Sabies que el català i el sard comparteixen més de 800 mots d’origen llatí gairebé idèntics? En algunes zones de Sardenya encara diuen pane, casa, mare… com nosaltres. Sabies que a l’asturià hi ha paraules com guapu, prestosu o falar que ens recorden tant al català? Sabies que el ruandès i el català comparteixen l’ús de prefixos per marcar relacions i matisos, tot i provenir de famílies lingüístiques completament diferents? Sabies que l’armeni té l’alfabet propi més antic d’Europa, creat al segle V, i que cada lletra té un valor numèric i simbòlic? I sabies que “amazic” vol dir literalment “gent lliure”? És el nom amb què els berbers del nord d’Àfrica anomenen la seva llengua i la seva identitat.
Catalunya és un territori lingüísticament ric: hi conviuen llengües autòctones, llengües d’herència, llengües de migració i varietats de contacte. Llengües a tocar, és un pòdcast divulgatiu impulsat pel Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) de la Universitat de Barcelona, un canal de divulgació accessible i atractiu per apropar-nos a aquesta diversitat. L’objectiu del pòdcast és fer visible la pluralitat lingüística present a Catalunya i sensibilitzar sobre el valor de la diversitat, la necessitat de respecte i reconeixement, i la connexió entre llengües minoritàries i les comunitats que les parlen.
A la xarxa podeu trobar 11 episodis publicats de Llengües a tocar, d’una durada d’entre 10 i 15 minuts, que han tractat els temes i les llengües següents:
- El napolità, amb Gabriella Gavagnin — parla de la varietat romànica parlada al sud d’Itàlia.
- El lingala (i el kikongo), amb Saoka Kingolo — s’hi tracten les llengües bantu parlades a l’Àfrica central.
- El tàtar de Crimea, la llengua deportada, amb Miquel Cabal — varietat turquesa amb història de deportacions i russificació.
- L’indonesi, la imposició d’una llengua d’estat, amb Maria Bardají— tracta de com l’indonesi s’ha imposat entre múltiples llengües a l’arxipèlag.
- El friülà, una llengua a la cruïlla alpina, amb Paolo Roseano — llengua romànica de la regió del Friül (Itàlia); estat/comunitat lingüística.
- L’armeni, una llengua entre dos imperis, amb Vardush Hovsepyan — s’hi tracta l’armeni i el context sociolingüístic i històric al Caucas.
- El ruandès, una llengua dels grans llacs africans, amb Firmin Dusabe Mujawaber — sobre el kinyarwanda/ruandès amb més de 18 milions de parlants.
- El sard, una llengua tan veïna, amb Sara Murgia — llengua de Sardenya (Itàlia) amb varietats logudorès i campidanès.
- L’asturià, una llengua a la recerca de reconeixement, amb Claudia Menéndez Fernández — varietat romànica de la península Ibèrica.
- El darija, l’àrab del Marroc, amb Leyla Zinoune, Aya Ahrou i Margarida Castells, — varietat de l’àrab parlada al Marroc, amb influències d’amazic, castellà i francès.
- L’amazic, la llengua de la gent lliure, amb Hanan Abdellaoui — llengua parlada al nord d’Àfrica, amb història de minorització i revitalització.
Cada episodi acostuma a incloure una entrevista amb un expert o parlant de la llengua, el seu context històric, sociolingüístic i cultural, la relació amb les comunitats de parlants en context de migració (la situació de la llengua en l’entorn de la immigració, la transmissió generacional, l’ús comunitari, etc.), com i per què llengües aparentment llunyanes poden tenir rellevància en el nostre context (per exemple, presència de parlants a Catalunya, connexions culturals, identitat lingüística de segona generació…), i altres aspectes que es considerin rellevants.
El pòdcast es troba disponible en plataformes com Spotify, iVoox i Apple Podcasts.
Si comenceu a escoltar episodis, no podreu parar!
