Aprendre en xarxa

Espai d’aprenentatge col·laboratiu i cooperatiu de centres docents.

Es fonamenta en el debat pedagògic i didàctic i en la gestió col·lectiva del coneixement, i propicia la construcció de l’aprenentatge compartit.

Afavoreix el creixement personal i el desenvolupament professional dels docents i la transformació dels centres. (Recull fet per als membres del grup un cop treballat i reflexionat.)

“L’aprenentatge ha deixat de ser una activitat interna i individual per passar a ser una activitat col·laborativa i en xarxa.” (Siemens, 2008)

Per xarxa educativa entenem aquells espais (formatius o no) on el professorat i els centres tenen la possibilitat de contactar per aprendre junts, tot creant i compartint experiències, activitats o recursos. Espais, al cap i a la fi, generadors de coneixement.

Les xarxes educatives són estructures intencionals, amb interessos i objectius comuns en què tots els membres tenen la possibilitat de treballar i responsabilitzar-se en igualtat. Això genera una gran cohesió de grup que incrementa la confiança, així com un enfortiment de relacions satisfactòries.

Les xarxes afavoreixen el canvi i ofereixen un mitjà per exercir el lideratge i la responsabilitat compartits, en el qual persones diverses contribueixen amb funcions diferents a fi d’aconseguir un lideratge distribuït.

Les estructures organitzatives que es creen dins de les xarxes ofereixen oportunitats d’aprenentatge als professionals i permeten detectar les necessitats de gestió i de direcció.

Els canvis significatius en les escoles requereixen una barreja equilibrada d’estímul, suport i exigència, a més d’una estratègia planificada. Les xarxes són una bona alternativa per integrar esforços, recursos i plans conjunts.

Les xarxes d’aprenentatge esdevenen, així, entorns de coneixement que ajuden els participants a desenvolupar les seves competències col·laborant i compartint informació. De retruc, són  espais on l’avaluació també pren un paper clau, ja que també cal incorporar en les xarxes possibles eines i estratègies d’avaluació tant del procés com de l’assoliment d’objectius, a partir de l’anàlisi de les evidències de millora recollides i, alhora, han de permetre la transferibilitat a altres realitats diferents.