L’impacte de la pandèmia primer i la necessitat de tornar a l’escola en la situació que se n’ha derivat han posat sobre la taula la importància de les cures i l’acompanyament en l’educació. En el primer cas, la funció de custòdia que l’escola exerceix en el si de la societat s’ha d’actualitzar obligatòriament davant les circumstàncies presents. És evident que no hi pot haver escola presencial sense les mesures que n’assegurin la viabilitat. En el segon cas, podria dir-se que l’acompanyament és la raó de ser de l’escola i de la seva finalitat educativa. Per al model d’educació actual, l’acompanyament és imprescindible i si l’acompanyament fracassa no es pot considerar que el procés educatiu sigui exitós.
Pel que fa a la cura, o més aviat les cures, a més de la redifició de la custòdia, cal parlar de la salut amb relació als col·lectius que hi conviuen: alumnes, docents i personal d’administració i serveis.
S’ha parlat molt de la funció de custòdia que té l’escola, sobretot en les primeres etapes educatives. Es tracta d’un aspecte íntimament lligat a la funció de socialització, creixement i desenvolupament personal. Aquesta evidència s’ha fet palesa alhora que l’escola ha vist cancel·lada primer i amenaçada després la presencialitat. Així doncs, sembla necessària una reflexió orientada a la revalorització en positiu d’aquesta funció social de l’escola, si més no per contrarestar el discurs que posa èmfasi en el caràcter d’aparcament de la institució. Pot donar-se per descomptat que, avui per avui, la condició sine qua non per a una educació possible en el marc de l’escola presencial és l’actuació contra la covid-19, és a dir la cura de la salut. Les mesures governamentals i els plans de contingència dels centres marquen les línies d’actuació en aquest sentit. Higiene i escola constitueixen un binomi que convé retroalimentar mútuament. Promoure els hàbits higiènics i involucrar infants i joves en l’adopció de mesures higièniques és una necessitat en el context escolar i també en el social, amb la finalitat de fer de la higiene un exercici efectiu. En aquest sentit, caldria pensar en la possibilitat de reforçar l’adequació per a la salut en el currículum i en la manera de fer efectiu el treball de professionals de la salut en l’àmbit escolar. A més de l’alumnat, el col·lectiu docent i el personal d’administració i serveis també hi estan involucrats. Articular un acompanyament satisfactori d’aquests col·lectius és també una necessitat ineludible que cal fer efectiva com abans millor. Cal pensar com.
Quant a l’acompanyament, cal abordar l’acollida i la tutorització, específicament en allò referent a la forma de portar-la a terme i al suport emocional.
Plantejar l’adaptació del pla d’acollida de centre al nou present sembla una necessitat peremptòria si es vol portar a terme un ensenyament-aprenentatge personalitzat i equitatiu per al conjunt de l’alumnat. La situació d’inestabilitat i d’incertesa no tan sols no ho desaconsella sinó que ho demana imperativament, si convé exercint una adaptació continuada en funció de les circumstàncies de cada moment. Cal pensar en les estratègies que puguin fer-ho factible i definir-les.
La tutorització en el nou present educatiu ha de reforçar les estratègies de seguiment de l’alumnat, dedicant-hi més recursos humans per mitjà de la cotutoria expandida a tot el claustre, de manera que es pugui fer efectiu un doble acompanyament acadèmic i emocional. Aquest segon aspecte demana atenció preferent en el nou context educatiu de manera anàloga als requeriments corresponents a la higiene física, ja apuntats. Les conseqüències de la pandèmia i del confinament, i també les circumstàncies en què es desenvolupa l’escola actualment incideixen en l’ànim de l’alumnat i poden arribar a constituir problemes de salut. Per afrontar circumstàncies adverses és millor per als infants i joves disposar d’una personalitat emocionalment forta. En aquest sentit, l’acompanyament emocional que hi ha de fer l’escola ha d’anar orientat a educar les emocions amb la finalitat d’assegurar, també, l’èxit de l’ensenyament-aprenentatge, de manera que el procés educatiu sigui complet. Cal, doncs, definir en què ha de consistir l’educació emocional de l’alumnat i com s’ha de portar a terme. En aquest sentit, cal una estratègia de diagnòstic primerenc per a l’actuació preventiva i individualitzada amb relació als impactes sobre el desenvolupament socioemocional de l’alumnat. En qualsevol cas, resulta de sentit comú que aquesta comesa no es pot portar a terme sense la participació del mateix alumnat ni l’escolta activa per part dels docents que exerceixin la tutorització, cosa que demana un desenvolupament adequat de les estratègies de centre corresponents, que cal configurar adequadament. Pel que fa als docents, doncs, cal desenvolupar la formació corresponent en acompanyament emocional a l’alumnat en els diversos nivells educatius si es vol fer amb unes mínimes garanties d’èxit.
Com a part indispensable de les estratègies de la tutorització acabada d’esbossar, s’ha constatat la conveniència ineludible d’estendre-la a l’àmbit familiar com a conseqüència de la necessitat d’incorporar les famílies al procés educatiu dels seus fills i filles, una necessitat que va fer-se palesa durant el confinament i que, això no obstant, hauria de passar a formar part de les estratègies genèriques de tutorització en la línia de l’empoderament de les famílies i l’alumnat pel que fa als processos educatius. S’ha de pensar a incorporar a llarg termini aquest factor com un component més de la tutorització i l’acompanyament. Hi ha les possibilitats tecnològiques per fer-ho i es tracta de definir-ne les fórmules més adequades i els recursos que s’hi han d’esmerçar. La finalitat de tot plegat és que la família exerceixi sobre els seus fills i filles un acompanyament educatiu actiu que signifiqui un suport efectiu per a l’aprenent, tant en l’aspecte emocional com en l’acadèmic, en la mesura de les possibilitats. Aquesta implicació de les famílies en l’educació dels infants i joves demana, doncs, que l’escola en faci un seguiment planificat consistent en la tutoria compartida. La definició i adequació d’aquesta fórmula d’acompanyament acadèmic i emocional planteja un debat molt interessant sobre les característiques de l’educació a mitjà termini.
