a organització que aprèn, en benefici de tota la comunitat educativa.
  • Recull d’estratègies de diferents visions per a l’acompanyament i fer-ne la difusió al web Nodes.

Com ens hem organitzat?

Durant el curs 2020-21

Recollida de dades a nivell de programes  i anàlisi per a la presa de decisions per a consensuar el model d’acompanyament a centre.

Fase sensibilització

Elaborar la definició de Rol de l’acompanyament (4 sessions durant el 1r trimestre).
Elaborar les Fases en l’acompanyament. Intensitats, bastides (5 sessions durant el 2n i 3r trimestre).

Durant el curs 2021-22

Implementació en els programes del model d’acompanyament consensuat i recull d’evidències per a la seva comunicació i difusió,

Desenvolupament del grup de treball transversal

Quins objectius ens hem plantejat?

1. 1. Recollir els diferents models d’acompanyament a centre que es desenvolupen des dels agents educatius vinculats tant a SDG com als ICE,S per tal de contrastar-los des de la recerca educativa actualitzada.
   2. Valorar quins han de ser els aspectes transferibles, escalables i sostenibles que han de configurar la intervenció pedagògica de qualsevol acompanyament  professional,  en contextos diversos, com a factors clau per a l’impuls de la transformació de la cultura de centre.
   3. Implicar de manera activa als diferents agents educatius de la SDG i professionals  vinculats a accions d’acompanyament a centre i també des de la recerca, en els processos de  recollida de dades, anàlisi i presa de decisions al llarg del procés de definició dels trets que han de caracteritzar un bon acompanyament al centre orientat a la transformació de la cultura de centre. (Group Focus)
   4. Compartir diferents instruments i metodologies de treball en relació a: figura de l’acompanyant, estructures organitzatives dels centres, comunitats-xarxes, dinàmiques i metodologies de treball

Quina és la nostra metodologia?

El procés de treball en equip s’estructura a partir de les fases d’un cicle d’aprenentatge. Cada sessió es dissenya perquè esdevingui un context d’aprenentatge professional basat en dinàmiques d’interacció entre iguals.

La reflexió en l’acció i la metareflexió sobre les estratègies i processos experienciats  pretenen servir de modelatge per les sessions en centre:

Una de les coses més potents que podeu fer és donar als adults models i experiències que facin de mirall d’allò que desitgeu que facin per als seus estudiants. En la nostra professió en diem “simetria”, això sí, des del lideratge en un nivell del sistema , si voleu que els professors ensenyin als estudiants d’una manera determinada, heu de donar als professors oportunitats per  tenir aquest mateix tipus d’experiències d’aprenentatge.

Jal Mehta, graduat de Harvard, Escola d’Educació

Entenem aquest treball d’equip vinculat al concepte d’ “Innovació Interdisciplinar” a partir de l’article Innovació i avaluació en el context d’un canvi de paradigma de l’educació en el qual, entre d’altres conceptes es fa referència a la necessitat de compartir creences, valors i estils de treball que es donen en un equip per elaborar coneixement profund i s’hi insisteix en  la importància de l’aprenentatge sobre l’escolta activa (o empàtica), o el saber fer preguntes.

Tal com es proposa en l’article, la col.laboració implica ser conscients de tres principis  (Earl i Timperley (2015, p. 34-37) que també podrien definir el rol de l’assessor en centre. Aquestes tres  principis serien:

• • Estar oberts a idees de millora
  • Ser pragmàtics
  • Tenir capacitat per a la negociació

Aquesta aportació, ens serveix com a punts per a la metareflexió sobre com avaluar processos des de la interdisciplinarietat. Caldria valorar si es consideren principis a tenir en compte a l’hora de desplegar, també, en el model propi d’acompanyament a centre.

Quina és l’estructura del grup de treball?

En relació a la fase de sensibilització

S’ha desplegat aquesta etapa a partir dels tres moments corresponents a les tres primeres fases del cicle d’aprenentatge (Jorba i Casellas, 1996) que flueixen al llarg de les quatre sessions els continguts de les quals estan a la infografia.

Moment 1: Estructures d’acolliment

Evidenciem les idees prèvies de cada programa sobre l’aspecte o aspectes en els quals focalitzarem l’atenció: el rol de l’acompanyant a centre i les fases d’aquest acompanyament.

Aquest primer moment ens permet explicitar i ajustar  tant la finalitat com els objectius que es pretenen amb el grup de treball, i conèixer les estructures d’acolliment  sobre les quals haurem d’anar elaborant els propers passos.

Creiem que el reconeixement de cada programa és un primer pas necessari  per establir vincles de confiança que facilitin un debat honest des del respecte a la diversitat i idiosincràsia de cadascun d’ells.

Moment 2: Introducció de nous punts de vista

S’incentiven processos que suposin el contrast entre les evidències que recull cada programa amb les que han aportat altres experiències fetes a casa nostra (estudi de cas), així  com coneixements des de la recerca actualitzada.

Es pretén crear dubtes o la introducció de noves idees, en relació a les idees prèvies, per aconseguir un canvi conceptual o reestructuració del coneixement.

Moment 3: Estructuració

S’estableixen noves connexions entre les idees que permeten la construcció d’idees més complexes i creatives.

Les conclusions (acords, no acords, o propers passos a reelaborar a la llum de la implementació en centre) són elaborades col.lectivament, impulsant  el compromís en la implementació, la coherència de propòsit i acció i una mentalitat oberta per reajustar contínuament.

Què en pensem els membres de l’equip de treball transversal sobre l’enfocament de les sessions?

• M’agrada que aquest grup s’estigui plantejant un objectiu més ampli i a llarg termini perquè dóna sentit a la reflexió i ens permet retroalimentar-nos entre els programes.
• Em plantejo com podem anar incorporant veus d’altres unitats .
• M’interessa la visió diferent del Departament i dels que en som externs. Enriqueix veure les preocupacions que hi ha.
• M’ha agradat la columna de desitjables perquè alguns dels punts que creia que eren imprescindibles després de parlar-ne he pensat que potser no ho eren tant per ser un bon acompanyant a centre.
• M’ha agradat veure que tenim punts de vista diferents tot davant els mateixos continguts.
• He trobat interessant acordar allò imprescindible compartint les idees clau.
• He trobat interessant aquest contrast dialèctic de com ser un bon assessor.

Persones que formen l’equip transversal