Conceptualització
La iniciació a la docència és una etapa clau per a la consolidació de la identitat personal, professional i laboral del docent que comença el seu desenvolupament professional docent.
La Unió Europea (2007) defineix “inducció” com un procés mitjançant el qual es facilita als docents recentment titulats un suport suplementari durant els primers anys del seu exercici professional, mitjançant mentoria, formació i assessorament, recursos d’acompanyament que necessiten per desenvolupar una docència de qualitat en la professió. D’aquesta manera, es vincula la formació inicial com a docents i la veritable pràctica professional.
Els autors Fenwick i Weir (2010) defineixen aquesta etapa com l’inici del desenvolupament professional, amb una durada d’entre 2 i 6 anys. Marcelo (2019) destaca que aquest inici és un període de tensions i aprenentatges intensius en contextos diversos. Finalment, Bozu (2010) afirma que durant aquests primers anys, a partir de l’experiència real en contextos educatius, es produeix un procés de canvi i de reorganització dels coneixements, valors, actituds i conceptes adquirits durant la formació inicial, i es construeix el propi estil docent.
La inducció garanteix que tots els docents tinguin l’oportunitat i el suport que necessiten per aprendre a fer una docència de qualitat. Facilita un compromís amb l’aprenentatge professional continu, millorant la pràctica educativa i garantint l’impacte en els resultats de l’alumnat.
Condicions de qualitat
A partir de la recerca internacional analitzada, concretem les condicions bàsiques de qualitat d’un Model d’iniciació a la docència:
- La cooperació entre diferents parts del sistema. La iniciació a la docència com a part d’un continu entre la formació
inicial i el desenvolupament professional permanent. Forta associació entre centres educatius i institucions de formació docent. - Una cultura de centre com a comunitat d’aprenentatge. Les dinàmiques de relacions i col·laboracions en el propi
centre afavoreixen el desenvolupament professional mutu. Estratègies com l’observació entre iguals, la codocència, la
retroacció, entre d’altres, faciliten aquesta cultura. - Monitorar. Recollir evidències científiques durant tot el procés d’iniciació a la docència. Les investigacions analitzades
indiquen l’impacte dels programes d’iniciació a la docència en la millora de l’aprenentatge de l’alumnat i en la
retenció dels docents en el sistema educatiu (Jenset, Klette i Hammerness, 2017). - Dissenyar programes de mentoria a partir d’evidències científiques:
- L’informe Eurydice (UE 2021) Teachers in Europe Careers, Development and Well-being planteja 4 premisses bàsiques per a l’èxit d’un programa d’iniciació:
- Mentoria de suport i acompanyament.
- Cursos i seminaris presencials o en línia.
- Reducció de la càrrega de treball i de les hores de docència.
- Codocència a l’aula amb docents experimentats.
- Claredat sobre rols i responsabilitats de docents novells, mentors i altres agents implicats.
- Pla de treball del docent novell que desplegui les competències clau per iniciar la tasca docent.
- Suport financer: reducció de la càrrega de treball dels docents novells amb una retribució coherent i reducció de la càrrega docent de les persones mentores.
- L’informe Eurydice (UE 2021) Teachers in Europe Careers, Development and Well-being planteja 4 premisses bàsiques per a l’èxit d’un programa d’iniciació:
