Programa Sensei

Sensei és una experiència de capacitació professional pensada especialmentper als docents novells de primer any. Els prepara per ser més autònoms, i els aporta les eines clau per desenvolupar la seva tasca amb més impacte en l’alumnat i amb més qualitat docent al llarg de la seva vida professional. El programa està dissenyat per a ser desenvolupat en residència en un centre educatiu, amb l’acompanyament d’una mentoria, i compta amb un programa formatiu amb seminaris, experiències pràctiques, reflexió, codocència i feedback constant.

Es focalitza a assentar de manera pràctica competències i aprenentatges considerats clau per poder créixer al llarg de la seva trajectòria professional. Aquest Programa té un constructe basat en la recerca, que ha demostrat l’impacte positiu que els programes d’inducció tenen sobre la qualitat docent i l’èxit educatiu. Dona coherència i continuïtat al treball realitzat des del Departament d’Educació en la formació inicial dels estudiants universitaris en pràctiques en centres de formació.

El Programa de residència inicial docent introdueix el concepte de mestres que acompanyen mestres amb la creació de la figura del mentor. El docent mentor acompanya el docent novell durant la primera etapa de professionalització.

Etimològicament, sensei vol dir “el que ha nascut abans” (del japonès sen “anterior” i sei “nascut”). La traducció més comuna de la paraula sensei és mestre de mestre.

Per què es necessita un programa d’iniciació a la docència?

Diferents organismes de referència com la UNESCO, la Comissió Europea i l’OCDE, entre d’altres, evidencien la importància i la necessitat de programes d’inducció en els sistemes educatius, els quals tenen per objectiu incrementar la qualitat dels docents i la millora dels resultats d’ensenyament-aprenentatge. Els països amb millors resultats educatius i més equitatius tenen programes de residència inicial docent. L’informe Effective Teacher Policies (2018) afirma que els sistemes educatius amb més taxa d’èxit tenen polítiques d’equitat i cultura d’acompanyament al docent novell i d’aprenentatge docent en centre.

Aquesta imatge és una captura

L’informe de la Unió Europea Education training monitor (2019) afirma que la inducció docent de qualitat juga un paper cabdal en l’excel·lència educativa. En aquest sentit, l’informe Teachers in Europe (2021) ressalta que hi ha un consens generalitzat en acompanyar el docent novell a partir de programes d’inducció.

La majoria d’estudis assenyalen un període òptim d’inducció
d’entre 12 i 24 mesos, sempre amb un programa formatiu definit per a tots els agents implicats en el procés (centre educatiu, persona mentora, docent novell). El darrer informe Eurydice (UE 2021) Teachers in Europe Careers,
Development and Well-being
destaca la importància de la
ITE (Initial Teacher Education) o iniciació al desenvolupament
professional docent, definint 4 condicions que influeixen en l’èxit dels diferents models d’inducció. Aquestes condicions són:

  1. Mentoria de suport
  2. Cursos i seminaris presencials o en línia
  3. Reducció de la càrrega de treball i de les hores de docència
  4. Codocència a l’aula amb docents experimentats

Altres investigacions constaten els efectes positius de la inducció. Ingersoll i Strong (2011) demostren que els programes d’inducció tenen un impacte positiu en 3 aspectes:
• Augmenten el compromís i la retenció del professorat novell.
• Milloren la realització i el rendiment de les tasques d’aula dels docents novells.
• Incrementen els resultats acadèmics dels alumnes del professorat novell.

D’altra banda, l’informe Early career teachers: pioneers triggering innovation or compliant professionals? (OCDE 2018) indica els aspectes que els docents novells identifiquen com a reptes:
• Gestió de les relacions socials i la convivència al centre i a l’aula.
• Eines per a fomentar la motivació de l’alumnat.
• Gestió de la implicació, la participació i la col·laboració entre docents.
• Estratègies de participació i acompanyament a les famílies.
• Recursos i instruments per a l’autoregulació dels aprenentatges.
• Autogestió i eficàcia de la càrrega de treball.
• Eines per a la resiliència dels docents novells.
• Gestió de les emocions.

Impacte per al sistema

El sistema educatiu català ha de garantir que els docents assoleixen competències que són clau per donar resposta als reptes de la societat actual. En aquest sentit, posar en marxa un programa d’iniciació a la docència és una clara oportunitat de millora de l’educació a Catalunya:

  1. Permet fer un salt en la manera com els docents comencen la seva vida professional. Cal establir ponts entre la formació inicial i la pràctica docent. Actualment, la majoria de docents inicien la seva tasca amb un període llarg de substitucions en diferents entorns educatius i sense un any d’acompanyament especialment pensat per consolidar competències professionals clau.
  2. És una de les polítiques amb més impacte en els resultats educatius i en la reducció de l’abandonament escolar. Els estudis comparatius i d’evidències més rigorosos constaten que els programes d’iniciació a la docència tenen un alt impacte en la qualitat docent, ja que consoliden pràctiques fonamentals per obtenir bons resultats en l’alumnat i permeten que els docents continuïn consolidant altres competències en el seu desenvolupament professional. Els països amb millors resultats educatius i més equitatius tenen programes de residència inicial docent.

.

  1. Assentarà un precedent i es promourà el debat sobre l’accés a la professió docent. L’avaluació del Programa vol demostrar que un programa d’aquestes característiques, com ja s’ha comprovat en altres països, té un alt retorn per al sistema i ha de permetre garantir l’adquisició pràctica de competències professionals clau per a la qualitat dels docents.
    En el marc del Programa, es promouran debats amb experts locals i internacionals sobre com ha d’evolucionar la política d’accés i acompanyament inicial a la docència. El Departament d’Educació té com a fita política la construcció d’un continu de creixement i desenvolupament professional dels docents.

Principis

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és Imatge18-1-849x1024.png

El Programa de residència inicial docent és un programa pedagògic en construcció contínua i es basa en una política pública comprensiva amb la participació de la comunitat professional i educativa.
Té una mirada polièdrica, atès que cerca la implicació de diferents agents educatius amb la interacció de diversitat de mirades, i sistèmica, perquè afavoreix l’aprenentatge de tots els agents implicats i té un impacte en el desenvolupament docent en el context del centre i en xarxa.
Els principis que el fonamenten incorporen les condicions de qualitat dels programes d’inducció analitzats en l’estudi comparat a nivell internacional.


Aquests principis són:

  1. Pràctica docent professionalitzadora com a eix vertebrador de la formació del docent novell i de la seva identitat personal i professional.
  2. El centre formador: entorn d’aprenentatge professionalitzador. Referent de la pràctica pedagògica per al desenvolupament professional docent, inicial i continu.
  3. Professionalització de la mentoria com a motor de qualitat en la formació docent en el període d’inducció: centrada en la pràctica i en el lideratge.
  4. Aprenentatge en xarxa i entre iguals: comunitats d’aprenentatge docent.
  5. Cooperació entre els agents implicats en el desenvolupament professional: centres educatius, universitats, ICEs i altres organismes, potenciant la transversalitat en la presa de decisions.
  6. Cultura de l’avaluació, centrada en el desenvolupament de les competències professionals, que permet al docent novell prendre consciència del seu propi procés i construir el seu sistema d’aprendre al llarg de la seva trajectòria.
Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és Objectius-captura.jpg

Objectius

A partir dels principis, es defineixen els objectius del Programa:

  1. Acompanyar i donar suport al docent novell en el desenvolupament de la pràctica educativa en el marc de l’equitat, la innovació i la transformació social.
  2. Posar en valor al centre educatiu com a entorn d’aprenentatge professionalitzador.
  3. Reconèixer i professionalitzar la tasca d’acompanyament en la mentoria.
  4. Promoure l’avaluació autoreguladora de l’aprenentatge docent.
  5. Impulsar la col·laboració entre els agents implicats en el desenvolupament professional del docent, que promogui la innovació i la transformació social.
Scroll to Top