Comentaris d’avaluació

També opino com l’alumnat: l’escola és més valorada ara per l’alumnat ARA que ABANS i la és ESSENCIAL.

Però va servir per tenir aquesta consciència del “nosaltres”, que tots ens trobem en la mateixa situació i que l’alumnat sempre ha de ser el centre de tot el que fem a l’escola.

Poder m’ha faltat més aportacions directes dels mestres, els que estem amb els alumnes directament i veiem les carències, les mancançes, coneixem de primera má la comunitat educativa.

Personalment no li acabo de veure l’encaix de les intervencions del batxillerat artístic en el conjunt de la jornada virtual (m’agraden les propostes artístiques que han fet i el treball que suposa, però insisteixo que no li acabo de veure el paper dins la jornada)

M’ha agradat molt escoltar la perspectiva antropològica que heu ensenyat a la jornada i la seva incidència en el moment actual.

He trobat molt interessant escoltar els alumnes d’una manera tan clara.

En general he trobat molt interessant totes les ponències, i en especial la del doctor Eudald Carbonell que aportant les seves idees ha ampliat la meva visió sobre la pandèmia.

La jornada ha està molt interessant i trobo que la durada ha estat l’adequada, tot i que m’hagués agradat un petit temps de descans entre cada intervenció.

Felicitar-vos per l’organització  i la qualitat de la jornada, i animar-vos a seguir organitzant  més jornades.

Les altres taules també les vaig trobar interessants però no tan novedoses.

Molt encertat començar amb les veus dels més joves i els alumnes, el centre de l’activitat educativa, així com amb les reflexions inicials.

Les converses van ser per mi el punt central de la trobada, el debat, l’aprofundiment, el contingut… Els 4 eixos em van semblar de molta actualitat.

Potser en general una mica llarg i/o amb intervencions massa curtes. Una mica massa “estimulant” en aquest sentit. El format conversa és enriquidor perquè són diferents punts de vista, que es sumen en el discurs, construeixen junts un significat, etc. Entenc que generen reflexió i era el punt central de la trobada.

Moltes gràcies per l’esforç i el no-desistir, tot i els temps que corren.

També va ser interessant la presentació del Pla d’Educació Digital de Catalunya, tot i que ja el coneixia.

De les 4 converses, vull destacar la primera, dels espais i temps educatius. Totalment d’acord, els centres han de repensar, de manera participada, els espais i els temps a l’escola. Constato que moltes escoles i instituts ja ho estan fent.

Educar en la incertesa passa doncs per donar veu als aprenents i a la comunitat i a treballar en xarxa.

La construcció d’un nou present educatiu, marcat principalment per la pandèmia ha evidenciat les mancances del mateix: desigualtats i segregació van creixent.

Hem de marcar-nos fites a nivell d’equitat, amb tots els agents que eduquen des del compromís i la ètica de la nostra responsabilitat professional i social.

La competència digital s’ha fet més que evident en aquests moments, la digitalització intensiva està arribant, però és imprescindible que sigui en clau d’igualtat d’oportunitats.

Molt camí a fer, molts reptes a resoldre.

Em va agradar molt el format que heu fet. Recollir les veus de tota la societat és un repte i crec que en aquesta jornada ha estat força assolit. El fet d’anar recollint les aportacions que feien  els assistents al xat ha estat important.

La temàtica ha estat interessant i necessària.

Destacar a més de les aportacions dels experts, la veu de l’alumnat, de com s’han sentit, com es senten i les ganes que tenen d’anar a l’escola tot i que la por dels adults sense voler la transmetem a l’alumnat. La visió de nova normalitat que tenim els adults comparada amb la normalitat que veu l’alumnat.

Tanmateix, la dinàmica i organització excel·lent. Gràcies pel regal compartit!

-la part de les converses. Van estar molt ben moderades. Van sortir uns comentaris, idees i reflexions molt interessants

-la part de les veus de l’alumnat també em va agradar molt.  Crec que ha de servir perquè la resta de la comunitat educativa ens adonem que necessitem escoltar-los molt més i, així, tots farem millor la nostra feina.

Felicitats per la bona organització de la jornada!

Sempre va bé enriquir-se i escoltar als altres.

Gràcies per organitzar events, d’aquests tipus.

Per una altra banda, les reflexions sobre l’evolució de la digitalització als centres escolars van ser molt adequades i ajustades a la realitat.

Gràcies per organitzar aquests espais tan necessaris.

Un altre punt molt interessant que vaig trobar va ser l’espectre de convidats participants, especialment la varietat i que alguns no formin part de dins el sistema. Crec que cal donar veu a tots els membres de la comunitat educativa, però també i especialment,  a la gent que no en forma part.

Els docents necessitem temps, formació (i aniria molt bé reduir les ràtios) per dur a terme aquest canvi de mirada  pel qual es potencia l’escolta activa introspectiva i generar coneixement sobre un mateix i empatia envers els altres.

Una jornada molt interessant!

Les reflexions anaven totes en la mateixa línia, hi havia consens entre els participants de les xerrades. El xat “popular” va estar més animat, aquí sí que hi apareixien les discrepàncies!

Com a resum, algunes reflexions i idees que fa temps que estan aquí i que en alguns llocs intentem tenir en compte:

-La veu dels alumnes, com a protagonistes que són del procés d’aprenentatge.

-L’aprenentatge com a procés permanent i canviant per a tots (alumnes, docents, famílies…)

-Aprenentatge compartit i col·laboratiu.

-Educació per a la vida.

-Personalització, diferent d’individualització.

-Inclusivitat, però amb recursos.

-Vocació, imprescindible.

-Formació docent a tots els nivells.

-Temps de reflexió i compartir dintre dels claustres.

-Menys papers i més persones.

-Tecnologia sí, però humanitzada i amb criteri.

Agraeixo que aquestes darreres edicions de reflexió del Consell Escolar de Catalunya ofereixin la possibilitat d’accés a través de modalitats virtuals, les quals faciliten la participació. Ara bé, estic desil·lusionat ja que el contacte físic i la proximitat en trobades d’aquest estil donen un valor i una força per transformar l’educació que les noves tecnologies s’estan carregant.

Gràcies de nou per la jornada!

Gràcies de nou per la jornada!

Molt important de destacar també les veus de l’alumnat, part imprescindible del procés i que van tenir un paper important a la jornada. Crec que és importantíssim tenir-les en compte ara si es volen portar endavant canvis.

També va ser de destacar el paper de les famílies i de les escoles com a parts fonamentals en l’educació. Sense la seva implicació és impossible tirar endavant.

La importància del Pla d’Educació Digital de Catalunya fou també patent. Un Pla del que sóc part.

Les diferents aportacions dels especialistes i membres de la societat van aportar altres visions. Una jornada molt interessant. Espero que l’any que ve es pugui repetir ja que ens va aprofitar molt ja que són de destacar aquests espais de reflexió i acció referents a l’educació.

També trobo molt adient que la digitalització no sigui només donar la maquinària i les aplicacions sense més. És una eina, com abans podria ser una llibreta o un llibre de text, no és la solució i prou. És l’ús que se’n fa i l’accés a la informació, només és el mitjà, no el fi. I, per últim,  acceptar i redissenyar-nos en un tipus de professor que no només dóna continguts, sinó que fa pensar, que facilita, que és present i que adapta el contingut a tot l’alumnat perquè tots puguin evolucionar. Ser professor és un art, no una activitat mecànica. Fer la feina amb cura, amb delicadesa en cada detall, en cada paraula que es diu, en cada mirada que es dóna.

Vaig trobar molt interessant poder visualitzar els vídeos on els alumnes donen la seva opinió de com s’ha organitzat l’escola arrel de la COVID-19 i com han viscut tot això des de casa. També em va agradar molt poder escoltar als alumnes de l’institut (ja que jo estic a primària) i veure com han viscut des de casa  la pandèmia i com ha afectat tot això en els seus aprenentatges. Hauríem d’escoltar-los més i fer realitat algunes de les peticions que ens fan.

De totes les converses que es van dur a terme, destaco la conversa entre la Xènia Amorós, la Sónia Giménez i la Marta López. Es va fer una reflexió sobre l’espai i el temps educatiu molt interessant. Pensar i debatre sobre si la innovació en l’espai i en el temps de l’escola garanteix una educació justa, inclusiva i equitativa i per tant, si això comporta una igualtat social.
Vaig trobar molt interessant la perspectiva de les famílies, que entenen que aquest canvi ha de sorgir d’una política pública per implementar aquests canvis que garanteixi l’accès a tot l’alumnat, perquè ara mateix son les AMPES qui sostenen aquests canvis.

Al final, després d’escoltar a tots els participants, crec que cal continuar reflexionant i parlant sobre el món educatiu, què ensenyem, com ensenyem, per què ensenyem unes coses o unes altres, qui aprèn, com fa aquest aprenentatge, si és útil per la seva vida fora de l’escola, etc. Cal remarcar que en la veritable transformació cal posar a l’alumne en el centre de l’aula, en el centre del seu propi procés d’aprenentatge i que en tot això les emocions són claus per l’aprenentatge i del seu projecte vital. Cal acompanyar, trobar espais per parlar amb ells i generar vincles per crèixer i aprendre plegats.

Destaco el diàleg i lliçó del Sr. Eudald Carbonell, sempre un autèntic plaer escoltar-lo.

Tanmateix voldria destacar el revol que es va crear al xat amb el pla digital, em va sobtar una mica perquè com a directora del centre el valorava molt positivament, de fet els docents del meu centre així m’ho han dit, però vaig veure que hi ha molta gent que no el troba encertat. Em va sobtar.

També m’agradaria comentar que la jornada va estar molt bé, però el muntatge de les gravacions no estava massa ben treballat, tallant les exposicions de manera abrupte o fins i tot massa curtes.. molta informació de molta gent però que m’hauria agradat de sentir una mica més..

Comencem a pensar en la següent!

Visió de l’alumnat una mica esbiaixada i amb molt poca autocrítica dels estudiants.

Bones intencions en molts aspectes, que cal concretar en accions, acompanyades de recursos: pla digital, espais, personalització, inclusió, participació de la comunitat.

Un sistema desbordat i col·lapsat, que funciona per l’enorme esforç i “voluntarisme” d’una part dels docents i equips directius necessita que les propostes de millora vagin acompanyades dels recursos necessaris.

Cal definir les estructures i perfils professionals necessaris per donar resposta al nou present educatiu. Seguim amb una organització i unes estructures de fa 50 anys. Tant les funcions dels equips directius com dels docents han canviat en aquests anys i la planificació segueix criteris de fa molts anys.

Vaig trobar interessants les parts de converses entre diferents persones.

De vegades se centraven el problemes en tenir més ordinadors i més técnologia, i no és així.

Hi havia moltes coses a comentar sobre la intervenció del senyor Bargalló.

Molt important també la cura. Cuideu-nos, cuidem els nostres alumnes.

La diferenciació que va fer l’Elena Ferreiro entre aprenentatge personalitzat o individualitzat em va permetre una nova mirada.

Moltes gràcies.

Per altra banda, també va ser molt interessant sentir les veus dels alumnes, especialment de l’alumnat d’ESO, en relació amb el confinament del darrer trimestre del curs passat i de quina manera el van viure.

Molt interessant també donar veu a l’alumnat a l’inici de la jornada.

Les idees força que m’emporto són, la necessitat de: L’acompanyament i la cura (actitud de conèixer i reconèixer amb mirada apreciativa), la personalització de l’aprenentatge (posant l’aprenent al centre), la capacitació digital d’alumnat, professorat i de la tribu (pla estratègic per guiar i treballar en xarxa), repensar els espais i temps educatius (fomentar pedagogies actives, socialitzar i connectar amb l’entorn) i la creació d’entorns d’aprenentatge altament inclusius.

Moltes gràcies per compartir.

Vull destacar l’apartat Veus de l’alumnat, ja que poques vegades s’acostuma a donar protagonisme a què sent i viu l’alumnat.

També les aportacions de l’Eudald Carbonell em vam semblar molt interessant i enriquidores.

Particularment el debat de La digitalització de l’educació va ser el que interès em va despertar.

Felicitats per la feina ben feta, es d’agrair en aquests temps que corren.

Totalment cert al principi de la jornada quan els alumnes de batxillerat comenten que part de la matèria que impartim no té la importancia que  a la vida real se’ls demana o fan servir; en alguna part dels diferents mòduls han sigut comenatris que he sentit per part de l’alumnat.

També el saber apropar-nos a l’alumnat pense que és molt interessant, no parlar-los com professor alumnat sino a crear un vincle més estret perquè ells es puguin trobar més facilment i l’aprenentatge, llavors serà molt més fluid i dinàmic.

Penso que en la situació actual que ens trobem, i amb la desigualtat que ha produit l’estat de pandèmia amb els diferents recursos amb l’alumnat, és molt important un bon acompanyament amb l’estat emocional de l’alumne que no pas el centrar-nos en impartir en la seva totalitat la matèria, ja que sense un bon estat emocional, les paraules no tene cap sentit i son paraules sense context.

Anem tots i totes en el mateix vaixell, defensem tots i totes l’escola pública de qualitat. Només cal invertir en recursos, perquè idees i illusió per a millorar no ens falten.

M’encanta el diàleg de l’Eudald Carbonell amb generacions diferents i com escolta i sap aportar idees i evidències des del seu coneixement per entendre millor la nostra realitat. I proposar nous paradigmes com canviar la globalitat per la planetalitat o posar en valor la socialització de la tecnologia i la diferència. Genial.

També m’ha sorprès i agradat el debat extraordinàriament viu al xat. És ben clar que l’educació importa i que consensuar les polítiques i les accions és molt complex. Aquest fet posa en valor jornades de reflexió com aquesta organitzada pel CEC.

Aquests temes sovint passen per alt i ben tractats són una font de coneixement i maduresa que ara per ara desconeixem perquè no tenim temps de tractar-los.

L’empatia és un valor que sovint manca  i que hauria de prendre més importància a l’hora de fer la nostra feina. Si no en fem ús, no estem fent bé la feina, perquè tractem amb persones no amb notes.

Vaig connectar molt amb pràcticament totes les idees que van sortir en les seves intervencions. En faig un resum:

Hem d’incorporar la tecnologia en tots els contextos, per tant la transformació a les escoles passa per aquí. La urgència ha provocat una acceleració, ben feta o mal feta, però necessària.

Cal un canvi de marc mental en dues vessants: els processos per un costat, i l’acompanyament de persones per l’altra. Hem de posar en valor les persones que ajuden persones. L’educació emocional ha d’acompanyar aquesta revolució  metodològica a través de la tecnologia. Podem aprendre dels errors i aprofitar per ensenyar a través de l’escola.

La pandèmia i el confinament és una oportunitat per integrar els nous models de comunicació que utilitzen els joves i integrar-los a l’escola. Cal convertir els entorns digitals que sovint coneixen i utilitzen els joves en eines educatives i fer que reflexionin.

Tot plegat fa que aquests moments d’incertesa hagin propiciat una oportunitat de transformació educativa que ens ha de permetre reflexionar sobre els temps i els espais escolars. No ens hem de quedar estancats ni anar en darrera. Tenim un nou futur educatiu endavant: Què volem després d’això?

Hi ha tantes coses sobre què reflexionar que es fa difícil escollir-ne alguna, però per fer-ne una pinzellada, voldria destacar en relació a la digitalització, el gran avenç que ha suposat en aquest camp la situació que ens toca viure, ha forçat a què tothom, professionals, alumnat i famílies, s’hagin hagut de esforçar en saber-ne prou com per poder continuar en el dia a dia, conscient que encara falta molt i el que més em preocupa és que tothom pugui tenir les mateixes oportunitats i no augmentin les desigualtats, això seria una situació molt greu.

Pel que fa a la personalització dels aprenentatges, en aquest moment m’inquieta que l’alumnat amb NESE rebi la resposta educativa adequada a les seves necessitats, estic vient que falten molts recursos, sé que és complicat però aquests alumnes no han de ser els grans perjudicats, cal que l’administració s’hi esforci molt més per poder compensar aquesta situació.

Molt interessant l’acompanyament, invertir temps en apropar-nos emocionalment als alumnes és recollir beneficis en els aprenentatges en un futur pròxim.

I per últim i no menys important, tot i que sabem l’opinió que tenen els alumnes del sistema educatiu, perquè ens ho transmeten diàriament, escoltar tants alumnes a la vegada dient-nos que s’han de canviar coses que els seus interessos són uns altres, crec que ens va sobtar a tots els que estàvem participant. Alguna cosa no s’està fent bé. Pensem-hi!!!

Felicitats per la jornada, com sempre molt profitosa. Gràcies

Destaco les aportacions de l’alumnat. Sempre aprenent amb ells i d’ells.

Gràcies per la fantàstica organització!

Totes les parts van estar molt bé, potser la que més em va enganxar va ser la part del diàleg entre Eudald Carbonell i Laia Cervera.
Es van abordar aspectes que com a docent considero essencials com ESCOLTAR les demandes dels nostres alumnes, otorgar-los-hi valor a les seves opinions i reflexions.
En el món en el que vivim a vegades ens oblidem d’escoltar els que els infants ens demanen (tant el que diuen de manera literal com perquè ens ho evidencien amb els seus actes). Durant el confinament, els infants van actuar com autèntics heroïs/nes, i en moltes ocasions ens hem oblidat del què suposa tot aquest procés a nivell emocional.

De la conversa ESPAI I TEMPS EDUCATIU em va agradar molt quan es va parlar de la inclusió dins la mirada de la transformació educativa. El procés de canvi ha de garantir la inclusió i la equitat.
Em va agradar molt l’experiència del centre Lola Anglada i com van fer canvis ens els espais icom van integrar el projecte SMART CLASSROOM.
Sobre la DIGITALITZACIÓ DE L’EDUCACIÓ, em quedo amb moltes de les seves reflexions. Durant el confinament i en gran mesura actualment, tenir un entorn digital segur és i ha estat primordial per les noves maneres de fer dins i fora de l’escola. La tecnologia ha d’anar acompanyada d’un canvi metodològic.
L’ACOMPANYAMENT I LA CURA,  ha sigut una conversa molt interessant i enriquidora. Tot el temps que hem estat tancats a casa ha passat factura per tothom i sobretot pels infants.
Com ha docents a vegades pot ser complicat trobar l’equilibri de ser la guia del grup i l’acompanyament dels mateixos alumnes. Conversar, parlar i fer vincle amb l’alumnat és imprescindible per l’èxit educatiu.
LA PERSONALITZACIÓ DELS APRENENTATGES també ha estat molt interessant ja que s’ha parlat de les competències i del curriculum i ens dóna la oportunitat de reflexionar sobre la nostra pràctica. El Disseny Universal dels aprenentatges ha de ser un punt imprescindible dins de la nostra tasca docent. Diferents realitats i diferents situacions.

En general ha sigut una gran jornada de reflexió.

En relació a la jornada del CEC que es va celebrar ahir a la tarda voldria posar en valor i subratllar les reflexions que es van fer al voltant de la necessitat d’acompanyament els nostres infants en el seu procés de creixement. No es tracta només d’un acompanyament físic, d’estar al costat, que també, sinó d’un acompanyament i un guiatge que permeti a l’infant i al jove emprar les seves habilitats i  les seves capacitats per anar desenvolupant la seva autonomia personal. En paraules de la Sra. Begoña Roman es tracta d’un acompanyament personalitzat, que tingui en compte com és cada alumne/a i quin és el seu context familiar i social, per facilitar el suport i l’ajuda necessaris al ritme més adequat per a cada persona

També voldria destacar les aportacions dels joves i la seva perspectiva sobre com han viscut el període de confinament. Penso que aquestes paraules ens han de fer reflexionar sobre les noves formes d’aprendre i les metodologies d”aprenentatge que han de tendir a ser més globalitzades. Les noves tecnologies són, tal com es va comentar en diferents ocasions durant la jornada, una oportunitat per fer que la nostra educació sigui més inclusiva encara.

Molt interessants també les aportacions de la Laia Servera i l’Eudald Carbonell al voltant de idees com la manca d’estabilitat estructural en l’evolució de les espècies, la hibridació de l’espècie humana al llarg de la seva evolució, el fet que les crisis generen oportunitats de canvi que hem d’aprofitar, la sensació de falsa seguretat que tenim en els països europeus, o la necessitat de canviar per voluntat pròpia més que imposada per les circumstàncies d’una pandèmia com l’actual, entre d’altres.

He trobat molt encertades a la conversa sobre digitalització de l’educació les paraules de la Sra. Coral Regi quan diu que la urgència de la situació generada per la COVID-19 i el confinament ha provocat una acceleració metodològica, així com de les paraules de la Sra. Martina Mairgünther quan explica que la tecnologia ha d’anar acompanyada d’una revolució metodològica per aproximar la realitat a l’alumne/a.

La jornada al meu entendre ha estat molt profitosa per posar de relleu la “nova” realitat educativa actual, i els reptes immediats i de futur.

Les reflexions dels diversos membres de la comunitat educativa ens han anat recordant alguns conceptes i punts de vista que s’han de tenir molt present, sobretot en aquests temps que ens han tocat viure.

La participació de l’alumnat en les converses i danses ens fan adonar del punt de vista dels joves, que potser moltes vegades, no el tenim prou en compte.

Els espais i temps educatius ha estat una de les converses que he trobat més útil a nivell particular, ja que em dedico a la docència amb infants petits i ha aportat una visió sobretot de l’espai, prou innovadora i molt beneficiosa que pot ajudar molt en l’aprenentatge dels nostres petits.

Les valoracions dels alumnes en vers als professors, demanant la seva participació per valorar l’eficàcia, l’empatia, la proximitat dels docents seria una eina molt eficient per reconduir als mestres en la seva tasca educativa. La queixa comú sobre els exàmens de continguts i la poca apreciació de les capacitats i competències dels alumnes davant les tasques educatives feta pels mateixos alumnes es una reflexió que caldria valorar. Es ben cert que perilla la salut mental dels infants i joves que assisteixen als centres educatius, si no més se’ls veu com a eines per adquirir coneixements i no com a persones en desenvolupament. Reclamen aproximació amb els docents i qualitat en els vincles, però es cert que els mateixos docents necessitem acompanyament emocional des del moment 0 per poder donar suport als nostres alumnes.

També comparteixo amb el Marc Camacho que l’escola ha de ser permeable als canvis socials.

S’ha d’educar de portes enfora i també de portes endins.

La Laia Servera ens fa reflexionar sobre com ha de ser l’educació fem una metàfora molt gràfica amb una bola de plastilina, que cada infant modela  i transforma segons els seus criteris i capacitats, fomentant la passió per l’aprenentatge i tal com diu l’ Eudal Carbonell no hem d’oblidar els patrons limitadors  que estipules les normes evolutives i socials però sense negar la creativitat.

Un plaer escoltar als ponents i aprendre de tots una mica.

M’ha agradat molt  la part inicial de reflexions… molt potents! Molt útils per poder entomar en diferents situacions. No podia faltar la veu de l’alumnat amb la presència de l’alumnat de l’institut Milà i Fontanals!! L’aprofundiment que han pogut donar des del diàleg també ha estat molt rica. Hi ha intervencions des de la pràctica molt encertades… i com a tot arreu, hi ha d’altres que no tant.. o que no aporten tant… però això ja se sap! Gràcies i tan de bo hi hagin més tardes com la d’ahir!!!

Coral Regí,  ha parlat sobre la forma com tenen de comunicar-se els alumnes i les diferents fonts on aprenen aquests fora de l’escola. Crec que aixó també és molt important tindre-ho en compte   i també posibilitar a l’alumnat noves maneres d’aprendre formant als educadors i tenint en compte que no només l’alumnat apren del docent sinó  que el docent pot aprendre de l’alumnat. I  els recursos teconològics,poden ajudar al docent a portar a terme el seu rol d’acompanyament de l’alumnat durant el seu procés d’aprenentatge . L’alumne sempre ha de ser el protagonista principal i el seu paper ha de ser molt actiu.

Gràcies.

Es va repetir aquesta màxima que la digitalització de les comunicacions ha arribat per quedar-se i era molt interessant adonar-se de les diferències entre els diferents usuaris i el profit que n’havien obtingut. La diferència generacional es va fer evident entre els qui utilitzen les tecnologies per qualsevol ojectiu de comunicació davant dels qui es limiten a transmetre infromacions i coneixements, o espais per a l’avaluació.

Sobre l’acompanyament i la cura vull destacar que em va frapar el significat etimolìgic de la paraula companyia, que vol dir compartir el mateix pa. Crec que és una mirada molt simbòlica que aclareix la diversificada polisèmia amb què solem emprar aquesta expressió.

I sobre la personalització dels aprenentatges trobo que és molt estèril discutir sobre l’equivalència o discrepància entre la individualització i la personalització. És un debat vell i recurrent que crec que aporta poca informació, perquè tothom sap a què es refereix el sentit de la paraula quan s’utilitza. Vaig lamentar que no se subratllés més el sentit social dels aprenentatges, que sí que té una importància cabdal i en aquest any 2020 ho hem hagut de desestimar massa sovint.

La veritat es que han sigut moments dificils i ens a agafat a tots una mica a contrapeu. La diversitat de Alumnat “incloent-hi recursos”, tambe a condicionat molt.

-L’Avaluacio a sigut complicada, i sobretot en els Moduls de Caire Practics (FP), l’alumnat ha perdut moltes hores d’aquest treball, que aquest no es recupera amb d’altres formes de treball (tot i que en alñgunes es pot veure ampliat).

– S’ha detectat per part de l’Alumnat una descordinacio entre l’equip docent pel que fa a l’assignacio i volum de tasques (en el cas del Nostre Equip docents, ho vam fer prou be “considero”, i el professorat “en la majoria”, varen treballar molt, i molt be).

– Es preveu un gran canvi (tant demanera d’impartir, com de manera de veure l’ensenyament),i la veritat que molt rapidament. Tambe hi han moltes tipologies , programaris, sistemes, que comporta una mica d’estres o ansitat tant a l’alumnat, com al professorat.

– de vegades el professor tenim la sensacio que amb el Departament no anem de la ma, i cada vegada escolleixen desicions no msempre la mes adecuada.

– S’ha d’invertir molt mes economicament amb recursos, com en professorat, baixar Ratios i canviar la manera d’avaluar)..

Tots el canvis que es proposen han de tenir l’objectiu final de poder treure les millors aptituds de cada nen. Flexibilització de l’aprenentatge, digitalització, apropament de la natura, canvis d’espais, formació del professorat, implicació de les famílies, formació pràctica i transversal….

Bé de nou gràcies per la jornada i esperem poder seguir fent aportacions.

He trobat molt interessant algunes de les reflexions que es van fer, especialment de les converses, perquè com a docent, és on més vaig poder pensar en la transferència d’algunes de les reflexions. Inicialment, el diàleg és el que vaig trobar més “prescindible” de cara a poder retallar per poder deixar més temps per a la part final, però hi ha afirmacions del professor Carbonell que ens han de fer rumiar i que podem traslladar al nostre alumnat per a poder reflexionar.

Malgrat tot, el format de 20 minuts per a cada “conversa” em va semblar insuficient perquè en algun cas, va fer l’efecte de quedar en la superficialitat o la juxtaposició d’idees sense poder-se rebatre entre els i les participants.

Moltes gràcies a la organització i a totes les persones que van expressar la seva veu, especialment alumnes, famílies i docents. Felicitats als alumnes i docents de l’INS Milà i Fontanals per la feina feta i mostrada.
I enhorabona a alumnes i docents pel treball diari, il·lusió i energia que intentem traslladar a les nostres aules i centres. Amb realisme, intentant no caure en el desànim i acompanyant-nos mútuament, perquè no podem oblidar com també l’alumnat està acompanyant al professorat.
Gràcies!

I per acabar altres breus reflexions i apunts que vaig trobar especialment interessants dels diferents blocs van ser que es va repetir molts cops la paraula acompanyament explicada com estar al costat de l’alumne en el seu procés; ni empenyent ni endarrerint. I també altres elements importants dels que es van parlar va ser la distinció entre personalització i individualització o la importància de canviar i flexibilitzar els espais i els temps segons cada escola o institut i la seva realitat per fer un bon canvi  de metodologia.

M’ha semblat molt estimulant veure tants i tan diversos punts de vista: diferents edats, camps d’expertesa, sensibilitats i contextos amb un objectiu comú. La diversitat de mirades m’ha aportat més comprensió per a la reflexió.

El format també m’ha resultat molt adequat i còmode, no s’ha perdut contingut ni interès. La  distribució de les intervencions i la qualitat d’imatge i so ha fet amè seguir les diverses veus, tot i la durada de la jornada.

Moltes gràcies.

Dit això, exposo quins comentaris m’han provocat tema de reflexió en la meva tasca docent:

– en la secció sobre les veus de l’alumnat observo que continuen repetint que el que se’ls ensenya a classe no resulta motivador per a ell ni tampoc útil. Estic totalment d’acord en aquesta afirmació i és cert que algunes assignatures haurien de canviar molts dels continguts que s’imparteixen a l’aula. Tanmateix, hi ha matèries com per exemple les llengües on ja fa temps s’intenta aplicar una vessant comunicativa, prestant-li utilitat…cal recordar que les matèries han de presentar-se de manera motivadora, però que per part de l’alumne també convé un estudi i esforç….cosa que sovint queda oblidada i deixada de costat.

– La intervenció de la Laia Servera i l’Eudald Carbonell em va enriquir en el sentit de deixar-nos inspirar en moments de crisis i recrear-nos per fer front a noves realitats. També el fet de l’escolta, fer sentir als alumnes que creiem tenen una veu que compta, alguna cosa interessant que aportar.

– No recordo el nom de la persona que va participar, però va ser interessant la reflexió que tots estem una mica obsessionats en el ràpid avenç de les noves tecnologies quan en realitat no estem més que a la incipiència d’una nova era tecnològica. Com va dir el participant, en la prehistòria de la era tecnològica.

– Per últim, destacar un tema que ja sé però que sovint oblido com a professora de secundària: la importància del vincle. Al passar menys estones amb cada grup classe i anar pressionats per complir la programació, sovint donem més importància al fet de donar contingut enlloc d’explorar ‘ com està aquell dia la classe’  o analitzar per què aquell dia no treballa un alumne en particular. L’educació emocional ha estat un tema amb que les noves generacions han crescut i que sovint oblidem. Cultivant el vincle entre l’alumnat, avancem en el terreny de posar-los en disposició per aprendre millor.

Vaig perdre’m els darrers 20′ de la Jornada. He vist que heu afegit el link. Merci! Quan tingui un raconet acabaré de mirar-me -ho que de ben segur em dona peu a noves reflexions.

Destacaria les paraules de l’Eudald Carbonell quan parlant de l’educació intergeneracional va exposar que cal ensenyar el mateix a un nen que a un adult però a cascun en el seu context. I les paraules de la Laia Servera que amb les eines adequades la comunitat infantil pot interaccionar i comunicar-se. Cal escoltar l’alumnat. Tenir en compte que de cara al futur cal que treballem la individualitat col·lectiva (no confondre amb l’individualisme) i tenir en compte que el més important és reconèixer la diferència.

De les converses ressaltaria les premisses següents:

– Tenir en compte els espais. Nous espais generen nous aprenentatges. Si es vol treballar metodologies actives cal adaptar els espais.

– Sobre la digitalització de l’educació ressaltaria sobretot que ha de ser una eina d’acompanyament. El docent ha de prendre el rol de guia acompanyant. No es tracta que l’alumnat vagi acumulant tecnologia sinó canviar les metodologies d’ensenyament-aprenentatge.

– L’acompanyament enllaça amb tenir cura; tenir-nos cura els uns dels altres, aquesta és la nova revolució (segons Marina Garcés). La salut emocional tant de l’alumnat com dels docents comporta nous reptes com eliminar prejudicis interns entre companys o trobar l’equilibri entre el guia (del grup) i els acompanyants (l’alumnat). Per tant, l’acompanyament és una atenció emocional. I per a portar-ho a terme cal que hi hagi un VINCLE.

– El vincle ha d’ajudar a pensar en la personalització dels aprenentatges. No en l’individualisme sinó en el coneixement de les diferències. El focus és l’aprenent: les seves passions, les seves possibilitats, o sigui, l’alumne com a centre de l’aprenentatge. La veu de l’alumnat. Conèixer les seves capacitats innates per aprendre. Crear un canal de comunicació, de confiança.

Per acabar, retornem a la necessitat dels vincles. La veu de l’alumne (la seva personalització forma part de la col·lectivitat perquè aporta elements per al seu procés d’aprenentatge i hi suma també la part emocional.

Acabo amb les paraules del  doctor Eudald Carbonell quan diu que hem de vigilar amb la globalització ja que es carrega la diversitat.

Salut!!

En relació al Pla digital considero que anem una mica tard i que cal més formació en centres i per a centres.

El diàleg amb l’Eudald Carbonell i la Laia Servera va aportar visions més generals de com i perquè fem les actuacions.La personalització de l’educació sense caure en la individualització de l’aprenentatge és clau per la formació dels adults del nou segle.

“No perdre de vista quina és la realitat i perspectiva dels nostres infants. Per tant, posar-nos en el seu lloc i saber quines són les seves necessitats”.

“Tot problema, si el sabem païr bé, provoca un canvi amb una intenció positiva”. Per tant, està a les nostres mans aprofitar les circumstàncies per reconvertir-les i treure’n el màxim pròfit possible.

“Les persones tenen una capacitat d’adaptació molt més gran quan menys edat tenen. Les seves construccions neuronals són molt més grans.”. Aquest enfocament és important perquè atribuim necessitats als infants que provenen dels adults que l’acompanyen. Hem de ser conscients de les seves capacitats!

M’ha sorprès una reflexió que deia: “La globalització tendeix a uniformitzar la diversitat. Per tant, tendim a ser iguals davant els perills.” Hauríem d’intentar generar més diversitat, reforçant la identitat de les persones i cultures. Aquesta reflexió m’ha fet pensar en el dibuix de la fàbrica d’en Frato.

I per últim, una reflexió que crec que és important és que els canvis/erros no han de fer por. És una oportunitat que hem d’aprofitar, ja que sense aquest canvi/error mai hi hauria millora. Com adults (i com a mestres), hauríem de perdre aquesta por a equivocar-se i poder ensenyar amb naturalitat que de l’error s’aprèn.

Una de les eines que disposem i que hem d’aprofitar el màxim és l’empatia. Sense aquesta no ens podrem posar mai en el lloc de la resta de persones i les seves necessitats.

Rebeu la meva felicitació per l’organització d’aquest esdeveniment i us animo que en feu més.

Destacaria, per una banda, el diàleg entre la Laia Servera i l’Eudald Carbonell, tant un com l’altre, la idea de l’aprenentatge al llarg de la vida que van desenvolupar i que sabem a hores d’ara que la neurociència assenyala com a quelcom imprescindible per a mantenir les connexions cerebrals actives.

Tothom parla d’educar als infants i joves amb un esperit crític però oblidem que sovint els i les docents som els primers que hauríem de ser-ho començant per la nostra tasca diària. Actualment, masses centres segueixen emprant metodologies del segle passat. Alguns dels motius pels quals segueix sent així, segons el meu parer, és la por al canvi, la no renovació docent, la infinitat de burocràcia, la manca de recursos, la falta de comunicació dins dels centres, la falta de temps (o la falta de reorganització del temps, el mes de juliol es cobra però si no fas cap curs no el treballes. És quelcom impopular però totalment necessari replantejar-se aquest fet).

La veu de l’alumnat, tot i ser una mostra moooooolt petita, sí que em va semblar quelcom a tenir en compte. Cal donar-los veu, cal escoltar-los més i intentar construir conjuntament accions educatives amb més significat per a ells i elles.

I per finalitzar la meva valoració/comentari, afegiria que és imprescindible repensar i redissenyar els espais educatius. Cal fer un canvi de mirada sobre com tenim distribuïdes les aules i la resta d’espais interiors així com els exteriors. Cal que aquesta mirada, com comentava alguna companya, estigui lliure de jerarquies, on la perspectiva de gènere es faci palesa. Per a fer-ho calen recursos, i cal que el Departament hi aposti fermament per a promoure aquest canvi social.

L’horari no gaire bo, sobretot pels de la concertada que el nostre horari és fins les 5 i deprés hem d’arribar a casa.

Aprendre a aprendre, continua essent un objectiu necessari per la comunitat educativa.

Remarcar “La previsió” per superar les mancances que hem descobert i reafirmat per la pandèmia, no només tecnològicament, també amb recursos que responguin a la importància de l’educació i la diversitat de persones que arriben al nostra sistema.

En veu de l’alumnat s’ha evidenciat la fractura dels diferents nivells, primària secundària i batxillerat. Els educands mostren un punt comú a qualsevol edat, que és el centre educatiu com nucli de socialització, i convivència sistèmica d’aquests on resulta la diversitat, dins un espai que senten com tancat i poc proper.

El codisseny dels espais educatius amb implicació de la comunitat educativa, seria una eina que participaria de les necessitats de les persones per posar en valor un sistema educatiu de valor. Un contenidor que ens convida a sentir els continguts com motivadors, acceptant que el temps que li dediquem respon a una realitat de falta de conciliació familiar i desvirtua el sistema educatiu, com un sistema tancat, poc motivador, obligat i devaluat.

La competència digital em sembla contradictòria, en quan a sistemes operatius i programari utilitzat actualment (sistema google-classroom, sistema Windows…), la meva opinió és que falta reflexionar sobre les eines que utilitzem, quan i com utilitzar-les per no generar dependència (inseguretat), ni anular el procés creatiu de la persona i/o la possibilitat de reflexió madurativa.

La sensació que tinc sobre com les empreses privades estan generant bases de dades sobre les persones com a productes de consum, també amb els menors que són la nostra responsabilitat, és un altre tema que no he sentit a la conferència.

Aquesta assimilació del programari i App dels educands que utilitzem com eina pedagògica pot tenir el risc de privar a la persona d’altres mirades i eines tancant-los dins un perfil acotat i no obert. Considero evident que formem part de la societat de la pantalles, com educadores, però que hem de fomentar a l’hora la seva construcció des del terreny analògic per poder construir un espai digital segur i creatiu, acceptant que els educands siguin persones amb seguretat per fomentar la raó crítica i no la seriació d’un producte.

L’acompanyament és una realitat humana per la supervivència, estic d’acord que encara es considera una qüestió de gènere. Penso que dins els centres educatius s’ha recomanat que els equips directius siguin propers i ens acompanyin emocionalment, però hi han greus mancances per aconseguir aquesta necessitat de millora. Com fer-ho amb sistemes tan verticals d’organització?, on els equips directius haurien de ser acompanyat emocionalment pels inspectors, i la tasca docent ha quedat devaluada per la politització i d’altres factors que no permeten que la comunitat educativa es consolidi com a tal a la majoria d’espais.
La resiliència parla d’individualitat, i el vincle com reclamen els educands (espais de socialització) és l’eina per poder acompanyar-nos. Els equips docents estem privats d’espais per compartir i generar aquests vincles,  formem part de sistemes de control on la responsabilitat de la persona queda supervisada i les propostes sota un judici vertical.

Gràcies per aquests espais de conversa on poder expressar i reflexionar.

– L’escola ha tornat a obrir i es confirma com un espai segur, però no és l’escola de sempre. S’han fet canvis pedagògics però no s’està aprofitant prou l’ocasió per fer un salt endavant.

– L’alumnat també demana canvis. Expressen que la situació de la COVID-19 els ha permès aprenentatges, sobretot relacionats amb l’autonomia i l’ús de les tecnologies, però no estan satisfets amb com s’ha gestionat. Tenen necessitat de ser més escoltats.

– En aquest context que estem vivint s’ha aguditzat l’absentisme. Nosaltres al centre ho hem notat, i ens cal treballar-ho.

– M’ha agradat molt la reflexió de la Begoña Román i en César Coll sobre la personalització. Acompanyar significa caminar al ritme de la persona. Detectar les necessitats de l’alumnat no és suficient, fa falta també escoltar-los, tenir en compte la seva opinió, la seva veu, i conèixer i prendre en consideració els seus interessos i objectius d’aprenentatge.

– Les converses han estat totes molt interessants, però potser una mica breus. Potser hauria estat millor posar-hi menys converses i poder aprofundir més amb els temes.

Moltes gràcies per la Jornada! Ha estat una bona experiència.

Abans que res, voldria comentar que el fet que hagi estat on-line i a través de la plataforma Youtube, sota el meu punt de vista, facilita l’accés de moltes persones a aquesta trobada, ja que no limita la distància territorial per garantir-hi l’assistència. Dit això, doncs, encoratjo als organitzadors, a fer extensible, en properes ocasions, les trobades virtuals. Tot i que això no comporti només una virtualitat (si la Covid-19 ja no és una amenaça) sinó que complementi una trobada presencial dels ponents i altres membres del Consell.

Personalment no havia participat mai al Consell Escolar i m’ha semblat una molt bona experiència.

En general m’han agradat molt la majoria de ponències, les exposicions i vídeos presentats. Realment són una font de coneixements i bones idees.

Destacaria aportacions com la de l’Eudald Carbonell que des de la seva vessant científica, aporta, amb el concepte d’Ensenyament Intergeneracional i l’aprenentatge d’Aprendre a Aprendre.

Interessant també la intervenció de la Laia Servera, de l’InfoK, especialment per l’aportació que fa aquest programa de televisió a la formació dels infants de tota Catalunya, la cura amb la que són tractades les notícies i la importància d’apropar l’actualitat als més petits.

Curiosa i interessant també la intervenció de Neil Harbisson amb la seva peculiaritat en l’ús de la tecnologia. Sembla imprescindible i imminent, com es diu en diverses ocasions al llarg de la jornada, la incorporació de les tecnologies en la formació dels infants i el professorat.

Val a dir que m’han agradat també les aportacions i les presentacions de la performance dels alumnes de Batxillerat d’Arts Escèniques de l’Institut Milà i Fontanals.

Ja per acabar, m’agradaria destacar també la participació de la Coral Regí, amb el concepte de l’aprenentatge per tota la vida. Es fa evident, cada vegada més, que hem d’estar aprenent constantment. Els docents, més que cap altre professió (potser) hem d’estar al dia i formar-nos constantment, per això, destaco la importància d’obrir a tot el professorat, la possibilitat de poder participar en aquestes jornades del Consell Escolar de Catalunya. Moltes gràcies per la invitació.

Per la resta d’aportacions de les converses, em van semblar interessants i com sempre ens van ajudar a aprendre.

No és fàcil organitzar jornades en aquest format, per tant, gràcies i enhorabona.

El sistema encara està molt lluny d’adaptar els espais a les metodologies. Hi ha consens sobre la superació de les metodologies del segle XIX, però seguim construint escoles seguint els models del segle XIX.

La millora de l’espai d’aprenentatge millora el benestar físic i psicològic i per tant, millora l’aprenentatge. Però per poder dur això a terme s’ha de canviar la rigidesa horària i la compartimentació de les assignatures.

La pandèmia que estem vivint pot ser el detonant d’un canvi tan necessari.

Educar en una socialització responsable!! Acompanyament digital!!, de Miquel Àngel Prat. Ensenyar a utilitzar bé les eines digitals educatives que han vingut per quedar-se i relacionar-ho amb educació emocional (Mireia). La meva aportació personal, si formem bons ciutadans responsables i treballadors, també ho seran a les Xarxes, però això no es pot fer només des de l’escola. Les famílies també ens han d’ajudar des de casa. És molt important l’educació familiar que reben els infants. Els docents per la seva part han d’anar fent formació i està ben preparats per poder fer els canvis que siguin necessaris per millorar. Si és vocacional, no hi haurà problema. Caldrà més recursos econòmics. Invertir en educació i salut és progrés assegurat. Som-hi!!

Un aplaudiment per les actuacions de l’alumnat d’arts escèniques per les seves representacions teatrals i musicals.

1. Pla Digital Docents. Em sembla molt bé però, no estic d’acord en què es digui que és per a tots els docents de l’ensenyament públic: han deixat fora als mestres de religió i reforços covid, que ASSUMEIXEN TUTORIES. No ens sembla ni just ni molt menys, equitatiu. Fan les mateixes tasques que la resta de la plantilla de docents.

2. Han parlat des de formació pràctiques de blanquerna. Dues paraules que m’han agradat moltíssim: oportunitat i perill. La primera, la porto fent servir des de l’inici de curs (sóc cap d’estudis) tant a les reunions de famílies com amb els i les companyes. Se’ns presenta, amb aquesta terrible situació pandèmia, un gran repte emocional, de gestió i pedagògic per millorar i fer canvis i innovacions. Cal donar l’oportunitat a noves vivències i  experiències. Ja ho deia Einstein: “En los momentos de crisis, sólo la imaginación está por encima del conocimiento”.

Quant a perill, el veig més aviat al tenir por a avançar i que és el que ens pot deixar estancats.

I què meravellós que escoltar les veus del nostre alumnat que, moltes vegades, ens fan veure el que és essencial i invisible.

Gràcies!

Els ponents genials.

La part de les converses molt propera a les necessitats i inquietuds de l’escola. A la part de l’espai va agradar-me molt la idea de codiseny, a la part de digitalització, tant necessària per poder donar resposta durant l’època del confinament i per donar un canvi al centre responent a les necessitats del món actual. Va agradar-me la idea de que no és acumular tecnologia, és fer un canvi educatiu d’aquesta. A l’acompanyament i la cura: educació no és només qüestió d’escola, mirada apreciativa, acompanyar sense prejudicis, no quedar-se en el simptoma, mirar què hi ha al darrera. A la part de personalització dels aprenentatges molt interessant la diferenciació entre personalització i individualització. L’alumne en el centre del procés d’aprenentatge.

Molt interessant.

Començo aquest comentari felicitant a l’organització per la seva implicació i pels temes tractats durant la jornada.

En general, m’ha semblat una jornada de reflexió molt interessant, on s’han pogut tractar i reflexionar temes actuals en relació a l’educació.

Especialment interessants m’han semblat les converses sobre digitalització de l’educació i el de l’acompanyament i la cura. Totalment actualitzats per la situació de pàndemia que actualment vivim i amb les repercussions que comporta a tots els àmbits, pero especialment a l’àmbit educatiu. Certament molt interessants.

El sistema educatiu, i la majoria de centres, no estaven preparats per activar d’un dia per l’altre un sistema d’aprenentatge en línia amb garanties de qualitat i equitat educativa.  Els centres que més havien avançat en el model digital són els que han tingut major capacitat d’adaptar-se i donar resposta al repte de l’aprenentatge des de casa. Però malgrat l’enorme esforç fet pels centres i els docents, la crisi ha destapat i agreujat les desigualtats educatives i socials, ja que no totes les famílies comptem amb les mateixes possibilitats de fer un acompanyament educatiu adequat als seus fills i filles.

L’acompanyament no pretén provocar cap aprenentatge, sinó acollir i sostenir el que es dona en el present: el plor, la ràbia, l’angoixa, la tristesa, el desconcert, etc. L’eina més important que l’adult té en aquest procés és la seva pròpia presència i el vincle que hagi pogut edificar amb l’infant. És en base a aquests dos aspectes, que l’infant pot sentir-se més o menys acollit per part de l’adult, i acceptar  el suport.

No és fàcil construir vincles estrets amb els infants en entorns massificats i pensats per a la instrucció, però podem aprofitar aquests moments que estem vivint precisament per enfortir els vincles, perquè els moments de crisi en grup poden generar experiències vinculants profundes.

Moltes gràcies,

Penso que de tot n’aprenem, ha sigut una pandèmia que ens ha agafat una mica per sorpresa i hem hagut de fer-ho tant bé com hem sabut, tot i que això impliqués no poder treballar els mateixos continguts. A veure si com a col·lectiu podem millorar aquest aspecte.

Em centraré per això en la part de conversa de: L’espai i el temps educatiu, doncs és un tema que des del meu punt de vista trobo que és molt important.

Pensar quina és la funció de l’educació en una societat, com diu la Xènia Amorós he trobat que és una molta bona pregunta a fer-se per tenir una idea clara d’on volem anar i on posem el focus important.

L’espai no només és “l’espai físic” on fem classe i prou, sinó hem veure tots els llocs que poden generar aprenentatges; com els patis, el passadís, entre d’altres.  S’han de dissenyar els espais posant els alumnes en el centre de l’aprenentatge, i que aquests ajudin a això.

Pel que es parla a la xerrada tinc la sensació que cada cop més escoles volen fer un canvi, i anar cap a una nova pedagogia que permeti que l’educació sigui el focus important i deixant una mica enrere aquesta part tradicional que no ajuda tant (Sempre estudiant bé totes les propostes per veure que serveix, i que hem de canviar o millorar).

La Marta López ens parla de la recerca científica que s’ha fet sobre els espais, i això dona esperança a que anem cap a un destí comú i millorat.

La Xènia parla de nou de l’equitat social. Moltes escoles depenen dels recursos econòmics i socials de les pròpies famílies (AFA), i això fa que hi hagi aquesta distància social entre escoles, doncs no tothom té els mateixos recursos ni estan a la mateixa situació.

Com a conclusió dir que tota la comunitat educativa ha d’anar a la mateixa direcció, sentir-se partícep d’aquesta millorar i aquest canvi, i no tenir por a anar endavant.

He trobat molt interessant totes les aportacions dels quatre eixos de la jornada, així com també el format i  els  espais Padlet molt visuals.

Moltes gràcies a tots!!!

1. Educació intergeneracional. L’important és aprendre a aprendre. I això és el què s’ha d’ensenyar des d’infantil fins a la universitat.

2. Noves maneres de comunicar-se com una oportunitat d’aprenentatge.

3. La necessitat de conèixer les DIFERENTS REALITATS I OPCIONS de l’alumnat (i docents) per tal d’identificar el què necessiten en el seu aprenentatge al llarg de la vida.

Quan intervenen els adolescents de l’Institut Milà i Fontanals, les seves veus són més crítiques. D’una banda es posa de manifest l’esquerda digital (tot i que semblava que des de l’administració aquest tema es resoldria, han estat molts els adolescents que o no tenien dispositius i/o teníem problemes de connectivitat). D’altra, i pot ser és el que més m’ha cridat l’atenció, demanen aprenentatges útils per la vida, canvi en les metodologies i també un canvi de mirada dels docents per deixar de ser “un full de càlcul”. Si bé no ho han dit tots, alguns sí han manifesta que han trobat a faltar el contacte.

Com a punt a continuar treballant la concreció de les mesures i dels canvis del propers cursos, avancem amb la diagnosi però hem de continuar treballant amb el disseny de les actuacions per avançar.

La sessió que més m’ha agradat ha estat la del diàleg amb el Guillermo Chirino, l’Eudald Carbonell i la Laia Servera. Crec que ha estat molt encertat fer aquesta barreja de personatges per contextualitzar el moment en què vivim d’una manera fresca i dinàmica de la mà d’experts en el comportament humà. La capacitat de l’Eudald per transportar-nos als nostres avantpassats és increïble. Ens ha parlat de la importància de l’educació intergeneracional i sobretot de l’aprendre per aprendre. Comparteixo totalment aquests aspectes ja que l’educació no es unidireccional sinó que els joves tenen molt a ensenyar-nos. L’Eudald diu que els joves no han de fer cas als seus pares quan aquests els donen la seva visió del món. També ha relacionat educació amb crisi i adaptació. Ha deixat clar que la base de l’avenç és la ciència i que per dialogar primer s’ha de reflexionar. Per parlar de la situació actual fa referència a la individualitat col·lectiva. I remarca les oportunitats que la crisi ens ha portat. Això respon a que l’espècie ha de continuar i sincronitzar-se amb l’evolució responsable com a progrés conscient.

I la Laia ha comentat que els nens s’adapten a les situacions complexes més que els grans per la seva gran curiositat. I que ella primer estudia els temes per poder explicar-los posteriorment als nens i nenes.

La resta de la Jornada també ha estat molt interessant sobretot les actuacions dels alumnes i les aportacions de diversos membres de la comunitat educativa. A partir de tots hem pogut sentir que l’educació és un bé preuat que entre tots hem de valorar i treballar perquè arribi a tot l’alumnat i s’aconsegueixi l’excel·lència. L’equitat conjuntament amb la qualitat de l’educació són els pilars fonamentals en què saixeca l’educació i en aquesta Jornada se n’ha parlat molt des de diferents mirades (famílies, alumnes, professors…). Hem d’aprofitar aquesta situació complexa que vivim per adaptar-nos i sortir-ne reforçats. En aquest sentit hem de parlar sobretot del tema digital ja que molts centres s’han adonat de les mancances en aquest sentit i ara estan treballant per millorar la competència digital dels alumnes i professors i en general de tota la comunitat educativa. També cal destacar que s’ha intensificat el treball en les competències digitals, les personals i socials.

L’adaptació comportarà innovació. I això millorarà els nostres centres i en definitiva l’èxit de l’alumne que en aquest context es converteix en el centre de tota l’educació.

He trobat a faltar una mica d’autocrítica i de concrecions en l’aplicació en els centres educatius.

La desigualtat social de l’alumnat cal tenir-la més present de cara a fomentar la transformació educativa amb més recursos i els millors professionals. Hem de fer realitat l’equitat i crear entorns d’aprenentatge inclusius.

No s’ha parlat dels centres educatius que venen exclusió social.

La digitalització de l’educació ha de començar pels centres amb l’alumnat més vulnerable i ha de comptar amb la formació de tota la tribu.

Moltes gràcies.

El canvi pedagògic s’ha establert en previsió a 10 anys, un dels punts essencials és reduir les ratios i actualitzar el sistema educatiu. Hem donat un pas endavant introduint nou professorat, per enriquir l’aprenentatge individualitzat i atenent a la diversitat sempre mantenint l’escola com un espai segur sent la presència al centre un dret.

Els canvis són accelerats, hem d’acompanyar seguint el ritme dels nostres estudiants amb tipologies diverses i millorant la competència digital que ha de ser assumida per tot el sistema educatiu i és una de les grans mancances que s’han de cobrir a un ritme que va més apresa del que estem acostumats.

Un pla d’igualtat d’oportunitats ens fa participar en la societat junt la DGDE implementant aquest pla de digitalització amb una transformació digital que  és una competència clau aquest impuls.

El canvi de contextes : aprendre a aprendre, hem de sumar eines, els nens escoltant aprenent i saben que té valor, depen el que esperes rebràs! Quan escoltes t’esforces per arribar on vol l’adult.

Els 4 eixos fonamentals

L’espai i el temps educatiu;  la conversa, la comunicació com a tema transversal, la diversitat en el sistema educatiu junt els treballs amb el Consell Escolar ens fa veure la realitat.
La transformació educativa: la funció de l’educació  en una societat que vol garantir la justicia-social i millorar-la amb una transformació de la metodologia de la Innovació: fent-la més inclusiva i sostenible.

L’espai físic: Projectes com l’Smart Classroom uneix a families i alumnes amb un disseny d’espai. Quins canvis requereix l’aula, tots els espais enriqueixen i serveixen per a millorar l’aprenentatge, tenim clar que els espais no s’han adaptat als canvis metodològics ni pedagògics, hem de fonamentar com són els espais .

Les pedagogies actives integrants amb tecnologia.Si fem canvis els alumnes són els primers que s’adapten .

Eduquem per justicia social i garantir l’educació.

La digitalització: tecnologia ha d’anar acompanyada amb una transformació educativa que pot ser visualitzada com una oportunitat; pel temps, els horaris el què volem fer després, però hi ha un perill que podem fer camí enrere i ho hem d’evadir açò. L’acompanyament i la cura amb el retorn a les escoles.
Amb el disseny universal de les app i amb modalitat diferents, els alumnes tenen interessos i necessitats diferents.

Personalització de l’aprenentatge, hem de descobrir quins són els interessos i veure les diferents realitats L’EMPATIA en classe amb els alumnes i els professors ens permet una personalització no una individualització en la realitat complexa
Conèixer l’alumnat i els seus vincles és una aprenentatge social.  La creació d’un
Disseny universal d’aprenentatge amb un entorn inclusiu, els grups bombolla ens han fet veure un vincle personal que molts no tenien abans.

Resumint l’esforç del professorat i tot el sistema educatiu deixa pas a compartir la majoria del temps fent tutories personalitzades fora d’horaris, temps que enriqueixen l’empatia del professorat amb l’alumne…però part dels participants hem vist que el temps és la nostra contra i si tots anem a una,  junt amb els recursos:  les solucions s’agilitzarien i l’alumnat després es veu recompensat són els temes prioritaris per l’educació aprendre a aprendre tots junts; Departaments Governs, estudiants, famílies i professorat dins d’un entorn divers i amb una digitalització lenta però constant i que poc a poc ens va arribant…els temps d’aprenentatge i de formació del professorat, alumnat, famílies és llarg i ha de ser constant, hem de tenir present que la via ràpida és voler,  però mai anar enrere aprendre de que fem bé i que no hem de fer.

La seguretat en les escoles ha sigut la prioritat.

Tot i algun problema tècnic amb el so, es va poder seguir tota la jornada molt bé. Em van semblar molt interessants les aportacions de l’alumnat, perquè com a mestra, em feien reflexionar i qüestionar-me moltes coses a les que sovint, no donem importància.

De les converses, la que més em va agradar és la de l’acompanyament i la cura i també com es va enfocar el tema de la personalització dels aprenentatges com a procés dinàmic i des de l’analogia amb el “creixement orgànic” de l’aprenentatge.

Tot creant l’entorn afavoridor de l’aprenentatge perquè aquest floreixi, respectant les diferents maneres d’aprendre dels alumnes, als que cal conèixer i reconèixer, generant vincles i empatia amb ells. Les aportacions del xat i les preguntes formulades, també ajudaven a dinamitzar les converses.

Felicitats a tots i totes les que vàreu fer possible aquesta jornada, tan útil per al professorat. Va estar molt ben moderada i dinamitzada, intentant ajustar-se als temps establerts en tot moment.

Gràcies, per compartir espais de reflexió com aquests, tan necessaris en el nou present educatiu que ens toca viure.

– La globalització és l’error més gran que hem pogut fer els humans perquè es perd la diversitat social, etològica,… Es proposa anar cap a la planelització: augmentar la diversitat i integrar-la.

– Evitar transmetre dogmes. És important que els adults transmetem coneixement des de l’esperit crític:  oferint el dubte.

– Les cases i les escoles no són el mateix perquè tenen funcions diferents a nivell espaial. El que és important és que les escoles haurien de garantir espais semblants en relació a la qualitat pedagògica.

– Crisi està composada de dos imatges: perill i oportunitat. Què volem després del que estem vivint?

– Hem d’aprendre a través de la participació: afavoreix el sentiment de pertinença i per tant també es té cura.

– Disseny Universal d’Aprenentatge: convé tenir-lo present. El creixement orgànic de l’aprenentatge. Creem l’entorn afavoridor perquè l’aprenentatge floreixi. Hem de conèixer i reconèixer els infants i joves.

Crec  que el afecta de manera més important en el món educatiu actualment és la gran bretxa social que s’ha manifestat des del confinament per la pandèmia.  Si no es resol aquest tema crec que no podrem avançar gaire .

La jornada de l’altre dia va començar amb un estat de la qüestió, un mirall d’on ens trobem actualment, una època de canvis i d’evolució. És cert que el món pedagògic està sotmès -com a DNI genètic- a una revisió constant, però aquesta vegada s’ha introduït un accelerador potent.

Si serem capaços de sobreposar-nos a tot això és una pregunta la resposta de la qual no trobarem fins d’aquí a un temps, quan fem una mirada enrere, quan la història ens expliqui les característiques d’on som i reflexionem sobre els errors que vam cometre i els encerts que vam tenir.

Sembla que anem per bon camí, si més no, la bona voluntat no és només l’única recepta -sí l’ingredient principal- i la manca de recursos ens pot fer davallar i no arribar al nostre objectiu principal. Si més no, tot està  per fer i tot és possible.

En el sentit de crítica constructiva, certes intervencions es van fixar massa en qüestions terminològiques.

Em centraré en les converses, concretament en el:

4 – La personalització dels aprenentatges

– La personalització dels aprenentatges va més enllà de la individualització( ajustar el ritme d’aprenentatge), la diferenciació (ajustar la metodologia) i la inclusió (eliminar les barreres de l’aprenentatge).

Hem de tenir present que la Personalització i Individualització no són paraules sinònimes.

La Individualització és on les competències del currículum i en l’adquisició d’aquestes condicionen el procés d’aprenentatge. Superar les limitacions que té l’aprenentatge adaptant-les per poder ser assolides.

La Personalització el focus és l’aprenentatge, les possibilitats i  la veu de l’aprenent. L’alumne és al mig de l’aprenentatge des del punt de vista holístic, com a projecte vital, social, desenv. acadèmic (curricular), capacitats innates (neurociència). Tots som diversos.

– Les claus per personalitzar des del Disseny Universal, són productes on hi pot accedir tothom (braille,…). S’ha de conèixer la realitat  dels alumnes. És crear un canal de confiança en els alumnes per saber les seves necessitats. Els professors hem de presentar diferents realitats, generar empatia amb els alumnes, a partir de diferents realitats: discapacitats, diferencies socials,… per veure que es pot parlar de tot.

– El sentit dels aprenentatges en els quals la personalització és necessària, hi ha molts interessos en aquests moments. La personalització no és una moda és una realitat, com a canal per adquirir unes competències. Un aprenent desenvolupa les seves competències en el que s’involucra en el repte.

Personalitzar no es fàcil però és possible.

La personalització segons el Disseny Universal d’aprenentatges hem de crear entorns altament inclusius. Els docents creen l’entorn afavoridor, per crear l’aprenentatge – donar fruit en la manera d’aprendre de cada alumne.

Hem de conèixer i reconèixer els nostres alumnes i d’aquesta manera es crea el vincle.

La Personalització és un procés dinàmic i flexible, evoluciona en els interessos dels alumnes.

Els vincles han de ser importants a l’aula, crear un ambient d’empatia, clima on els alumnes es coneguin.

Per tant l’acompanyament i transformació on la veu de l’alumnat l’hem de posar en el centre de l’aprenentatge.
Les interrelacions, les emocions són claus en el creixement de l’alumne, que hem d’anar acompanyant i creant vincles per anar creixent conjuntament entre professorat i alumnat, a través de totes les realitats.
S’han de trobar espais per conèixer les seves inquietuds, necessitats. En aquests moments els grups “bombolla” ens han permés conèixer realitats.

Molt interessant sentir la veu de l’alumnat; cal promoure aquesta reflexió de l’alumnat sobre el seu procés d’aprenentatge i sobre les seves potencialitats. És un punt de partida per avançar en educació.

Tal i com diu Guillermo Bautista: “Cal deixar de pensar en l’espai i l’aprenentatge com l’entenem ara”. I això no és fàcil. És imprescindible fer una detecció des de fora de les necessitats i dels interessos de l’alumnat per a poder conèixer quins són els seus objectius i ajudar-los a construir el seu aprenentatge.

Molt interessants les reflexions de Cèsar Coll i Begoña Román.

De la taula de “La digitalització de l’educació” remarcar la idea de l’oportunitat de transformació educativa que se’ns planteja amb la crisi actual i de la importància de la reflexió pedagògica sobre la tecnologia.

Una jornada de bona qualitat.

Si hagués de destacar dos fets que m’han entusiasmat serien :

-el vídeo de l’alumnat de l’Institut Milà i Fontanals explicant com viuen l’educació formal a l’institut i com els agradaria que fos i que m’ha fet més conscient encara de la necessitat d’escoltar els infants i adolescents i considerar-lo imprescindible en qualsevol plantejament de treball.

– el mapa de reflexions, que l’he afegit a  adreces d’interès en el meu ordinador per tenir-lo present tot sovint.

Finalment vull agrair el treball i l’esforç a totes les persones que han fet possible aquesta trobada.

• Critiquen la diferència amb primària.

• Volen fer coses més útils (declaració de renta).

• Demanen un tracte més proper.

• Necessiten que els professors transmetin curiositat per aprendre.

• Classes una darrera l’altra, volen moure’s.

• Seria just poder avaluar al professorat.

Pla d’educació digital:

• Es necessiten centres digitalment competents (en tots els àmbits).

• Acceleració arran de la pandèmia.

Converses:

Ø Si hi hagués vincle no hi hauria abandonament.

Ø Es requereix formació docent en intel·ligència emocional.

Amb tot, felicitar-vos per l’organització i la posada en escena dels diferents sectors implicats.

Molt interessant la veu dels alumnes, que poc que els escoltem. Per què es troben desmotivats?

Demanen més pràctica i menys teoria, demanen uns professors més propers, que tinguin en compte a tots els alumnes, als que els costa l’aprenentatge també. Volen aprendre i no està tan pendents de la nota.

Hauríem d’aprendre a aprendre escoltar-los. Com ens deia l’Eudald Carbonell, els infants i els joves  no transmeten les coses perquè sí, hem de creure realment que allò que diuen té valor.

Com bé deia la Begoña Román, acompanyar és estar al costat de l’alumne, caminar amb ell.

César Coll també ens recordava que cal tenir en compte la veu de l’alumne i els seus interessos. Hem d’anar cap a una personalització de l’ensenyament que no vol dir individualitzar.

Vaig trobar molt interessant la conversa sobre l’acompanyament i la cura i la  personalització de l’aprenentatge. El vincle emocional amb el nostre alumnat és l’eina essencial amb la qual comptem els docents per acompanyar-los, tenir-ne cura i despertar les seves ganes d’aprendre però, no només hi ha d’haver un acompanyament emocional amb els alumnes, també cal amb les famílies i amb els docents. Molt important generar empatía.

Cal que la teoria la posem en pràctica, com ens deia la Marina Garcés hi ha molt desajust entre el què diem que volem i el que realment passa.

Estic molt d’acord que no ens han de fer por els canvis i si a l’escola li cal un canvi en l’àmbit d’espais perquè s’adapti millor a les nostres metodologies, endavant, però també ens aconsellaven no fer-ho sense formació i, sobretot parlar i debatre juntament amb tota la comunitat educativa dels espais que necessitem perquè donin resposta a les nostres necessitats educatives.

Moltes gràcies per la jornada.

En particular destacaria les aportacions Begoña Roman, Kilian Jornet, Neil Herbisson, César Coll i Laia Servera. De manera que en aquesta reflexió pròpia comentaré algunes de les seves reflexions seguint la proposta de la mateixa jornada separant-ho en tres blocs temàtics: passat, situacions del present i cap a on anem.

Quan a la l’educació del present , un cop més van ser moltes les anotacions que vaig prendre de la filòsofa Begoña Roman, pero en vaig destacar dues que al meu lloc de treball he citat ja més d’una vegada. La importància de “CONÈIXER I RECONÈIXER A L’ALUMNAT” i recordar que cal “ACOMPANYAR  no és accelerar ni frenar, ÉS CAMINAR AL RITME”. Aquestes paraules  serien un bon  “lema” m’atreviria a dir,  és important tenir-les en compte a les realitat educatives del nostre present per desdibuixar un destí molt més INCLUSIU. Aquí coincidiriem amb Cesar Coll, estudiós en els darrers anys de la personalització, qui recorda que la personalització “no és individualització.” Tanmateix, al darrer dels diàlegs se’n van fer moltes aportacions complementaries molt interessants també.

Respecte experiències destacar la veu de Kilian Jornet qui recorda a les dinàmiques educatives des de les escoles rural i cada cop més exportades a les ordinàries d’oberta a l’entorn.
Coneixedora  de Neil Harbisson des d’una formació de plàstica i art, un KUDI que vaig realitzar a principi de curs, és  important la seva figura com un cas d’inclusió  donades les diferències gràcies a la mateixa ciència. Per aquest motiu, cal estar alerta davant dels diferents alumnes, ja que hi ha evidències aparents que potser es dona per descomptat que són d’una manera. I Neil no podia veure colors, devia tenir les seves dificultats. En canvi, es va trobar la manera de superar-se gràcies a la ciència i la digitalització,….quan “Neils” hi ha a les escoles de Catalunya.  Cal estar atents.
Sense deixar de banda les aportacions de l’alumnat on es veu clara la importància del moviment i la necessitat de tenir en compte les seves necessitats per fomentar l’esforç en busca d’una pedagogia de la satisfactorietat, tal com diria Cesar Coll.

Per últim per anar tancant, destacar les paraules de  Laia Servera quan parla del que s’edita des del programa infoK. “ Expliquem el que expliquem per aprendre-ho nosaltres.” En particular, coincideixo amb el fet “que l’aprenentatge sigue el centre de les nostres vides és molt interessant”. I recordant novament  a Cesar Coll, és important procurar una PEDAGOGIA de la SATISFACTORIETAT, en el sentit que darrera hi ha hagut un procés d’ESFORÇ per “caminar al ritme” al trot en alguns casos i, ara mateix i en el meu cas,  somric mentre escric aquestes darreres paraules.

En definitiva, tendir cap a una educació on es plantegi el repte “d’educar en una socialització responsable i consciència crítica” en la que els ODS (objectius de desenvolupament sostenible” siguen TRANSDICIPLINARS i motor de compromís per al canvi.

Hi han hagut aportacions molt enriquidores en tots els sentits, però em centro amb la reflexió de Coral Regí, en l’àmbit de la digitalització. Per tots ha sigut un repte, iniciar, consolidar o millorar en l’àmbit digital, però tal i com es va comentar jo tampoc m’imagino una situació com la que hem viscut sense internet. Ens ha permés estar a prop dels nostres joves i poder acompanyar-los (i ells a nosaltres també). Hem de potenciar l’àmbit digital i això no significa deixar a part altres pràctiques i metodologies docents com una bona explicació per part d’un professor expert.

Estic segura que entre tots dominarem les tecnologies i sabrem com fer-ho per a què elles no ens dominin a nosaltres.

Per aconseguir L’ÈXIT, amb majúscules, hem d’assumir la realitat. És necessari tractar de manera desigual els que són desiguals, organitzant i gestionant els recursos de forma que afavoreixin l’equitat, la igualtat d’oportunitats i la cohesió social, donant a cada alumne tot allò que necessita i exigint-li tot allò que pot donar segons les seves possibilitats i capacitats.

Crec que tenim un repte molt gran per precisament transformar la nostra mirada com a gestors educatius, ara per ara tots som escola i ens hem d’escoltar.

Molt interessant les visions en quan a la organització i a la gestió dels aprenentatges, els espais educatius i les tasques educatives.

transformar per reinventar-nos.

Felicitats per aquesta jornada.
Seguim

Per altra banda, destaco la competència digital, avui en dia se’n parla molt en l’àmbit educatiu. S’ha de posar èmfasi en les necessitats que tenen els docents, proporcionar una formació que cobreixi aquestes i proporcionar material a totes les escoles (alumnes, docents i famílies).

La majoria de nosaltres veiem que quan es realitzen activitats fora del centre és quan l’alumnat aprèn, gaudeix i relaciona i es relaciona més. Per tant es totalment cert que hauríem d’obrir portes i buscar més relacions amb l’exterior amb la realitat que es trobaran quan surtin fora. Quan de cop i volta al mes de juny els fem ser adults.

HA ESTAT MOLT BÉ LA INTERVENCIÓ DE TOTES LES VEUS AFECTADES, GESTORS, POLÍTICS, PROFESSORAT, EXPERTS, MARES, ALUMNES (amb une actuacions molt treballades i emocionants), però amb un temps tant curt el debat és impossible.

Els ponents molt adequats, també.

El fet que des del Departament ens diguin que hi ha una inversió en digitalització molt important i que al professorat no ens hagi arribat cap equipament deixa en evidència la gestió del Departament

Pel que fa a l’assistència parcial en estudis post-obligatoris per evitar contactes i desplaçaments no s’ha fet referència en tota la xerrada al fet que al professorat si que ens obliguen a assistir durant tota la jornada al centre (tinguem o no classes presencials) per la qual cosa no sé si és cert i no tinc clar que l’objectiu final sigui evitar al màxim possible els contactes. És un tema que es podria haver reivindicat en una jornada com aquesta.

Bé, com a conclusió em quedo amb tot allò après i penso que ha estat molt intensa i profitosa, malgrat alguna mancança com les mencionades en paràgrafs anteriors.

Moltes gràcies per organitzar enguany aquesta nova edició en temps tan difícils.

Comentar-vos que la XXVIII Jornada del Consell Escolar de Catalunya vaig seguir-la sencera, des de casa, telemàticament.

Vaig trobar que aquesta  estava molt ben estructurada i excel·lent guiada, en el temps de les intervencions.

Igualment, em va sorprendre la diversitat d’oradors que hi van intervenir, aportant el seu granet de sorra d’allò que més en saben dins del treball que fan diàriament.

Felicito Jordi Rodon Cuixart i Raül Manzano per la seva conducció, a tota l’organització, cosa que per la gran quantitat de gent que la vàrem seguir, suposo que no va ser una cosa senzilla de portar a terme.

Resumint, estic molt satisfeta per haver-hi estat virtualment i espero tornar-hi a ser, però aquesta vegada, presencialment, en la pròxima convocatòria.

Molt agraïda i a reveure!

Un regal poder comptar amb les veus de la Marina Garcès, el Marius Serra o la Natza Farré, entre altres.

Que la Begoña Roman ens recordi que acompanyar significa estar al costat, ni empenyent ni endarrerint i que l’aprenentatge personalitzat no vol dir individualitzat sempre ens fa pensar i reflexionar sobre la nostra pràctica educativa.

Però que un jove et parli de que el pas a la vida adulta és aterrador, que el professorat també hauria de ser avaluat, que depenent del professor un alumne/a treu una nota o una altra… això si que ens ha de fer reflexionar. Els hem d’escoltar i hem de prendre nota de tot allò que el jovent proposa per tal de poder ajustar la nostra resposta educativa. Al cap i a la fi, l’objectiu de l’educació és afavorir el desenvolupament integral de l’alumnat per tal que puguin esdevenir adults responsable i que tinguin la capacitat d’exercir els seus drets i deures com a ciutadans dins una societat democràtica.

Molt agraïda d’haver pogut assistir a aquesta Jornada

Certament, comparteixo la visió que hem d’avançar conjuntament cap a una societat més humanitzada, integradora, oberta al món i al servei de la persona.  Així doncs, hem d’orientar l’educació cap a aquest horitzó i, amb aquest horitzó comú, farem que el nostre país avanci.  Em va agradar doncs, que es relacionés la revolució tecnològica amb l’acompanyament i, també la distinció que es va fer entre individualització i personalització.  Alumnes i docents som també humans i, el creixement, evolució i aprenentatge és personal.  Tots estem en constant aprenentatge i canvi.  L’ aprenentatge és el centre de les nostres vides i aprendre a aprendre és fonamental.  Una de les reflexions d’ Eudald Carbonell que personalment em va ressonar i vaig trobar molt interessant, és que hem de caminar cap a l’ individualitat col•lectiva, l’ evolució responsable i el progrés conscient.  I, aquesta pandèmia ens ha sacsejat de tal manera que ens ha presentat l’oportunitat per a fer-ho.  Es tracta doncs de repensar el model educatiu en aquest nou marc.

Considerant els 4 eixos de la jornada i des del meu punt de vista, l’ eix entorn l’acompanyament i la cura és el pal de paller.  La nova revolució serà cuidar-nos, cuidar-nos els uns als altres, frase de Marina Garcés que va recordar Anna Forés  en la seva intervenció.  I, per últim, tal com Elena Ferreiro va remarcar cap al final,  igualment comparteixo que la veritable transformació passa per posar la veu de l’alumne en el centre del propi procés d’aprenentatge.   Les emocions són clau pel creixement i l’ aprenentatge.  En conclusió, cal generar vincles per poder créixer i aprendre plegats.

Moltes gràcies per la Jornada, va ser meravellosa!

Jo sóc d’aquells professionals on intento establir un gran vincle emocional amb els alumnes, el meu dia a dia, com a cap d’estudis del meu centre, em fa tractar amb aquells alumnes que diàriament a l’aula no se’l entén. Em va agradar molt, que a la Jornada se’n parles de la importància d’establir vincles emocionals com una eina essencial per acompanyar, tenir cura i despertar les ganes d’aprendre en els alumnes, fet que compateixo dia a dia amb la meva feina.

La neurociència i la neuroeducació són part d’aquest nou procés d’aprenentatge i invertir temps en l’estat emocional del nostre alumnat és garantir que el procés d’aprenentatge pugui ser molt millor.

A més les emocions, formen part del creixement vital dels alumnes i de nosaltres mateixos. I amb empatia a classe s’obtenen millors resultats.

Acompanyar i situar a l’alumne en el centre del seu propi aprenentatge, ajuda a despertar interessos en els propis alumnes i facilita la interacció alumne- professor.

Una frase que em va agradar molt va ser: “La formació amb psicologia i amb estratègies per escoltar de vegades falten molt a les aules” amb la qual estic 100% d’acord.

Per últim gràcies a la Jornada vaig descobrir el documental “Glance up” de Joan Pahisa, excel·lent!!

Ha estat plena d’opinions i raonaments que em semblen molt enriquidors i que crec realment útils per a orientar la reflexió sobre la nostra pràctica educativa i, si és el cas, reconduir-la.

Sobretot m’han interessat les aportacions de les converses de “digitalització de l’educació” i de “personalització dels aprenentatges”.  M’han fet reflexionar sobre les oportunitats que ens ha generat a nivell educatiu el fet d’haver estat confinats durant el mesos finals del curs passat.

Aquesta realitat ens va obligar a reinventar, de forma urgent, allò que estàvem fent i a accelerar d’una forma que no esperàvem fa uns mesos  el procés de digitalització  de l’escola.

Ara, quan hem d’afrontar el confinament d’un determinat grup-classe, ho fem amb una altra perspectiva, sense tanta angoixa com al març.  Gràcies a les circumstàncies que hem viscut, hem conegut noves eines, hem aprés a utilitzar plataformes de comunicació, hem experimentat nous models d’avaluació, …  inclús ens hem acostumat a fer reunions amb les famílies, i entre nosaltres, de forma virtual.

També ens ha servit per a coordinar a nivell de centre les eines digitals, unificar les pautes del seu ús, plantejar-nos noves modificacions en la forma d’incorporar-les  al nostre dia a dia i avançar en la nostra pròpia competència digital.

Entre altres aspectes, la digitalització està canviant el nostre model d’acompanyament de l’alumnat, el tipus de tasques que plantegem, les que fem a classe i les que enviem per casa i, en conseqüència, estan modificant la metodologia que utilitzem.
Aprofitant la tecnologia podem diversificar el treball, potenciar l’aprenentatge  autònom, estimular la curiositat dels nens i nenes, guanyar en aspectes competencials. I tot això utilitzant  eines que son molt més properes pel nostre alumnat que les tradicionals  i que els resulten tremendament  atraients.  No hem d’oblidar que, en bona part, son les eines que utilitzen més o menys habitualment fora de l’escola.
I a sobre, com es deia a l’última conversa, la utilització de la tecnologia, pot ser un bon instrument per a facilitar la personalització dels aprenentatges, el creixement personal de cada nen i cada nena partint de les seves necessitats, característiques i interessos.

Fa temps que la  tecnologia s’està incorporant a l’escola, però no sempre donant-li un sentit concret i, de vegades, sense reflexionar sobre com aprofitar-la realment per a la nostra finalitat educativa.
Situacions com les que estem vivint  empenyen contundentment  l’escola, perquè, de forma reflexiva, s’adapti progressivament a les necessitats i els requeriments que li fa la societat del segle XXI.

Com es deia també a la Jornada, els moments de crisi son també moments de noves oportunitats.  Aprofitem doncs la part positiva d’aquesta situació per a millorar, tant com puguem, la nostra pràctica docent.

En primer lloc, la tecnologia ha d’entrar a l’escola i ha arribat per quedar-se. Per tant, es fa necessari que tant el professorat com l’alumnat i també les famílies desenvolupin les competències digitals, que són clau per a l’aprenentatge per la vida. A més, és important que els centres tinguin un pla estratègic per treballar en xarxa.

En segon lloc, l’ús de la tecnologia a l’aula ha d’anar acompanyada d’una revolució metodològica en què la realitat s’aproximi als alumnes i d’un canvi de marc mental que té a veure amb processos d’aprenentatge i amb l’acompanyament de l’alumnat. El professorat ha de formar-se i estar al corrent de les novetats, no ha de tenir por de provar noves maneres de fer a l’aula i és essencial escoltar l’alumnat perquè d’ells se n’aprèn. La tecnologia no mata l’escola i no crea professors robots, la tecnologia potencia el rol de l’educador com a acompanyant del procés d’aprenentatge de l’alumnat en el seu creixement personal i vital. No es tracta de repetir el mateix, hi ha el perill de tornar enrere, sinó de mirar al futur i trobar una nova fórmula intercanviant llenguatges.

En tercer lloc, cal saber utilitzar correctament les tecnologies i treballar perquè allò que forma part del dia a dia de l’alumnat sigui també una eina d’aprenentatge i de reflexió sobre com construeixen les seves relacions socials. Certes problemàtiques del món real es traslladen al món digital i és la nostra feina donar eines a l’alumnat perquè actuï i no perpetuï determinats comportaments a les xarxes socials. En aquests sentit, convé treballar l’educació emocional a les aules i tenir present les maneres de comunicar de l’alumnat també al món digital.

Per últim, la necessitat d’acompanyament de l’educador va més enllà de l’escola i és compartit amb la família. Tenim una oportunitat de transformació educativa i de reflexionar sobre com volem que sigui l’escola després del pandèmia. Ara és el moment de fer-ho.