L’ús d’eines audiovisuals permet que les pràctiques comunicatives de l’alumnat deixin de ser un exercici tancat a l’aula i es converteixin en una pràctica real. Quan preparen un guió, graven una entrevista o editen un pòdcast, els estudiants no només manipulen tecnologia: donen forma a idees, experimenten amb registres, ajusten el to i busquen la manera més clara i atractiva d’arribar al seu públic. La pantalla, el so i la imatge esdevenen espais d’expressió que els animen a repensar com es comuniquen i què volen transmetre. En aquest procés creatiu, la llengua es fa més conscient i es practica en situacions versemblants o reals, motivadores i amb un propòsit clar.
Des de finals del curs 2024-2025, tots els centres educatius públics disposen d’una maleta audiovisual/digital (amb càmeres, tauletes, micròfons, un croma, etc.), un recurs mòbil i compartit que facilita treballar amb formats audiovisuals. Generar productes digitals i audiovisuals (entrevistes, pòdcasts, telenotícies, etc.), a partir de tots els elements amb què compta la maleta audiovisual, permet a l’alumnat desenvolupar i millorar la seva competència comunicativa i lingüística: expressar-se oralment, redactar, escoltar, interactuar, revisar…
Hi ha diversos projectes que tenen com a objectiu contribuir al desenvolupament de la competència comunicativa i lingüística de l’alumnat mitjançant l’ús de les eines de la maleta audiovisual, aspecte que s’ha tractat en la segona sessió de la subxarxa de la Comissió digital de centre (COMD). A continuació us en fem cinc cèntims, perquè, si us hi animeu, pugueu dur-los a terme tant a l’aula d’acollida com a l’aula ordinària. El títol de cada projecte està enllaçat amb una presentació audiovisual en què els responsables dels projectes expliquen com es poden traslladar a l’aula.
El conte audiovisualLa creació d’un conte audiovisual permet treballar la narració més enllà de l’expressió escrita. És una oportunitat per donar vida als personatges, per fomentar la creativitat i per treballar de forma transversal des de diverses àrees o matèries.
Els recursos de què disposa la maleta audiovisual faciliten la recreació de la narració a través de qualsevol tècnica plàstica (il·lustració, aquarel·les, eines digitals…) a la manera d’Una mà de contes, és a dir, mentre una veu en off explica una història al mateix temps que s’il·lustra. L’alumnat, a més a més de dissenyar les il·lustracions o els objectes que explicaran visualment la història, han d’incorporar la veu narrativa i la música o els efectes sonors que enriquiran el conte.
Veu@Veu, el pòdcast de l’aula d’acollida
El projecte Veu@Veu neix amb la voluntat de treballar l’oralitat a l’aula d’acollida, donant veu a l’alumnat i integrant-lo activament en la vida del centre. A través d’un procés compartit i col·laboratiu entre docents i centres, es crea un pòdcast on tots els estudiants de les aules d’acollida poden participar segons el seu nivell de llengua, sense por d’equivocar-se. L’equip coordinador facilita als docents tot el material necessari —guions, tutorials, sintonies i espai Moodle— per planificar i enregistrar els episodis. Cada capítol segueix una estructura comuna amb seccions dedicades a curiositats lingüístiques, experiències d’aprenentatge i recomanacions musicals en les llengües d’origen dels alumnes. El resultat final es publica a Spotify, on ja hi ha disponibles 44 episodis i una llista musical pròpia. El projecte, que ha fet viatjar les veus de l’alumnat arreu del món, contribueix a millorar la competència comunicativa mentre visibilitza la riquesa lingüística i cultural dels centres. La segona temporada del projecte ja està tancada, però podeu anar-hi pensant per a la tercera temporada!
El recurs Enrola’t ofereix als docents i a l’alumnat un conjunt de jocs de rol orientats a treballar la llengua oral a l’escola. Mitjançant situacions comunicatives contextualitzades (anar al restaurant, ser el protagonista d’una entrevista, muntar una paradeta…) l’alumnat assumeix personatges i interactua amb altres companys, cosa que afavoreix la interacció i la presa de consciència del registre lingüístic. Cada joc està dissenyat amb materials de suport: fitxes per al docent, guió de l’escena, vocabulari i orientacions segons els nivells, etc., per garantir que l’activitat s’adapti a la diversitat de l’aula. Aquesta metodologia promou que l’alumnat treballi habilitats com saludar, oferir, argumentar i obtenir informació, tot integrat en una situació real de comunicació. La guia didàctica inclosa facilita la planificació de l’activitat i l’avaluació de la competència oral, fet que la converteix en una eina pràctica per consolidar la comunicació oral en llengua catalana.
Els materials Accions de conversa proposen una estratègia per afavorir converses de qualitat a l’aula, en català. La proposta es basa en vuit accions bàsiques —intervenir, reformular, discrepar, afegir, argumentar, clarificar, repensar i convidar— que ajuden l’alumnat a expressar-se amb més claredat i a construir coneixement de manera col·lectiva. El dossier inclou targetes i pòsters amb frases model que serveixen de guia mentre conversen, i orientacions metodològiques perquè el professorat pugui aplicar-les tant en petit grup com en gran grup i en qualsevol matèria. Amb aquest recurs, les converses es converteixen en un espai d’aprenentatge significatiu, on tothom pot participar, aportar la seva opinió i aprofundir en les idees dels altres.
Enregistrar les converses mitjançant la maleta digital permetrà visualitzar-les i/o escoltar-les més endavant. D’aquesta manera l’alumnat s’adonarà de l’aprenentatge que ha fet, i podrà reflexionar sobre el coneixement que s’ha construït en la conversa i autoavaluar-se.
Biblioteques escolarsLes biblioteques escolars enteses com a espais creatius i inclusius d’aprenentatge, alfabetització mediàtica i informacional, comunicació i lectura permeten de desenvolupar-hi tot de propostes didàctiques a partir dels materials de la maleta audiovisual. En són un bon exemple algunes de les bones pràctiques que es publiquen setmanalment al Nodes BESCAT. El segell de bones pràctiques de la línia de continguts 5 (L5) destaca la biblioteca escolar com a agent d’impuls i participació activa en la cultura digital, i és en les propostes destacades amb aquest segell on trobareu exemples especialment interessants d’ús de la maleta audiovisual en l’àmbit de la biblioteca escolar. Hi trobareu propostes inspiradores de centres que han dut a terme Bookfaces, videopoemes, bibliotràilers, knollings literaris, bookstagrams, pòdcasts sobre literatura o audiocontes.
La biblioteca escolar és l’espai idoni per desenvolupar tot d’experiències d’ús de la llengua oral amb suport d’eines audiovisuals. S’hi pot ubicar, per exemple, un espai de ràdio que es pot centrar en recomanacions literàries, la lectura de fragments literaris, l’elaboració de pòdcasts, recomanacions i novetats del catàleg, la realització d’un noticiari d’esdeveniments relacionats amb la programació de la biblioteca… S’hi pot ubicar de forma permanent un espai croma per dur a terme i enregistrar representacions d’escenes literàries, recitals de poemes, previsions lectores… El ventall de possibilitats és immens!
La georeferenciació és la tècnica que permet vincular informació —textos, imatges, vídeos, dades— a un punt concret del mapa mitjançant coordenades geogràfiques. En l’àmbit educatiu, aquesta eina obre moltes possibilitats per crear activitats vinculades a l’entorn proper i fomentar un aprenentatge actiu i contextualitzat. Quan l’alumnat elabora rutes interactives, reculls d’història local, itineraris literaris o mapes col·laboratius, no només treballa competències digitals i de recerca, sinó també la competència comunicativa: ha d’escriure descripcions, enregistrar explicacions, documentar espais i compartir descobertes amb precisió i adequació lingüística. A més, la georeferenciació dona sentit real a la llengua, ja que els continguts que produeixen tenen un destinatari i un context autèntic, i contribueixen a vincular el català amb la vida quotidiana, el territori i la cultura. D’aquesta manera, esdevé una estratègia potent per reforçar l’ús del català i fomentar l’arrelament lingüístic a través del coneixement de l’entorn. En el vídeo que teniu enllaçat, des del Servei de Llengües Estrangeres i d’Origen ens expliquen com podem emprar la georeferenciació per treballar i fomentar la competència lingüística en moltes llengües.
En definitiva, la maleta audiovisual és un recurs més per ajudar l’alumnat a expressar-se i i llençar-se a parlar en català (ep, i en altres llengües). Quan donem a l’alumnat l’oportunitat de crear vídeos, enregistrar pòdcasts o explicar històries amb imatge i so, també els oferim un espai real per comunicar-se, cooperar i construir coneixement de manera significativa. Us convidem a fer el pas i incorporar-la a les vostres propostes d’aula. No cal fer grans produccions: només cal començar. Cada activitat, per petita que sigui, és una oportunitat perquè la llengua prengui vida, surti de la llibreta i esdevingui una eina per entendre el món i explicar-lo.
