Com assenyala un dels darrers documents sobre orientació professional, consensuats entre diversos organismes internacionals –UNESCO, CEDEFOP, Comissió Europea, etc.–, “l’orientació professional ajuda la gent a reflexionar sobre les seves ambicions, interessos, qualificacions, habilitats i talents, i relaciona aquest coneixement sobre qui són i amb qui es podrien convertir dins del mercat de treball” (CEDEFOP, 2019, p.2)
Entre les diferents activitats que l’orientació professional desplega amb aquesta finalitat, les experiències amb més èxit mobilitzen sovint sinergies entre el centre i el seu ecosistema laboral i social, participant-hi i fent participar en les seves pròpies activitats a agents externs, serveis d’orientació municipals, empreses, entitats, etc.
El passat dia 11 de juny, dedicarem la sessió de cloenda de la xarxa Orientapf a pràctiques en orientació professional. Tres centres van compartir experiències amb un concepte de la gestió de l’orientació professional obert als seus entorns sota diferents perspectives, i caracteritzat per una gran qualitat en la fonamentació dels respectius projectes, així com de la informació i els recursos proporcionats a l’alumnat.
La primera experiència ens la va aportar l’Institut Provençana de l’Hospitalet del Llobregat. Mar Fas i Pedro Durán ens van mostrar com és possible conjugar els serveis municipals d’orientació i el treball anual realitzat al voltant de l’IPOP al centre. La fusió entre les fitxes d’orientació professional que el centre ja treballava i les metodologies i recursos de les tècniques de l’Oficina Jove de l’Ajuntament (Belen Rufián i María Berga), generaren un projecte enriquit, amb una major qualitat de la infor
mació i els recursos proporcionats a l’alumnat, a més de formació específica per als equips docents. Si d’una banda l’Oficina Jove de l’Ajuntament ha facilitat al centre una metodologia i uns recursos que han millorat el treball fet sobre l’IPOP, d’altra banda, el projecte ha servit a les tècniques municipals per sistematitzar una via de col·laboració amb els centres d’FP, que fins ara no havien explorat i que oferiran a altres centres, tot remarcant, com assenyala Belen Rufián, el rol d’orientadors i orientadores del professorat, en tant que acompanyants diaris dels joves i coneixedors de les professions. Un win-win, en tota regla.
Per la seva banda, Elisenda Giner, de l’institut Salvador Seguí de Barcelona, ens va presentar el SIOJ (Servei d’Informació i Orientació Jove) que gestiona el propi alumnat del centre. El servei forma part d’un extens pla d’activitats relacionades amb l’acció tutorial i l’orientació, i és organitzat per l’alumnat que cursa el MP08 Informació Juvenil del CFGS Animació Sociocultural i Turística. Compta, a més a més, amb l’assessorament i formació de professionals d’entitats del sector, com els del PIJ de Sant Martí. Aquest projecte proporciona com a mínim un doble benefici: en primer lloc als joves del servei, en tant que és tracta d’una de les seves possibles ocupacions futures i enriqueix la seva formació. En segon lloc a la resta d’alumnat del centre, proporcionant-los informació i orientació d’una gran varietat de temes, amb la supervisió de professionals. Aquest tipus d’estratègia en la que la informació i les consultes es realitzen entre iguals sol ser força exitosa, ja que el major nivell de proximitat i identificació sol generar un major interès i motivació. En aquest cas veiem per tant com, a més d’aprofitar els recursos externs, les característiques dels seus cicles permeten endegar una experiència d’orientació en la que l’alumnat a l’hora que informa i orienta, està desenvolupant una experiència professional orientadora i de creixement per ells i elles mateixos.
El Centre d’Estudis Politècnics, amb Fran Arrébola i Antonio Domingo, ens va presentar un esdeveniment on l’alumnat, a través de la preparació del projecte final, es presenta professionalment a empreses, serveis d’ocupació i professionals de diferents sectors. Durant la fira It’s My Turn, que enguany ha estat la 4ª edició, interactuen entre sí, uns per cercar oportunitats laborals i, els altres, per trobar talent jove. Esdevé un projecte molt interessant i enriquidor per a l’alumnat, ja que durant tot el procés de preparació desenvolupa les seves competències (tant les tècniques com les transversals), defineix el seu perfil professional, identifica les empreses on treballar, prepara CV competencials, treballa la competència digital (pitch de pr
esentació, portafolis i gravació de ponències relacionades amb sector professional d’interès).
En definitiva, es treballa l’orientació professional amb metodologies actives com a factor motivacional, amb cinc objectius: posar en contacte les empreses amb el talent de l’alumnat, promoure la reflexió sobre la pròpia orientació professional, fer xarxa dins del propi centre, desenvolupar competències professionals i també les capacitats clau. Una de les alumnes participants destacava en la jornada que tot aquest procés li havia fet guanyar confiança i seguretat, i això ja és un gran èxit des de la perspectiva de l’orientació professional.
Totes aquestes experiències ens mostren diferents maneres de millorar la forma amb la que contribuir a que el nostre alumnat descobreixi què vol fer, donant sentit en les seves trajectòries a les experiències, els recursos i la informació que els proporcionem des dels centres. Una de les principals tasques de l’orientació professional és que els joves aprenguin com aconseguir i seleccionar informació, i com transformar aquesta informació en coneixement significatiu, en relació a si mateixos i a si mateixes, al treball i a la seva carrera (Kuijpers, Meijers i Gundy, 2010). Per tant, com més apertura i varietat de recursos, més eines tindran per poder interpretar i decidir cap a on orientar-se. No hem d’oblidar, a més a més, que l’orientació professional funciona com a un potent factor de motivació acadèmica dintre dels nostres cicles, des del moment que a l’FP la possibilitat d’establir una identificació positiva amb una figura professional és un important factor de retenció.
Per finalitzar, ens agradaria posar l’accent sobre una darrera dimensió que hem de tenir present en l’orientació professional. Enquestes a nivell internacional mostren que el 30% dels adolescents a tot el món estan interessats només en 10 ocupacions, i que les aspiracions professionals continuen estant molt determinades per l’estatus socioeconòmic, el gènere i els antecedents immigrants (CEDEFOP, 2019 p.7). Hem de treballar en la diversificació de les aspiracions ocupacionals i en eixamplar els horitzons professionals, ajudant l’alumnat a mirar més enllà del seu entorn immediat i els factors limitants i auto limitants amb els que es poden trobar. Des de l’orientació professional també hem de contribuir a un sistema més equitatiu i a una Formació Professional transformadora i no reproductiva.
Experiències d’orientació com les exposades en la Jornada de Cloenda contribueixen amb la varietat de recursos, la qualitat de la informació proporcionada, el paper actiu dels alumnes i la seva capacitat de fer xarxa amb l’entorn, a aquesta vesant transformadora i de millora contínua a l’FP que hem de potenciar.
Referències:
CEDEFOP (2019). Investing in career guidance. Luxembourg: Publications Office of the European Union.
Kuijpers, M., Meijers i F., Gundy, C. (2010). The relationship between learning environament and career competències of students in vocational education. Journal of vocational Behavior (78)21-30.
PODEU TROBAR ELS VÍDEOS I MATERIALS DE LES PRESENTACIONS A L’APARTAT “EXPERIÈNCIES” DE LA NOSTRA WEB.
